Joana Serrat: "Els discs són reflexos d'allò que vivim"

L'artista vigatana actuarà aquest dissabte 11 de juny a l'Absenta de Reus

Genís Pena

09/06/2016

Música

L'explosió de Joana Serrat no ha estat casualitat. La vigatana va publicar al març el seu tercer disc, 'Cross The Verge' (El Segell del Primavera, 2016), i poc a poc s'ha convertit en un dels noms catalans que ressonen amb més força a l'estranger. La puresa estilística aferrada al folk/americana fa les delícies d'aquells que escolten de dalt a baix un disc que amaga tenebrositat darrere la seva veu càlida i enigmàtica. Just després de tornar d'una gira pel Regne Unit i de tocar al Primavera Sound, la Joana actuarà el dissabte a l'Absenta de Reus amb format solo presentant les cançons d'aquest últim disc.

"En aquest disc parlo de la pèrdua. No només de la pèrdua que fa referencia a la mort, sinó la d'aquelles coses que un mateix deixa de tenir"

- Ja fa uns mesos que va sortir 'Cross The Verge'. Contenta amb l'acollida que ha tingut?

Uf. Estic molt satisfeta de com està anant però encara queda molt camí per fer...

- Estem davant d'un disc més madur, més profund. Ha sigut un procés natural o sabies exactament cap on volies anar?

Se'm fa estrany parlar de maduresa. Si aquesta és la sensació que dóna, llavors et diria que és el resultat de la confluència de diversos factors. La major part de cançons formen part d'un mateix estil, sí, però es tracta d'un pas natural que et surt de dins.

- Podem entendre el so més fosc de l'àlbum com una característica de la teva "nova identitat musical"?

Bé, els discs són reflexos del moment que un viu. En el cas de 'Cross The Verge', tal com dius, és un disc conceptual que gira al voltant de la pèrdua. Entenc la pèrdua com una idea que va més enllà de la mort, és a dir, com el fet de perdre coses que teníem i que deixem enrere. Aquesta és la temàtica que he escollit per aquest disc, però no sé de què parlaré en el següent.

- 'Dear Great Canyon', el teu anteriror disc, tenia algunes reminiscències pop. Creus que les has abandonat definitivament?

'Dear Great Canyon' és un disc més eclèctic. La diferència principal amb 'Cross The Verge' és que és més compacte pel que fa al gènere, que en aquest cas, és el folk/americana. La veritat és que en poques cançons es deixen veure detalls pop. Es tracta d'un disc més equilibrat i de fet, tenia la voluntat de fer-lo així.

- Com han influit la presència de figures com Howard Bilerman (Arcade Fire) o Neil Hastend (Slowdive)?

Comptar amb músics i productors com Howard Bilerman, Neil Hastend, Gavin Gardiner, Ryan Boldt o Basia Bulat et dóna notorietat. Em sento molt afortunada d'haver treballat amb tots ells. En el cas de Basia Bulat va ser ella mateixa la que es va oferir mentre que tots els altres són persones que encaixen amb el so i la personalitat que volia donar-li al disc, així que vaig pensar que ara obvi demanar que participessin.

- Recentment has sortit de gira pel Regne Unit. Com ha anat?

Primer es fa una mica estrany. Tinc la sensació que necessito acostumar-me al tipus de públic, però a mesura que van avançant els minuts i els concerts vaig agafant més confiança. Una vegada trobes el feeling ja veus que el públic té una reacció semblant al que et trobes aquí. La gent va assistir amb ganes als concerts, em demanava que tornés amb tota la banda... Va ser una experiència genial!

- També tens aquesta sensació quan surts de gira per Espanya?

Bé, les cançons agraden o no agraden. Són públics diferents. Al Regne Unit no tothom s'apropa quan acabes un concert. Aquí, tant a Catalunya com a la resta de l'estat, tenim un caràcter més mediterrani i el públic s'acosta més a l'artista, expliquen anècdotes...

- Tens molt recent l'actuació al Primavera Sound. Hi actuaves per segona vegada, vas notar el canvi respecte a la primera?

Doncs sí! Vaig tocar a l'escenari Ray Ban que és un dels més grans i dels primers que es veuen quan entres al recinte. Durant l'actuació de fa 2 anys va ploure a bots i a barrals i la gent pràcticament només va poder veure la part final del show. Aquest cop hi havia força gent i he rebut inputs de què va sonar molt bé i que la gent va quedar molt satisfeta.

- Canviem de tema. Tu, la Núria Graham, ara la Carla (la teva germana)... Totes veniu del mateix lloc, com portes el fet que se us bategin freqüentment com "l'escena de Vic"?

A mi personalment no m'afecta. La veritat és que no en faig cas perquè crec que no hi formo part. És una escena molt eclèctica, molt diferent. Hi trobem als grups de Famèlic per una banda, a la Núria - que tampoc se la pot classificar- per una altra, jo que faig americana..., i molts altres. No crec que tingui molt sentit parlar d'escena.

- Què recordes de les altres visites pel Camp de Tarragona?

Encara no he tingut la sort de tocar per Reus, però he tocat a Tarragona unes quantes vegades. Recordo que a la primera, el 2012, hi havia poqueta gent. Ja la següent vegada vaig tocar a la Sala Zero i tinc molt bon record d'aquell concert, hi va venir molta gent.

- I pròximament veurem a la Joana per...

Ara em queden alguns concerts fora d'aquí, com un que he de fer a un festival d'Holanda. Després acabaré de fer la gira 'Cross The Verge' per aquí Catalunya i Espanya.

- Per acabar, Joana, què t'agrada fer quan surts de casa?

Doncs m'agrada sortir de Vic, agafar el cotxe, passejar...