Jump to navigation
- Com portes la gravació del disc?Doncs ara mateix acabant les mescles. És un disc gravat en un dia i tots alhora. - I com us ho vau fer per fer tota la gravació en un sol dia?Jo crec que sóc una mica addicta al treball i els altres dos que em segueixen estan acostumats a patir al meu costat. Fer tretze temes en un dia és fort, vam anar fent tres preses de cada un i he escollit la que m'ha agradat més.- Comptes amb dues col·laboracions, com han sorgit?Una és els Txalaparta Eskola de Tarragona, el Siscu Aguilera i el Nando Taló, que ja havien arranjat algun tema del meu disc anterior. I l'altra col·laboració sorgeix de la gira del disc 'Buenestado' que em va portar a fer un concert a una casa d'Alemanya amb la casualitat que la meitat del públic d'aquell dia era una coral. Jo els hi vaig compondre una cançó en alemany amb el traductor de Google perquè no en sé, que resumia una mica el missatge del disc anterior.- 'Buenestado' va significar encetar una nova etapa?No em motiva gaire continuar fent discos si no és amb cooperació, amb un col·lectiu i donar un missatge bonic i compartir-lo. Música per fer-la bonica i prou, potser era suficient en el passat, però ara ja no. Quan t'esforces com en el cas del tema d'Alemanya, després la música té una força que no és tangible i és per tota l'energia que hi ha darrere, no perquè sigui un bon tema i ja està.- Llavors 'Buenestado' quin missatge tenia?Abans de 'Buenestado' jo sempre havia cantat en anglès i fugia bastant de les meves arrels, m'agradava viatjar cap al nord d'Europa, cap a la música que es fa a allí; el folk i el jazz nòrdic. Però hi havia alguna cosa que em deixava al tinter, no em sentia autèntica del tot. Arran d'unes històries familiars dures vaig fer el 'Buenestado'. És un disc entre la música catalana, ja que el meu pare és del Pirineu, i l'andalusa perquè la mare és cordovesa. És un disc de cantautora. Fins llavors no n'havia fet cap.- I com sorgeix 'Transit'?Doncs perquè trobava a faltar la meva part més cosmopolita i universal. Fa dos anys i mig que canto coses súper viscerals i íntimes, cantant les vivències de la meva família: gent que se n'ha anat, enutjos, persones que no es parlen... Bé, com qualsevol altra família. 'Transit' és una conclusió, continuo amb el missatge conscient del cantautor, però m'obro al jazz, al folk, al que feia abans.- Seria una mica tornar als orígens?Sí, incorporant una cosa que em faltava, que són les meves arrels. Ara a la meitat del disc puc cantar en català, en castellà amb tocs flamencs, en anglès, en alemany i, fins i tot, en noruec. Em deixo anar sense etiquetes.- Fins i tot has recuperat temes antics...Sí! Me n'he anat bastant enrere, el primer disc que vaig treure era amb un quintet de jazz, el vaig fer amb el Gerard Marsal. D'aquella època he recuperat un arranjament que vaig fer del dindi americà, però l'he portat al meu terreny. Tot el disc parla de llocs, de com transitem per l'espai i tot canvia. "Dirindie" és un mas on Antonio Carlos Jobim i Vinicius de Moraes anaven a compondre, aquell lloc separat, idíl·lic... Quan canto la cançó explico a la gent que tothom ha de tenir el seu dindi i visitar-lo molt sovint. Ningú s'ha d'oblidar de ser creatiu, tothom ho és, però per ser-ho aquest espai és imprescindible. Després també he agafat un tema de 'Buenestado', 'Mudança', que l'he transformada una mica.- Quin missatge vols donar amb 'Transit'?És molt més global, ja no és des del meu dolor personal, sinó que trec una conclusió molt més universal. La cançó que li dóna nom diu que la vida es mou, i si no la mous, algú altre ho farà per tu. A vegades ens quedem ancorats en el dolor com ha sigut el 'Buenestado', però en realitat tot s'està movent, està canviant.- Tornant a 'Buenestado', per què vas escollir el cognom matern per titular el disc?Perquè les arrels que sentia lluny eren les de la meva mare. Podia cantar en català molt còmodament, en canvi quan ho feia en castellà estava perdudíssima. Em sonava tot a pop madrileny i a allà no hi tinc cap arrel, fins que assentant-me amb el meu avi a parlar i escoltant-lo i després amb un gitano de Reus de Sant Josep Obrer que és cantaor. Ell va estar vuit mesos cantant amb mi fins que vaig connectar.- La gira d'aquest disc va ser a domicili, vas entrar a les cases de la gent, com va ser aquesta experiència?El primer que vaig fer va ser horrorós, vaig reunir unes vint persones per fer l'experiment i els hi vaig dir que era un concert interactiu, que podien dir-me coses. Primer va ser un caos, durant dues hores i mitja, cada vegada que acabava una cançó, em clivellaven. En acabar, va passar una cosa molt curiosa, una dona m'havia dit que cantava molt agut, que no suportava les veus agudes i que hauria de fer més greus. Resulta que aquesta dona era soprano i s'havia hagut de retirar. Un altre que no li agradava quan cantava en català, especialment el tema 'Mudança', i després em va dir que tenia la casa dels seus pares plena de trastos. Una a un es van anar destapant. En realitat, els havia remogut.- I com ho vas solucionar?M'ho vaig agafar d'una altra manera. He anat ajudant a la gent perquè aquella catarsi la revisin dins seu, no contra mi!- Amb 'Transit' seguiràs entrant a les cases a fer concerts?Sí! Sobretot per fer un servei. Per provocar catarsis. Anys enrere la música havia estat una eina per moure la consciència i s'ha perdut, és un entreteniment i em falta gent més visceral, no tan mainstream.- Potser no som tan realistes...Potser, o potser estem en un moment com als anys 20, "els feliços anys 20". Estem camuflats, ara amb tot el moment polític de Catalunya sí que vaig veure que hi havia més moviment, però tampoc mullant-se molt, sempre des de la part més políticament correcta.
Web Olga Pes
