Víctor Rubio
,
24/07/2013
Música

Pau Debon: "La gent que rebutja una proposta cultural per una qüestió lingüística no m’interessa"

Els Antònia Font actuen dissabte 27 de juliol al Festival Internacional de Música de Cambrils

Foto: 

Cedida

Si ens pregunten per un grup mallorquí, les possibilitats que contestem "Antònia Font" són molt altes i és que ja fa molts anys que el grup mallorquí es va fer un forat als nostres cors i als nostres reproductors musicals. Pocs grups han sapigut destil·lar un pop tan versàtil com el seu. A finals de l'any passat van publicar el seu vuitè disc, 'Vosté és aquí' (Robot Innocent, 2012), un recull de 40 petites grans cançons que els va embarcar en una gira que tindrà el seu penúltim concert dissabte 27 dins el 39è Festival Internacional de Música de Cambrils. Aprofitant aquesta visita hem volgut compartir una estona amb el seu cantant, el Pau Debon.

- S’entèn que és el final de la gira de presentació del disc però després continuareu fent concerts amb el repertori general d’Antònia Font...
Sí, és el final de l’espectacle que presenta el disc, després seguirà la gira de forma habitual. En aquesta gira que acaba toquem tot el disc sencer en una primera part, en la segona toquem cançons de discos anteriors però pels concert de presentació del disc sí que volíem tocar el disc íntegre de dalt a baix.

- Podries fer un balanç de la gira ara que ja s’acaba?
El balanç és bo però ha estat una gira complicada a nivell d’infraestructura i també degut a la situació econòmica actual. D'altra banda, vam tenir l’oportunitat de preparar-la com mai, vam tenir un teatre durant un mes on vam poder assajar l’il·luminació i tot. Volíem un espectacle diferent, amb una disposició de músics diferent. L’espectacle compta amb una escenografia que és una ‘cortina de bicicletes’ darrera i cada cançó, que són 40 temes curts, té una il·luminació diferent. És una gira en consonància amb el disc. No vull dir raro però sí diferent (riu). Però en general estem molt contents.

- En aquesta gira com en d’altres heu tocat arreu de l’Estat i com sempre, amb una resposta positiva. Ha de fer goig poder compartir la proposta d’Antònia Font amb gent que no entèn la llengua però que en canvi s’interessa per ella, no?
Sempre ens han venut que era impossible arribar a tocar fora però, ara més que mai, i no només per nosaltres, es veu que en altres territoris de parla no catalana la cosa funciona. Nosaltres fa 15 anys ja dèiem que era possible, que no era una qüestió política sino cultural i que si la gent estava oberta... Si estàs convençut del que fas pots anar on vulguis del món i segur que hi haurà gent que ho acceptarà. La gent que rebutja una proposta cultural per una qüestió lingüística no m’interessa. M’interessa la que està per damunt d’aquestes barreres absurdes... i s’ha demostrat que sortir a tocar per l’Estat és possible.

- Parlem del disc: 40 cançons curtes, una tria poc habitual. Explica’ns com va anar això...
Feia poc que havíem fet 'Lamparetes' (Robot Innocent, 2011) i volíem seguir fent feina, tocant, composant, experimentant i si sortia alguna cosa bona doncs editar-la. Ens agradava la idea de fer moltes cançons curtes. El Joan Miquel va anar fent feina i van sortir prop de 60 cançons de les quals vam triar-ne 40. Però tampoc estava tot premeditat... és la gràcia, has de fer el que et surti, el que et vingui en gana. Als oients també els agrada que l’artista faci el que vulgui. S’entèn que quan canvies o fas algo diferent hi haurà a qui no li agradarà, que voldran el d’abans.

- Vam llegir que comentàveu que volieu haver fet un disc amb una única cançó de 40 o 45 minuts.... us heu quedat amb les ganes de fer-ho?
Bueno, era una de les idees... però ja es veurà.

- Vau presentar el disc a La Fira de Música Viva de Vic sense que ningú l'hagués escoltat abans, com va anar l'experiència? És curiós fer-ho així però alhora també déu ser un risc ja que la resposta del públic pot ser més freda, no?
És arriscat fins a cert punt. La gent al final s’escolta el disc. Escoltarà el directe però després buscarà escoltar les cançons tal i com sonen al disc. Va sortir la possibilitat i ens va semblar una idea original, que la gent arribés al concert sense saber que eren 40 temes curts. Va ser molt raro, la gent ens ho va dir “ens vam quedar a quadros... en un concert que es perden matisos per ser concert...” Era la idea, sorprendre i deixar a la gent una mica a quadros (riu).

- També hem llegit que volíeu posar el disc a la venda sense més, sense avisar. Per molts artistes la part més feixuga del procés de fer un disc és fer la promoció, sou mandrosos en això?
Moltíssim, no t’ho pots ni imaginar. Aquesta forma de promocionar-lo era una idea, però per nosaltres aquest ‘Vosté és aquí’ era un ‘disco entre discos’. Vam pensar: no fem promoció ni res, l’editem, el posem a la venda i que la gent se’l trobi a la botiga i enviï un twitter “hòstia he trobat un disco d’Antònia Font que no sabia res”. Al final ho vam veure impossible i vam decidir fer promo però de forma molt menys habitual, el Joan Miquel no venia a les entrevistes i moltes les fèiem per telèfon. En altres discos anàvem uns dies a Barcelona a fer entrevistes. Li vam donar un altre tractament de promoció, pel disco que era i perquè ens feia una peresa terrible. El Joan Miquel és una persona molt introvertida i li costa estar fent entrevistes tot el dia així que ens ho vam repartir: ell es va dedicar a la composició i jo a la promo.

- Ara que parles del Joan Miquel, a nivell compositiu ell fa les cançons però entre tots les completeu,  decidiu els arranjaments... és dura aquesta lluita o la porteu bé? Hi ha batalla?
No hi ha molta cosa a canviar. Quan el Joan Miquel ens presenta els temes ja estan pràcticament acabats, és una persona molt perfeccionista i sap com han de sonar. Després sí que hi ha petits matisos que anem perfilant entre tots i sí que hi ha cançons que s’han canviat completament però són rares vegades. La gran majoria de cançons s’acaben d’arranjar al local, afegim els quatre instruments i els quatre arranjaments petits més però la gran base de la cançó el Joan Miquel ja té clar com ha de sonar. Per tant, no hi ha molt de conflicte.

- Sou gent que sabeu explicar coses series, a vegades profundes o melangioses vestides d'una aparença simpàtica. Us considereu gent optimista?
Sí, jo em considero molt optimista. Un dels fallos que té la literatura i la poesia en general és que moltes vegades no es fa actractiva a la gent que no la coneix. Tu pots fer una cosa agradable per la vida, relativament fàcil de llegir i que a més entri bé i té la facis un poc teva, que l’assumeixis com la teva vida quotidiana. I és la manera que la gent s’acabi enganxant a la literatura i a la poesia. Són llenguatges difícils de bon principi però això tot junt amb una música pop fa que, si et surt bé, surtin cançons senzilles, encara que al final no ho siguin gens. Hi ha oients que no els interessa o no han entrat mai en un tema poètic que amb Antònia Font sí que hi han entrat, això per naltros és molt important, que arribin a entendre les nostres cançons.

- La cançó que tanca el disc, 'Polaris', és preciosa!!! És potser una de les cançons que t'ha exigit més com a cantant?
Sí, totalment. Bé, de fet tot el disc en general. Una de les proves que volíem i vàrem fer era fer coses amb la veu, hi ha molts registres de veu. I sí, hi ha hagut moments que m’han costat i que han estat tot un repte i 'Polaris' és una d’elles evidentment, és de les més difícils del disc. Per altra banda, quan et planteges una idea diferent o una idea de fer diferent i el resultat final t’agrada la sensació de satisfacció encara és més gran i amb aquest disc m’ha passat. Quan l’escolto estic molt content del resultat global. No només de la manera de cantar sinó de tota la producció en general. Crec que ens va quedar una cosa adient per al disc que estàvem fent.

- Per acabar... el nostre portal es diu Surtdecasa, què feu els Antònia Font quan sortiu de casa?
Al bateria li agrada moltíssim pescar. A en Joan Miquel, al Joan Roca (el baixista) i a mi ens agrada molt anar en bicicleta, és un esport que practiquem molt. I en Jaume és un adicte al teatre, a més és actor i sempre que pot fa produccions de teatre. La dansa també li encanta.

 

En Pau ens ha dit 5 cançons de 5 artistes que han influït en la carrera d'Antònia Font:

També et pot interessar