Víctor Rubio
,
26/04/2013
Música

"No faria discos si pensés gaire que m'escolta gent que no conec"

El Petit de Cal Eril ve a Tarragona i a la FiM de Vila-seca per presentar 'La figura del buit'

El Petit de Cal Eril és Joan Pons. Des que el 2007 es va autoproduir la seva primera maqueta 'Per què es grillen les patates?' ja han passat 6 anys, 3 discos, un EP i centenars de concerts. El descriuen com a cantautor rural però l'etiqueta fa molt temps que li va quedar petita. La música d'aquest guissonenc -d'aspecte innocent i optimista- beu del folk, del pop, de la psicodèlia, del soul i fins i tot del punk; i les seves lletres sovint se serveixen de metàfores animals per explicar històries amb sentiments universals.

“De tot s'aprèn: de les coses bones i de les dolentes també. Si vius tens coses a dir”. No li falta raó. Ell funciona com una esponja sensorial de tot allò que l'envolta. La seva música transpira natura i paisatges perquè l’art prové de les persones i les persones provenen d’indrets, de pobles, d’entorns...
 
Aquest proper diumenge 28 visitarà la ciutat de Tarragona presentant en un concert doble el seu recentment publicat ‘La figura del buit’ (Bankrobber, 2013) que ha rebut crítiques espectaculars. Ho farà acompanyat d’una banda completament renovada: Artur Tort (hammond i rhodes), Ildefons Alonso (bateria) i Dani Comas (baix i guitarra tenor). Tots ells seran també a principis de maig a Vila-seca, dins la programació de la Fira de Música al Carrer, acompanyats a més d'una secció de vents.
 
La gira de presentació de ‘La figura del buit’ consta de 17 concerts com 17 cançons té el disc. La presentació a Barcelona van ser 4 nits seguides a la Sala Beckett amb gran èxit de públic i unes crítiques molt bones tot i que la gira va començar fora de Catalunya, a Saragossa. Com va anar?
Doncs dos minuts abans de començar el primer concert ens van dir que se suspenia perquè no hi havia ningú, aquesta és la millor manera de començar una gira (riu). Finalment van venir set persones. Però em quedo més amb això que no pas amb les quatre nits de la Sala Beckett.
 
- En aquesta gira toques tot l’últim disc sencer, de cap a peus. No et sap greu deixar fora un munt de bones cançons d’anteriors treballs?
És un concepte més d’espectacle que no pas de concert i m’agrada perquè no ho havia fet mai. Està bé fer coses noves i suposo que a la gent també li fa gràcia.
 
- Una part destacable de ‘La figura del buit’ són els vents que tenen una presència important. D’on sorgeix la idea d’incloure’ls?
La premissa era buscar altres textures: volia posar guitarra elèctrica, un bombo i una caixa molt evidents; que el disc fos rítmicament més clar que els anteriors i alhora volia una presència harmònica més evident amb els vents. 
La idea sorgeix d’un concert on una banda amb vents feia versions de grups de Bankrobber i jo vaig pujar a cantar un parell de cançons amb ells. La sensació em fa agradar força i vaig voler fer una cosa semblant al disc.
 
- Eres conscient de la vitalitat que anava agafant 'La figura del buit' mentre el preparàveu? Va ser una cosa premeditada després de la foscor que respirava 'Vol i dol', el teu anterior disc?
‘Vol i Dol’ (Bankrobber, 2010) era un disc temàticament molt clar i no el veig un disc pessimista, potser sí introspectiu. El trobo un disc molt perfecte. Vam assolir les premisses amb escreix, és un disc difícil de superar. En plantejar ‘La figura del buit’ més que lluitar contra la pressió que això suposava va ser com deslliurar-se de tot allò, buscar altres camins.
 
- En aquest disc Mau Boada (Esperit! / Les Aus) ha exercit de productor. Quina creus que ha estat la seva aportació més destacada? 
Crec que li ha donat una frescor increïble. Per ell gravar és buscar una puresa, una vida, una màgia... un moment. No li importa que sigui perfecte, vol que tingui alguna cosa, màgia, ‘duende’... Això fa que el disc tingui moments molt especials, de fet, és el disc meu que més he escoltat i sempre que ho faig descobreixo alguna cosa. Tot i que jo hagi estat allí amb ell fent-lo encara trobo petites subtileses.
 
- A la nota de premsa diu: “quan l’entrevisteu, si el voleu fer feliç, no li pregunteu pel disc, pregunteu-li per la portada”. (mireu-la) T’hem sentit dir que tu no hi veus un fantasma sinó un moble i que no hi veus un edifici sinó una nau espacial... De qui surt la idea de fer aquesta portada?
Als concerts portem el ‘moble-fantasma’. Això va ser el setembre passat durant el Festival Hoteler de Vic. Vaig tocar i després estàvem a fora i vèiem l’hotel amb un amic. Ens vam flipar i vam dir: “fem una portada!”. No tenia ni una cançó però vaig dir en comptes de començar pel títol com feia sempre començaré per la portada. No tenia res clar del disc però sí que volia que fos un disc de finestres a diferents móns... Sembla una arca de Noe espacial, amb una mica de cada per anar a escampar-ho.
 
- T'adones del que la teva música desperta? Respira senzillesa, a vegades certa innocència i saps fer-te proper a la gent. Com és el feedback que obtens del públic?
Tu no hi ets quan la gent escolta les teves cançons. Seria increïble espiar-la i veure què llegeixen, què mengen... mentre t’escolten. Em costa creure que la gent que no em coneix es posi el meu disc. Però no ho penso gaire, li tinc pànic. Si ho pensés molt no faria discos. Una altra cosa és un concert, on tens un feedback directe i notes coses molt maques que t’animen a fer més concerts. A vegades hi ha una connexió molt bona amb el públic i sents a la gent com un únic individu. Molt curiós.
 
- Sembles un tio molt positiu i se’t veu molt feliç fent el que fas. Mirant enrere, creus que amb El Petit de Cal Eril estàs vivint alguns dels millors anys de la teva vida?
No ho sé... el que veig és que la música m’omple molt i tocant en directe m’he sentit especial. El que veig és que ara tinc més oportunitats de sentir-me així, de sentir alguna cosa que em fa tremolar.
 
- Vau començar la gira tocant fora de Catalunya i crec que a l’anterior disc també havíeu sortit. Com va respondre el públic?
Hem anat Saragossa, Madrid, Múrcia... la gent respon molt bé, poca gent, però molt bé. La música té una part que és la lletra que s’ha d’entendre i l’altra més sensitiva que no passa res sinó s’entén. I en aquest disc encara més. És el treball més musical en el fons: no és esclau del que diu la cançó i potser per això el públic el veu més fresc, més optimista. Rítmicament és molt més evident i això quan toques fora va bé, perquè si no t’entenen per la lletra et poden agafar per un altre aspecte. És una experiència molt maca i que tenim intenció de repetir-la molt sovint. Ens agradaria sortir més i obtenir fora el mateix que hem aconseguit a Catalunya.
 
- L’últim dels 17 concerts que conformen la gira de presentació del nou disc és fa al Teatre de Ca l'Eril, o sigui a casa teva, i ho fas per primera vegada. Això deu fer-te molta il·lusió, no?
És el lloc on s’ha fet el disc, és casa. I tampoc tinc gaires oportunitats de tocar a Guissona. Suposo que és el lloc on em posaré més nerviós... Pot ser un dia especial. És on s’han fet les cançons, on s’han gravat i pot tenir cert significat.
 
Ah! Si voleu guanyar un cd de 'La figura del buit' d'El Petit de Cal Eril participeu aquí al sorteig.
 
El Petit de Cal Eril. Presentació del disc 'La figura del buit'.
Diumenge 28 d'abril a les 19:00h. (entrades exhaurides) i 21:00h.
Sala Trono de Tarragona. Preu: 10 euros
 
Dissabte 4 de maig a les 00:15h.
Fira de Música al Carrer de Vila-seca. Pati del Fènix. Preu: Targeta FiM (3 €)
 
 

 

Al Petit de Cal Eril li vam demanar 5 cançons i va triar aquestes:

També et pot interessar