Foto:

Gerard Martí

La música de casa a debat

Això s'ha dit als debats de Surtdecasa.cat Camp de Tarragona, Reusdigital.cat i el Centre de Lectura de Reus

Surtdecasa Camp

11/12/2013

Música

El Centre de Lectura de Reus, Surtdecasa.cat Camp de Tarragona i Reusdigital.cat han organitzat conjuntament la quarta edició del Cicle de debats musicals 'Vivim i divertim-nos en català' al Cafè Teatre del centre, on s'han tractat diversos aspectes sobre la situació actual de la música en català amb músics, promotors, sales de concerts, professors i estudiosos.

A la primer taula rodona es va debatre al voltant de 'L'estat actual de la cançó d'autor' i es va comptar amb la presència dels cantautors Xavier Ribalta, Kandi Álvarez i Josep Romeu, i de l'activista cultural i social Xavier Joanpere. El tema del segon debat va ser 'Tocar en directe. Cada vegada hi ha més o menys possibilitats?' i els participants van ser Arnau Borràs de la promotora musical Col·lectiu Di Farm; Roger Elías, propietari i programador del bar musical Absenta de Reus i el músic Jaume Blanch 'El Toubab'.

En la tercera taula rodona es va tractar 'L'evolució del mercat musical en català', amb els músics Xavier Ciurans i Joan Masdéu, i en la darrera es va analitzar 'La revifalla del cant improvisat' amb la professora de música de l'Institut Salvador Vila-seca de Reus, Carme Duran i amb Salvador Palomar, etnòleg i membre de l'entitat Carrutxa.

El Cicle de debats musicals 'Vivim i divertim-nos en català' és la continuació del cicle Parlem de...' que va néixer de la mà del Centre de Lectura de Reus i del programa 'Cops i flames' de l'emissora Punt 6 Ràdio de Reus.

Aquests són els reportatges, publicats conjuntament amb Reusdigital.cat, en els que us expliquem tot allò que es va tractar en aquests interessants debats musicals...

Reinventar-se per seguir tocant i fent discos

Els músics Joan Masdéu i Xavier Ciurans van participar en una taula rodona sobre l'evolució de la música en català

Per Surtdecasa.cat Camp de Tarragona

És de tots conegut que la industria musical ha canviat radicalment en molt poc temps i de fet encara ningú a aquestes alçades s’atreveix a pronosticar cap on va. Els grups i intèrprets del nostre país s’han hagut d’espavilar per adaptar-se a una nova realitat en la que els segells discogràfics cada vegada aposten menys davant les pèrdues que els ha causat la pirateria. De tot plegat n’hem xerrat amb els músics Joan Masdéu i Xavier Ciurans en el marc dels debats musicals ‘Vivim i divertim-nos en català’ coorganitzats pel Centre de Lectura, Reusdigital.cat i Surtdecasa.cat Camp de Tarragona.

Els dos músics s’han hagut de readaptar i ara viuen una realitat diferent a la de fa uns anys. Joan Masdéu va publicar 9 discos amb Whiskyn’s i és a punt de treure el seu segon disc en solitari, mentre que Xavier Ciurans ara s’obre camí amb La Colònia, un nou projecte musical que ha engegat a Reus després de cinc discos com a cantant del grup Gertrudis.

Durant molt de temps una de les fites més importants per tot grup de música era aconseguir enregistrar un disc i signar un contracte discogràfic. Avui en dia, però, la concepció ha canviat bastant. Segons apunta Joan Masdéu, ara un CD “és una tarja de presentació que mou tot un engranatge diferent al d’abans però que et segueix ajudant a buscar concerts”.

Fa uns anys les discogràfiques assumien els costos dels enregistraments però en els nostres temps moltes vegades són els músics els que han de fer front a aquestes despeses, mentre les companyies s’adapten a una nova realitat marcada per l’existència de nous elements com ara la pirateria i la poca venda de CDs. És complicat saber quin serà el futur de les companyies editores de discos però els dos coincideixen en que “s’estan quedant enrere” i en que ”s’han d’especialitzar oferint nous serveis, noves maneres de comunicar a les xarxes...”.

En el camp artístic aquest canvi de paradigma també ha influït perquè “fins fa no massa te n’anaves on fos per enregistrar un disc, tendies a posar-hi moltes coses, moltes col·laboracions... però ara la cosa ha canviat, ens mirem les coses d’una altra manera i mirem de cuidar més altres aspectes”, apunta Xavier Ciurans. En Masdéu hi està d’acord perquè assegura que “aquests canvis de plantejament sobtats t’acaben portant a llocs interessants que potser si no hi hagués aquesta situació d’angoixa no haguéssim acabat explorant mai”.

Cap dels dos defensa les descàrregues digitals gratuïtes però tampoc s’atreveixen a condemnar-les. Entenen que si un segell s’ha gastat diners en un disc vulgui recuperar la seva inversió però a l’hora també comprenen la posició de molts músics que opten per regalar la seva música a la xarxa al marge de discogràfiques. En tot cas, recorden que el músic és sempre qui rep menys quantitat de diners pels discos que es venen a les botigues perquè hi ha molts intermediaris.

Per tant, queda clar que els músics ara més que mai han d’estar al damunt de la seva música si volen intentar obrir-se camí. Tenen menys mitjans que abans però han guanyat més control del producte que ofereixen. El Joan diu que “al final te n’adones que a vegades no es tracta de tenir un gran pressupost, sinó d’adaptar-te i d’enginyar-te-les per poder tirar endavant la teva música”.

A l’hora de buscar concerts també es tracta de picar pedra perquè cada vegada hi ha menys llocs on poder tocar. “Abans et feies un fart de tocar i ara t’has de buscar tu el bolo, fer la producció, pensar-te coses per donar un valor afegit... i moltes vegades has d’anar a taquilla i assumir tu els costos”, exposa el cantant de La Colònia. Per la seva banda, Masdéu recorda que “abans anaves a tocar, les sales et pagaven i el públic entrava lliurement; mentre que ara fan pagar entrada i el grup tot just cobra”.

Tot i així, els dos es mostren optimistes perquè, malgrat tot, la complicada situació per la que passa el sector els ha servit per reinventar-se i per trobar-se més a ells mateixos. Ja ho diuen ja que els artistes solen mostrar el millor de sí mateixos precisament en èpoques de crisi...

Les possibilitats pedagògiques de la cançó improvisada

En parlem amb l’etnòleg Salvador Palomar i la professora de música Carme Duran

Per Surtdecasa.cat Camp de Tarragona

Darrerament estem sentint a parlar de la recuperació de la cançó improvisada. Se’n fa en bars i tavernes d’arreu del país, i segueixen una tradició ben nostra com és la de cantar. Al voltant d’una taula, després d’un bon àpat o enmig d’una tertúlia de cafè. Des del sector educatiu se n’han adonat de les grans potencialitats que té aquesta manera de cantar i per això aquesta pràctica ja ha entrat a les escoles. En parlem amb l’etnòleg i membre de Carrutxa, Salvador Palomar, i amb la professora de l’Institut Salvador Vila-seca, Carme Duran, en un nou debat musical inclòs dins el cicle ‘Vivim i divertim-nos en català’ que organitza conjuntament el Centre de Lectura, Reusdigital.cat i Surtdecasa.cat Camp de Tarragona.

“Les comunitats humanes han anat cantant des de tant antic com hi ha gent”, recorda només per començar Salvador Palomar. Per tant de tradició queda clar que sempre n’hi ha hagut. “Molts dels gèneres que ara s’han recuperat i que es tornen a cantar venen del segle XIX i són propis de la societat preindustrialitzada. Abans s’interpretaven en trobades d’amics, al cafè o en festes”, apunta. Segons ell, d’alguna manera aquesta tradició s’ha mantingut viva “amb les jotes a l’Ebre, els garrotins de Ponent, les corrandes de la Catalunya Vella, la gran tradició de glosses de les Illes o els cants dels País Valencià”. Per tant, com que el país disposa ja d’un gran patrimoni en aquest sentit, “hi ha prou material i ara quan hi ha hagut interès en recuperar-lo, s’han trobat molts referents”, diu l’etnòleg.

Actualment casals, entitats, tavernes i bars de diferents indrets del país estan tornant a apostar per la cançó improvisada i fins i tot existeix l’entitat Cor de Carxofa que s’encarrega de promoure-la tanta nivell popular com educatiu. A partir de tonades ja existents els participants canten de manera improvisada sobre qualsevol cosa. Lletres crítiques, missatges a algú que acaba de cantar... tot és vàlid, la qüestió és “aportar un element de festa a una celebració que sinó seria més ensopida”, assenyala Palomar.

El que està clar és que per cantar de manera improvisada cal tenir enginy i imaginació per compondre els versos i per això des de la comunitat educativa n’han sabut veure les possibilitats educatives. La Carme Duran, professora de música a l’Institut Salvador Vila-seca de Reus, explica que ella va conèixer aquest món quan va fer un taller amb la Gemma Pla i va veure “l’alt valor pedagògic que tenia la pràctica de la cançó improvisada”. Pla és fundadora del grup Cor de Carxofa i professora, i en aquest cas exposava la seva experiència en un centre educatiu de Cassà de la Selva on ja ha inclòs aquests tipus de cants com una eina educativa.

Duran explica que el primer dia que porta la pràctica a la classe és ella mateixa la que entra cantant i improvisant “algunes d’aquelles cançons que fan gràcia i miro de preparar-me-les incloent característiques o els noms dels alumnes, i això ràpidament els atreu l’atenció. Primer els ensenyem diferents tonades molt assequibles com les nyacres o els garrotins i partim de textos recopilats de fa anys perquè vegin com són les rimes i com es glossa. A partir d’aquí són ells els que comencen a versar i improvisar”, subratlla la professora de música. En aquest cas explica que es tracta de deixar cantar lliurement als alumnes. “No busques l’afinació perfecta, no esperem que d’aquí en surtin els grans glossadors del futur però sí gent que treballi la seva agilitat. L’important en aquest cas és el text i l’enginy del moment”, manifesta.

La Carme també explica que com que a més de la Gemma Pla a Cassà, i d’ella mateixa a l’Institut Salvador Vila-seca, també hi ha altres docents en diferents centres de Catalunya que també treballen en aquesta direcció, de cara a l’any vinent ja hi ha prevista una primera mostra d’alumnes de secundària que practiquen la cançó improvisada. La trobada tindrà lloc precisament a Reus el març de 2014 i comptarà amb la presència de cinc centres: l’IES Baix Camp i l’IES Salvador Vila-seca i altres de Barcelona coordinats pels professors Caterina Canyelles, Miquel Benito i Salut Pastor.

El Toubab: 'El dia que t'escolti un a qui no li agrada la música, hauràs triomfat'

El músic reusenc, Arnau Borràs (Col·lectiu DiFarm) i Roger Elias (Absenta), debaten entorn a la música en directe a casa nostra

Per Joan Marc Salvat // Reusdigital.cat

En la segona edició dels debats musicals 'Vivim i divertim-nos en català', organitzats pel Centre de Lectura de Reus, Reusdigital.cat i l'edició de Surtdecasa al Camp de Tarragona, diversos actors del panorama musical reusenc van debatre al voltant de les possibilitats de tocar en directe. Els tres ponents, El Toubab (músic), Arnau Borràs (Col·lectiu diFarm) i Roger Elias (Absenta) van coincidir en assenyalar que queda molt camí per recórrer, però que si les sales es posen d'acord i es millora l'educació cultural, les oportunitats per dignificar la feina dels músics i els promotors estan a l'abast.

En la segona ronda de debat del cicle Vivim i divertim-nos en català, celebrada al Centre de Lectura de Reus, tres agents del sector musical de Reus van debatre sobre els pros i els contres d'actuar en directe, avui en dia, a casa nostra. Jaume Blanc (El Toubab), Arnau Borràs (Col·lectiu DiFarm) i Roger Elias (propietari de l'Absenta) van fer una diagnosi de l'estat de les sales de concerts a la capital del Baix Camp, de les possibilitats d'actuar en directe i sobre les fòrmules que caldria aplicar per avançar.

Disponibilitat de sales

L'Absenta de Reus és una de les quatre o cinc sales privades que, actualment, més promocionen les actuacions en directe. "No és una feina fàcil, perquè no sempre aconsegueixes arrossegar molta gent, i els músics, si venen de fora, han de cobrir costos", va defensar Elias. Per Blanc, la disponibilitat de sales a Reus és "suficient" tenint en compte la seva població. No obstant, sí que caldria més "cultura del directe", segons ell.

Com a promotor cultural i de concerts, Borràs va coincidir amb els seus companys de taula i va assenyalar que "la situació és complicada perquè la gent no posa en valor la cultura en general i la música en particular". En aquesta línia, Borràs va afegir que "per un músic, posar-se a pensar, gravar i tocar suposa una feina i això no sempre es té en compte".

En aquest punt, tots tres tertulians van subratllar la necessitat de posar un preu a la feina que s'està fent: "Prefereixo que em vinguin a veure quatre persones que paguen 5 o 10 euros, que no tenir una sala plena en un concert totalment gratuït", va destacar Blanc.

En aquesta línia, el músic -que acaba d'arribar d'una gira de tres mesos, en solitari, pel Canadà- es va mostrar clar: "La gent s'ha acostumat a pagar per veure una marca, a pagar 30 o 40 euros per veure un grup que ho està petant a nivell internacional; però potser, no van al concert d'un grup que fa el mateix estil de música i toca per 10 euros al bar de la seva ciutat". Per tot plegat, Blanc considera que "el dia que et vingui a escoltar algú a qui no li agrada la música, hauràs triomfat".

Els festivals a casa nostra

La fórmula del festival, ja sigui d'entrada gratuïta o a un preu molt reduït, sembla ser una de les sortides per als músics. En un context en què tothom es pot descarregar música de manera legal (o no), i pot escoltar cançons arreu de la xarxa, els directes semblen ser un reducte on el músic pot treure'n algun retorn (econòmic o de difusió). La Fira de Música al Carrer de Vila-seca (FIM) o les jornades de Barraques en llocs com Reus i Tarragona en serien un bon exemple. Models diferents, de pagament vs gratuït, però que coincideixen amb l'èxit de públic.

Aquesta manera de treballar de manera conjunta, va pronosticar Elias, sembla ser una de les llums al final del túnel que podem tenir. "A Cambrils, els locals s'han posat d'acord per pagar de manera conjunta una promoció de la seva programació i així tenir una millor difusió", defensa Elias.

Davant un escenari complicat per sales i artistes, amb l'augment de l'IVA cultural fins al 21% o les dificultats burocràtiques d'actuar en espais de titularitat pública, Elias, Blanc i Borràs van defensar poder recuperar el carrer com espai d'altaveu per a la música i pels músics: "Jo he tocat al carrer i si no ets bo, creu-me, no t'hi guanyaràs la vida", va cloure Blanc

La cançó d'autor, a examen

Els ponents han destacat la important empremta que ha deixat la Nova cançó

Per Enrique Canovaca // Reusdigital.cat

La primera taula rodona del cicle 'Vivim i divertim-nos en català', organitzat pel Centre de Lectura de Reus, Reusdigital.cat i l'edició de Surtdecasa del Camp de Tarragona, s'ha celebrat aquest divendres al vespre al Cafè Teatre i ha comptat amb la participació de quatre experts que han valorat positivament el fenomen de la cançó d'autor, tot i les dificultats que, segons ells, hi ha en el sector. A l'acte hi han participat els cantautors Xavier Ribalta, Kandi Álvarez i Josep Romeu, així com l'activista cultural Xavier Joanpere, qui als anys 70 i 80 fou un dels impulsors a Vilaplana i Reus dels concerts de George Moustaki, Raimon i Francesc Pi, entre d'altres.

En la taula s'ha posat de manifest que el gènere viu un bon moment i que els antics protagonistes del moviment de la Nova cançó es veuen ara representats per joves artistes, com és el cas de Josep Romeu, que ha definit la situació actual com "d'històrica". En la seva intervenció, Joanpere ha criticat la falta de recolzament d'emissores de ràdio cap a aquest tipus de música, mentre que Álvarez ha reivindicat la necessitat d'una cançó més combativa posant d'exemple l'estil musical del rap. Els quatre han destacat la importància de la Nova cançó com un "element integrador del país" i que "ha contribuït favorablement en la normalització de la llengua".

Per a la seva banda, Xavier Ribalta ha defensat la pràctica musical dels anys 60, malgrat les dificultats per la situació política i la falta d'escoles de música, i creu que ara els joves tenen moltes més oportunitats que fa 40 o 45 anys. Ribalta s'ha definit més com un trobador que com un cantautor, i ha recordat les paraules de l'escriptor Manuel Vázquez Montalbán: 'La Nova cançó és el fenomen cultural més important del segle XX'.

En un altre punt de la taula rodona, Kandi Álvarez ha afegit en la seva crítica que el cantautor i el músic en general "no reben la sensibilitat que mereixen de la indústria cultural", tot i que, segons Romeu, "la música en català sigui ben acollida fora de Catalunya". En aquest sentit, Joanpere ha comentat que ara és molt més difícil organitzar concerts de la cançó perquè "la indústria ha trencat la relació que hi havia fa uns anys entre el poble i els músics". Kandi Álvarez ha posat d'exemple el festival Autúria de Reus. En aquest punt, Xavier Ribalta s'ha mostrat més satisfet amb la resposta del públic, però ha afegit que si aquest gènere no té públic és perquè "l'hem abandonat".

El cantautor amb la guitarra

Una de les qüestions presentades en el debat ha estat la característica imatge del cantautor amb guitarra. Romeu opina que "cadascú pot tocar l'instrument que vulgui", però ha defensat la guitarra com "un dels més manejables". Per Álvarez, "cal trencar amb aquesta imatge" i ha criticat que alguns artistes es limitin "als tres acords". En canvi, segons Ribalta "l'instrument més important és la veu" i els acompanyaments músicals "depenen de la creativitat o del moment que viu el músic". Per últim, Joanpere creu que el cantautor acompanyat amb la guitarra "va irrompre als anys 60-70 amb un nou model reivindicant canvis socials", i que en els pas dels temps "és lògic que evolucioni".