Foto: 

Arnau Martínez
Susanna Dasca als seus camps de cereals

Susanna Dasca: “Canto posant el dit a la llaga a l’agricultura moderna”

La cantautora reivindica un altre model d’agricultura a través de les seves cançons
Arnau Martínez
,
22/03/2018
Música
A uns quilòmetres de Valls, direcció Nulles, Susanna Dasca (1986) conrea blat, sègol, camut i espelta en un petit terreny. N’ha fet de les seves dues passions, la música i l’agricultura, una filosofia de vida. A través de la seva experiència com a pagesa cultivant cereals de llavors antigues, parla de l’agricultura i de la terra. El 2011, al tornar d’un viatge per Irlanda, decideix posar-se el nom de ‘Susannes cantautora rural’ i resseguir Catalunya cantant les seves cançons. Ara fa un any, va presentar el seu primer disc autogestionat, ‘Cultivant la terra’, i va marxar a voltar Europa amb bicicleta. Dissabte actua a la Riba dins el 6è Cicle de cantautor(es) del territori ‘Al Caliu’. Hem parlat amb ella del seu projecte musical.
"El món de la pagesia és patriarcal, qui està al capdavant són homes, però el paper de la dona al món rural és imprescindible. És el pal de paller de les famílies perquè hi ha molta saviesa en les dones dins el món rural"

- Com neix la Susanna cantautora?
Estava estudiant a l’Escola Agrària de Manresa, vivia en una masia als peus de Montserrat i feia intercanvis amb els pagesos. Llavors una nit, vora al foc, amb una amiga, vaig començar a escriure poesia sobre tot el que estava vivint i el que anava observant. Després vaig anar a Irlanda i vaig tocar amb músics del carrer, és en aquest moment quan vaig començar a cantar les meves cançons per primera vegada públicament. I al tornar, em vaig posar el nom de Susannes.

- I ara fa un any vas presentar el teu primer disc...
Sí! En tornar vaig començar a fer concerts per Catalunya i coneixent músics que volguessin col·laborar amb mi. Vam plasmar totes les cançons que havia composat en un disc. El vam fer autogestionat i està gravat a l’estudi Produccions l’Ametlla Feliç. És un disc fet a foc lent, vam tardar dos anys i el vam presentar a Valls.

  • imatge de control 1per1

- Com va ser l’experiència de la gira en bicicleta per Europa?
Volia cantar les meves cançons fora de Catalunya, en projectes relacionats amb l’agricultura i la natura. Llavors vaig actuar en diversos festivals sobre natura o agroecologia. Va ser molt bonic perquè arribava uns dies abans i, per exemple, si era un projecte d’agricultura, treballava amb aquelles persones a l’hort i després durant el concert explicava les diferències que havia percebut entre aquells horts i els de la Mediterrània, els de Catalunya.

- És un projecte amb molta personalitat...
Va en funció del que em vaig trobant a la vida i vull posar en valor el paper de l’agricultura que cuida la terra.

- Les lletres de les cançons són molt descriptives, d’escenes quotidianes…
A través de les cançons parlo de l’agricultura des d’una visió femenina, entenent la sensibilitat de la terra, no només posant èmfasi en la producció. La terra també té personalitat i és gràcies a ella que ens alimentem. Canto posant el dit a la llaga a l’agricultura moderna, parlo dels transgènics o poso sobre la taula qüestions ambientals que tenen a veure amb l’agricultura industrial d’avui en dia. A través de les meves cançons, explico l’agricultura tradicional, que ha existit sempre i de les persones que la defensen.

- Parles d’un model de canvi, quina seria aquesta alternativa?
És una agricultura sostenible, avui en dia es diu ecològica, però és l’agricultura que s’ha fet tota la vida. La que té en compte la terra, la fertilitat o el clima. Cal seguir treballant amb les llavors antigues que són les que han perdurat durant segles al nostre territori. També practico l’intercanvi, tant de coneixement com de col·laborar els uns amb els altres.

- Estem retornant cap als orígens?
És que és la nostra salut i la del planeta, i anem lligats. Com a humanitat no podem anar separats de la terra. El que busca l’agricultura ecològica és que puguem seguir en comunió més temps.

- I a les zones rurals?
Crec que les zones rurals tenen una qualitat de vida que a les ciutats és més difícil de trobar. Penso en la connexió amb la natura o els espais verds. Sí que és veritat que les zones rurals tenen un repte que són les propostes culturals. Precisament per això hem creat el cicle anual de cantautors del territori ‘Al Caliu’, per poder fer concerts pròxims a la gent i que hi hagi oferta cultural.

- Com influeix en el dia a dia ser dona i pagesa?
El món de la pagesia és patriarcal, qui està al capdavant són homes, però el paper de la dona al món rural és imprescindible. És el pal de paller de les famílies perquè hi ha molta saviesa en les dones dins el món rural. 

A

També et pot interessar