La Soul Machine: "Hem après a posar ordre i a cuidar més els matisos"

La banda falsetana i el quartet de corda Camerata XXI actuen a Reus i a Falset
David Fernàndez
,
31/05/2013
Música
Pel terme de Falset a més del flaire de les vinyes s’hi respira soul. Un gènere musical al que un grup d’amics del poble li han dedicat, de moment, els seus últims 13 anys de vida a través de La Soul Machine, la banda més activa de la comarca del Priorat. Han tocat arreu de Catalunya i de l’Estat escampant versions de clàssics, i tenen un disc  anomenat ‘Soul.cat’ (RGB Suports, 2010). Darrera s’hi amaguen músics curtits en mil batalles. El nucli dur del grup prové dels antics 10.000 al mes de Falset, banda que es va convertir en 10.000, primer; i en De Nada, després. 
 
A banda de veure La Soul Machine com a banda dalt un escenari en qualsevol lloc on hi hagi festa i sarau, també us els podeu trobar de cercavila com a Street Soul Machine. Fa uns anys es van atrevir a posar notes de soul a textos d’escriptors del Priorat i ara presenten un espectacle al costat al costat d’un quartet de corda, que s'estrena al Teatre Bartrina de Reus i que també es podrà veure a l'Artesana de Falset.
 
Concretament, a '6 grans del soul', La Soul Machine i el quartet de corda Camerata XXI interpreten temes d'Otis Redding, Sam Cook, Wilson Picket, Ray Charles, James Brown i Aretha Franklin. D'aquest espectacle en parlem amb el Carles Brull, bateria de La Soul.
 
- D’on surt fer aquest nou espectacle amb un quartet de corda?
Abans en el soul era molt habitual fer aquesta barreja i d’alguna manera hem volgut recuperar aquest format. A més hem tingut la sort de tenir a prop un quartet de corda excepcional, el de l’Orquestra Camerata XXI; i un músic a la banda com el Pau Terol, que s’ha encarregat de fer els arranjaments per a totes les cançons. S’ho ha agafat amb molta empenta i amb moltes ganes i ha estat tot un repte per ell del qual se n’ha sortit molt bé. El resultat ha estat excepcional.
 
- L’espectacle l’heu anomenat ‘Els 6 grans del soul’ perquè us baseu en peces de 6 grans artistes del gènere. Com va anar la tria tant d’aquests músics com de les cançons?
Vam fer una llista d’artistes coneguts i de cançons que ens vingués de gust fer i que la gent també conegués. Van sortir el ‘My girl’ o l’Stand by me’ de l’Otis Redding, el ‘I feel good’ del James Brown, i així vam anar fent. Hi ha hits, cançons que la gent coneixerà i d’altres que no ho són.
 
- L’espectacle s’estructura a través d’una història, què expliqueu?
És un guió que fa de fil conductor, escrit pel guionista de Rafael Barceló de Falset, i que en directe aniran interpretant el Manu i el Joan Lluís, els dos cantants de La Soul Machine. A partir d’una història inventada anem fent ressenyes a l’època a la que fan referència les cançons i a coses concretes dels músics o de l’entorn d’aquell moment.
 
- I què n’heu tret de tot aquest treball després de revisitar aquestes cançons?
Doncs bàsicament a posar una mica d’ordre a tot plegat i a cuidar molt més els matisos, és molt diferent que tocar de nit. Moltes de les cançons que tocarem en aquest espectacle ja les fem habitualment; però en aquest cas en un teatre i amb les cordes, la cosa canvia. Pensa que ara serem 15 músics sobre l’escenari i això cal coordinar-ho bé.
 
- Un espectacle amb 15 músics, amb els temps que corren, costarà de moure’l. Ara les bandes tendeixen a simplificar formats...
La veritat és que no ens preocupa en absolut. Actualment, si es vol, hi ha mil i una fórmules per moure-ho. Nosaltres hi posarem tota la voluntat i ara falta la voluntat dels programadors. A vegades es tracta de pensar altres maneres per poder portar l’espectacle com ara anar a taquillatge o cedint espais. Ara, entre tots, hem d’aguditzar l’enginy per seguir sense perdre aquest tipus de mogudes.
 
A més a La Soul Machine som així, ara ens ha vingut de gust fer això i ho hem agafat amb moltes ganes perquè ens venia de gust fer-ho. En aquest espectacle tothom s’hi ha implicat fins al fons i cadascú de nosaltres hem agafat una feina a fer. Aquell dia estrenem vestuari i un s’ha encarregat d’això, l’altre ha construït uns faristols de fusta que portarem al concert... Ens fa molta il·lusió estrenar-ho al Bartrina i ens hi hem tirat de cap. No ens hem plantejat si ara era el moment. 
 
- I de moment com han anat els primers assajos amb el quartet de corda?
La Soul Machine assagem una vegada per setmana i amb el quartet de corda de moment hi ha hagut dos assajos generals. La sensació de tots és molt bona perquè tothom veu què pot arribar a ser aquest espectacle i el joc que li podem arribar a treure. És un format obert a noves propostes i que creiem que té moltes possibilitats.
 
- Aquesta il·lusió que despreneu deu ser vital perquè La Soul Machine segueixi activa 13 anys després i es repensi amb nous projectes com aquests...
Amb qualsevol cosa ens il·lusionem. El grup és com una vàlvula d’escapament. Som un grup d’amics, la majoria de tota la vida de Falset i voltants, que tenim molt bona sintonia i que ens anem trobant cada dissabte a la tarda per assajar. Ara per exemple anem a Vitoria a fer 3 o 4 concerts i no saps la il·lusió que ens fa. Ens apuntem a tocar on sigui. Poc a poc anem plantejant reptes i els anem assolint i això, i fer gaudir la gent, és el que més ens agrada.
 
 
La Soul Machine i el quartet de corda Camerata XXI
Dissabte 1 de juny. Teatre Bartrina de Reus. 21:00h. Preu: 10 euros.

  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar