Gerard Arias / David Fernàndez
,
24/07/2014
Música

Love of Lesbian: "L'èxit sembla una cosa que li hagi de passar a un altre i no a tu"

Dissabte 26 enceten el Festival Internacional de Música de Cambrils

Foto: 

Lidia Vives
'Nouvelle Cuisine Caníbal' és el nom del nou EP dels Love of Lesbian. Una banda que, 15 anys enrere segur que hagués al·lucinat si els hi haguessin dit que avui serien on són. Els seus fans ja es compten per milers i fins i tot els hi han sortit adeptes a l'altre costat de l'Atlàntic, on ara comencen a fer les seves primeres gires. Aquest nou treball d'impàs a un futur disc previst pel 2015 inclou tres cançons: 'Manifiesto delirista', 'Víctimas del porno', on han col·laborat amb La Pegatina, i 'Mal español', on disparen directament contra l'actitud de la classe política en uns temps com els actuals.
"M'agradaria incloure temes en català en el pròxim disc"

Aquest dissabte 26 de juliol Love of Lesbian inauguraran el Festival Internacional de Música de Cambrils, i per això hem parlat amb en Santi Balmes, el seu cantant.

- No pareu de tocar a tot arreu i tot i així treieu nou EP per demostrar que seguiu ben vius. Teníeu mono d’estudi? 
Doncs la veritat és que sí. Veníem d'un disc que havia estat molt dens pel que fa al procés de gravació. No ens vam arribar a enemistar però sí que vam patir un procés de tensió, d'estrés. I per això teníem ganes de tornar a agafar-li el gust a l'estudi i quina millor manera que aprofitant l'aturada de concerts.

- Penseu que un artista no té perquè mullar-se en causes polítiques o socials però ara no heu pogut més...
Hem decidit dir la nostra, amb un to sarcàstic d'acord amb el nostre estil. Però no deixant de dir veritats sobre un sector polític que està a una alçada que per molt que saltem no podem enganxar...  

- Em va cridar l'atenció una estrofa de la cançó 'Mal español' on dius: "vuelan las gaviotas y en cada pico va una rosa". És la radiografia perfecta de la política d'aquest país, oi?
Sí però sortosament al cap d'uns dies va sortir l'alternativa de Podemos, que ha aparegut amb molta força. Jo estava cremat d'aquest bipartidisme i sembla que no era la única persona que pensava això.

 

 

- 'Manifiesto delirista' és un homenatge als supervivents de la crisi? Seria el final mig feliç de 'Si salimos de esta' de 'La noche eterna. Los días no vividos'?
Correcte. Malgrat tot, hi ha gent que fa que les coses funcionin, que siguin fàcils. Gent que potser no té unes ambicions desmesurades i que conviure al seu costat ho fa tot molt més fluid. Al final es tracta de buscar la gent que sap viure amb poc, que sap imaginar, que sap delirar.

- I la col·laboració amb La Pegatina a la cançó 'Víctimas del porno'? D’entrada pot sobtar...
Sí, és una col·laboració que hagués estat bastant inconcebible fa uns anys. Però el curiós de la història és que aquest tema nosaltres el tenim des de fa 10 anys, just quan vam canviar de l'anglès al castellà i vam considerar que potser era una derrapada massa forta per ser la primera cançó al castellà. I ara l'hem decidit treure perquè hem ampliat fronteres, hem sortit d'aquell indie tan tancat dels 90, i perquè hem conegut gent que ens agrada molt i amb els quals ens trobem molt bé com són La Pegatina. A més, ells li donen aquest ritme que nosaltres podíem intuir però que no sabíem executar.

- Heu advertit que el proper disc, molt possiblement, res tindrà a veure amb aquests tres temes. Què està passant pel vostre cap?
Bona pregunta, s'haurà de veure. Crec que serà un treball més pur!  

- Vau saltar de l'anglès al castellà i ja heu fet alguna cosa en català. Podrem arribar a escoltar-vos en la nostra llengua de forma íntegre en un disc?
No sé si de manera íntegre en un disc 100% fet en català. Potser no ens atrevim encara per segons quines pors. No són prejudicis, són pors. Però a mi m'agradaria incloure temes en català en el proper disc.

- Però són pors personals o influenciades per l'entorn?
Por de no trobar un llenguatge propi en aquesta llengua. Que l'hagi trobat en castellà no vol dir que l'hagi trobat en la meva llengua. Perquè realment el català és la meva llengua, tant paterna com materna. Hauria de tenir aquesta capacitat però he de fer una tasca més intensa d'aprofundiment perquè cada idioma et remet a una geografia determinada. I potser és por a enfrontar-te a segons quins temes.

- Heu estat a Mèxic, Argentina... allà hi teniu clubs de fans... i sembla que el mercat llatinoamericà és una de les vostres prioritats. Què tal l'experiència per les amèriques?
Pausada però intensa a la vegada. Tampoc m'agradaria que perdéssim el cul intentant estar cada dos per tres allà. Simplement són dosis eròtiques, que els hi dic jo. Estem trobant aquella mesura de geisha japonesa.

- Com porta tot aquest èxit una banda com vosaltres, que va començar des de ben a baix tocant a petites sales? Cal recordar que a la Zero, per exemple, hi havíeu anat venint en els vostres inicis...
Doncs com una cosa bastant aliena. L'èxit sempre sembla que sigui una cosa que li hagi de passar a un altre i no pas a tu. I quan et ve, ens ho prenem amb il·lusió perquè l'èxit fa que puguis treballar en això dos anys més, amb el que t'agrada. Ja en portem uns quants així, però és una cosa totalment externa a nosaltres. 

- Aquest estiu esteu de festivals però ja heu anunciat la gira de teatres ‘Espejos y espejismos’ per la propera tardor. Us agrada anar combinant o es tracta d’aprofitar qualsevol espai?
Cada proposta et permet créixer i això fa que tinguem més armes pel proper disc. En els festivals explotem més les cançons extrovertides, però cada format ens permet créixer cap als marges.

- Dius que fa 2 anys que vius en un jet lag permanent però tot i així no pares. En el fons no és això el que portes tants anys buscant?
Sí, suposo que sí. La ironia d'això és que algú que treballa 8 hores en una oficina pot pensar que qui dedica tot el seu temps a la música és un afortunat. Però el que acaba passant quan et dediques a aquest món és que dediques molt de temps a coses que tampoc són música. Es converteix en una indústria, has de tenir en compte l'estratègia, la promoció, els pressupostos... Hi ha molta feina amagada que potser algú que no s'hi dedica ignora. Encara no he aconseguit aquell marge de llibertat que volia assumir. Per la resta, tot és fantàstic!

- Què us agrada fer quan sortiu de casa? 
Sobretot passejar.

 

Al Santi també li hem demanat les seves 5 cançons de capçalera…

--

Love of Lesbian
Dissabte 26 d'abril a les 22h
Parc del Pinaret de Cambrils

També et pot interessar