Freqüències, mig joc mig experiment

El dia 26 viu una experiència sonora única, amb segell Perejil's Sounds, a La Palma de Reus

Surtdecasa Camp

24/09/2014

Música

El divendres 26 de setembre, a La Palma, Perejil’s Sounds torna amb una proposta que reconeixem com un repte curiós cara als mateixos organitzadors alhora que és un joc per al públic, un públic d’aquell que podríem titllar de “malalt del so”. És tracta del Freqüències.

El Freqüències està concebut com un espectacle sonor i a la recerca de la màxima qualitat de so possible per a una experiència auditiva personal i col·lectiva diferent. I diuen “màxima qualitat de so possible” perquè, coneixedors d’on poden arribar, saben que seria pretensiós parlar d’anar “a la recerca del so perfecte”. Tot i amb això, per què no seguir aquest desig?

Des que alguns dels membres de Perejil’s Sounds van assistir a l’espai Despacio, instal·lat a la darrera edició del Sónar, no han fet més que sentir-se admirats de l’experiència acústica que en van obtenir. Els va semblar una experiència rodona. I és que en tota tradició musical s’ha pretès una perfecció de so entesa des de diferents punts de vista però amb un mateix objectiu: l’eficiència comunicativa. En això no es descarta res ni es pot deixar res a l’atzar. Res. Avui dia, podem quedar garratibats de sentir les interpretacions de Jordi Savall i Hespèrion XXI de música antiga i per a qui el so perfecte podria ser el que es dóna en l’acústica d’una església, tenint present l’originalitat de l’instrument i el virtuosisme del músic. En la mateixa òrbita hi trobaríem Sir John Eliot Gardiner el qual, amb The English Baroque Soloist o el Monteverdi Choir, considera indispensables per a la interpretació tant l’espai com l’ús d’instruments originals de l’època.

En tots dos, aquesta recerca del so perfecte inclou també la recerca del so original com a forma de maximitzar l’experiència sensorial de la música i la seva veritat. Certament, per als qui no som músics, una experiència que costa d’explicar per subjectiva. I per això mateix costa d’explicar com és que la gent acabem esfereïts (o plorant) en els concerts de la Sílvia Pérez-Cruz. Pensem ara en el treball conjunt amb Refree, el 'Granada'. I fixeu-vos que aquest parell estan molt allunyats de Gardiner o de Savall quant gèneres, formats, especialitats... I en canvi, fan la mateixa persecució virtuosa del so en el sentit d’eficàcia comunicativa i emocional. Aquesta perfecció no pot excloure ni l’acústica ni l’experiència auditiva.

No patiu, Perejil’s Sounds es reconeixen més aptes per facilitar que passin coses entre la gent i no pensen fer de Refrees i Pérez-Cruz ni de Savalls, Gardiners, Joplins o tants d’altres. I per suposat no pretenen arribar ni tan sols a besar els talons d’un Sónar, que pot posar a disposició instal·lacions com Despacio. A cadascú allò que li pertoca. Tot i amb això, diuen haver concebut el Freqüències des d’aquest desig sensorial, potser amb menys recursos, però amb tot l’esperit i tota la carnalitat possible.

Explicat d’una manera, si voleu, més afable, Freqüències s’ha gestat des de la voluntat de crear una “bombolla musical” en la qual el públic s’hi trobi auditivament feliç. Al cap i a la fi, aquesta sessió electrònica, és un joc d’equilibris entre un equip de so extraordinari -en definitiva, un instrument igual de delicat i complex que una viola de gamba-, l’afinació deliberada per part dels tècnics de so; i la saviesa de músics com Dj Zero, Dj Nauzet i Dj Wilk.0 entregats al seu públic a fi i efecte que el públic s’entregui a l’experiència. Ja ho veieu: un joc per a uns, una recerca per a d’altres, un repte per als organitzadors. D’acord, també ho podríem anomenar ximpleria. Sempre els ho podrem comentar amb naturalitat al Pilée on hi continuarà la festa a partir des les dues quan La Palma haurà de tancar.