Pau Vallvé

Foto: 

Cris Romagosa

Pau Vallvé ens repassa les cançons de 'Pels dies bons'

El músic actua divendres 7 a la Zero de Tarragona
Genís Pena
,
05/11/2014
Música
Pau Vallvé ha canviat. Banyoles enlloc de Barcelona, ocells enlloc de cotxes i calma, molta calma. ‘Pels dies bons’ (2014, autoeditat) n’és la prova. 7 anys d’auto-sobreexplotació musical el van obligar a parar i a redireccionar el seu camí. Sense intermediaris, sense discogràfica, sense editorial però amb tota l’essència Vallvé, la més íntegra. Tot el procés ha passat per les seves mans; des del primer vers, fins a l’última maquetació del disc. Però tot ho ha fet encantat: “Ho fas perquè en tens ganes. Fer cada còpia a mà és com anar fent regals, et sents com el Pare Noel”.
El dia 7 de novembre passarà per la Sala Zero presentant el nou disc. Aprofitem per parlar amb ell i descobrir cada detall de les seves cançons. Ja ens avisa: “Aquest cop, la lletra ha anat per davant de la música”. Precisament per això, aquí us enllacem totes les lletres del disc per si voleu que us acompanyin durant l'escolta.
 

01. 'Muntanyes i glaciars'

“Quan vaig arribar a Banyoles, vaig pensar: "Què foto jo tancat en un estudi, en un soterrani de Barcelona?" La cançó parla de tot el paisatge que em vaig trobar a l’arribar allà. D’obrir-se interiorment, i d’anar tirant. Et va introduint poc a poc al disc.” 
 

 

02. 'Benvingut als Pirineus'

“La vaig triar com a single perquè és una cançó molt animada. La lletra és un collage d’idees que ens ve a dir "llença’t a l’aventura". I no parlo d’una aventura com... anar a Marina d’Or de vacances, per exemple; sinó d’anar als Pirineus, on tot t’ho has de currar i on hi ha un cert risc.”
 

  • imatge de control 1per1
 

03. '17820'

“Codi postal de Banyoles. Si la primera deia "reflexiona i obre’t" i la segona "vinga va, sí, a l’aventura", aquesta és la definitiva: "Ho faig. Ho deixo tot, i me’n vaig a Banyoles". Realment aquí comença el disc, aquí comença l’aventura.”
 

 

04. 'La fosca avisa'

“És una cançó que cronològicament no hauria d’anar aquí. Ja la tocava a l’altra gira, i conté una temàtica més universal. Tots tenim una part fosca que quan es manifesta, ens anul·la com a persona. És una paradoxa, ja que, la gent que més omple a les demés persones, sovint no s’omple a ella mateixa. Tinc a 2 o 3 persones a prop que els hi passa. Però també és bastant personal.”
 

 

05. 'En càmera lenta'

“Si 'La fosca avisa' era pausada, aquesta és tot el contrari. Tant la música com la lletra representen un "subidón" adolescent. Encapritxar-se molt d’algú (o d’alguna cosa) i fer el que calgui per a que se’n doni compte. Però a la vegada, la cançó dóna la volta i critica a tota aquesta gent que tenen aquesta facilitat per obsesionar-se, però que a l’hora de la veritat pensen: "Ja ho faré demà". Jo no sóc gens així, i sempre m’ha molestat molt.”
 

 

06. 'Res no és important i tot ho és molt' 

“Sempre m’agrada fer cançons curtes, i de tant en tant en poso alguna. Aquesta frase em va venir un dia caminant pel carrer i és un auto-recordatori. Sóc molt de fer les coses jo sol i de no delegar massa, així que la cançó parla de confiar amb els demés. Amb l’ajuda dels altres pots arribar molt més amunt... però també molt més avall. Pots patir molt més, però no arribaràs a dalt de tot si no confies amb la gent.”
 

 

07. 'Aquesta és pels dies bons'

“Fem un brindis per les coses bones. Tothom parla de les coses dolentes i queda molt bé ser molt crític i molt irònic. És molt fàcil dir ‘això no m’agrada’, però costa trobar a gent que digui a alguna cosa que ‘sí’. En el fons, el que volem no és ni èxit, ni diners, ni una parella... són dies bons, siguin com siguin.”
 

 

08. 'I jo pensant en quan vindràs'

“Els ocells. Què cabrons! Quan ja tenia tot l’estudi muntat i em disposava a gravar, em vaig adonar que el soroll dels ocells es colava per tot arreu. Vaig descobrir que de 10 de la nit a 4 de la matinada, callaven. Tenia 6 hores al dia per gravar, quan en principi jo havia de gravar sense tenir cap límit. Es van convertir amb els meus propis "jefes", i al final vaig decidir colar-los en aquesta cançó."
 

 

09. 'Hi ha cops que no pot ser'

"Quan s’està arribant al final d’alguna cosa i ja veus que és insostenible, cada cop és més llarg, més pesat, més agònic... La cançó representa això. És un bucle que es va repetint i cada vegada és més fort, més intens, més agressiu... fins que al final explota". 
 

 

10. 'Que es fonguin els ploms'

"És la cançó més cursi del disc, tot i que té un punt de tristesa (sinó no seria jo, clar). Tothom em diu, "què maco que hagis pogut viure alguna cosa així!". I no, és mentida. És un ideal, i ja que no ho tinc, ho dic en primera persona que així quan ho canto sembla que sigui verídic. Amb el temps m’he adonat que és una imatge dels meus pares. Ells sí que tenen la sort d’haver trobat aquest punt idíl·lic de portar 40 anys casats". 
 

 

11. 'Una tempesta - Camions que porten camions'

"En realitat són dues cançons. Les vaig posar juntes perquè, com que gairebé tothom escoltarà el disc a l’Spotify, em feia por que es colés un anunci pel mig quan la gràcia és escoltar-les seguides. ‘Una tempesta’ representa un desengany, bàsicament. ‘Camions que porten camions’ és la cançó que més m’agrada del disc, però sóc conscient que potser és la que menys agrada a la gent. És un motiu que vaig composar amb u_mä i representa la destrucció de la música. És un resum de tot allò que m’ha passat durant set anys. Vaig anar acumulant projectes fins que tot va petar i vaig acabar per plantejar aquest disc d’una manera diferent." 
 

 

12. 'La mirada de la gent que no pot més'

"Quan la vaig fer tenia clar que era la última. Parla d’una persona que t’atrapa. Saps que la relació serà un desastre, però hi ha una força gravitacional que t’atreu cap a ella i t’encanta, però a la vegada ho detestes. La cançó explica que al final s’acaba. I és una bona conclusió pel disc."  
 

A

També et pot interessar

Foto: 

cedida

Els 5 imperdibles del 7è Festival En Veu Alta de Pradell de la Teixeta
Meritxell Gené

Foto: 

Raimon Molinari

Meritxell Gené: "Les dones encara tenim molt per reivindicar, i la cançó i la poesia són eines per desvetllar consciències"

Foto: 

cedida

Manel: "No ens hem relaxat en les lletres però ens hem esforçat una mica més en la part musical"

Foto: 

Museus de Reus

Les 5 activitats més destacades del Dia Internacional dels Museus al Camp de Tarragona
Raquel Moron

Foto: 

Eugeni Prieto

Raquel Moron: "Volem seguir treballant la idea de l'art com a vivència"
Za!

Foto: 

Cedida

Feztival, el festival dedicat a l'autoedició