David Fernàndez
,
01/05/2014
Música

Repassem les cançons de '1440 biorritmes i una taula on hi pot seure tothom' de Fito Luri

El reusenc comenta el seu nou disc que dissabte 3 presenta al Bartrina de Reus

En Fito Luri el 2002 va engegar el seu projecte més personal com a cantautor amb el seu primer disc ‘Aromes’. Després va dedicar-se al teatre i 7 anys més tard va reemprendre la seva carrera musical que ha continuat fins els nostres dies amb tres discos: ‘Zoòtrop’ (2009), ‘Entrepans i mandarines’ (2012) i ‘1440 biorritmes i una taula on hi pot seure tothom’ (2014). Aquest darrer disc, de nom quilomètric, el presentarà oficialment a Reus aquest dissabte 3 de maig al Teatre Bartrina, al costat de la banda amb qui l'ha enregistrat al Bucs de La Palma de la capital del Baix Camp.

En Fito és un gat vell. Porta des de l’any 1987 sobre els escenaris. De jovenet va començar cantant amb el grup de pop OM i després ho va fer al capdavant de Cafè París, amb qui van editar, ‘Cafè París’ (1996, Tram), un interessant disc que es va arribar a moure a nivell nacional. Anys més tard, amb la recordada Orquestra La Padrina, va patejar-se escenaris de tota Catalunya fent ballar al personal al ritme de versions de clàssics del rock, del blues i del soul. Una d’aquelles orquestres que va saber mantenir la seva personalitat sense caure en buides cançons del moment.
 
Entremig el Fito ha de fet de bateria o de percussionista per a grups de jazz com Grey Quintet o de música tradicional com La Banda del Pantanu. Això sí, el Fito de veritat el trobem en els seus discos en solitari i, sobretot, en aquest '1440 biorritmes i una taula on hi pot seure tothom', un treball que tot just acaba de sortir al mercat.
 
Per tant, per endinsar-vos en ell, què millor que prémer al play en aquesta llista d'Spotify i, seguir els comentaris que en Fito ens ha fet de cadascuna de les cançons que l'integren...
 
 
 

1. 'Paraules per poder'

"És una cançó que vaig escriure sota el pi de Fernando, un pi enorme que està entre Vilaplana i l’Aleixar doble i robust amb unes branques grans i fortes. Desprès de passar uns moments delicats de salut em refugiava cada tarda sota aquell gran arbre i em sentia bé, crec que em va ajudar a tirar endavant la seva força. A l’estudi va ser una cançó molt emblemàtica per l’instant ja que em vaig retrobar amb Xavier Macaya. Des de Cafè París que no estàvem junts en un estudi de gravació, i aquell mateix dia va morir la meva àvia materna a qui li vaig dedicar el disc. La veu recitada i el text d’aquest fragment és del Gerard Gort!".
 

2. 'K'

"L'escric a la meva companya Carme, però a qui tothom coneix com Karmeta. Aquí no puc oferir més paraules que les que ofereixo a la lletra de la cançó, ja que tot el que faig gira al seu voltant, és un òrgan més del meu cos, la necessito per respirar. K, a més, és l’autora de la portada i del disseny del disc, a part de ser la meva fotògrafa. És tot el que respiro, el que visc, és el que escric... i que les portades dels meus treballs tinguin aquesta continuació tant emocional per mi és molt important. Estem parlant de fer un treball honest cap a mi mateix al cent per cent". 
 

3. 'La taula dels "marcianus"'

"Al restaurant l’Àbsis de Reus cada dia es trobaven per dinar personatges quotidians dels meus migdies d'ara fa uns 6 anys. Primer anaven dinant per separat fins que, a poc a poc, i a força d’anar-hi cada dia, van acabar dinant plegats durant almenys 2 anys. En aquella taula es parlava de tot: política, art, economia, sobre la vida en general... però sempre des d'un punt de vista especial, tot i que més aviat podríem dir "espacial". Recordo que un dels dies més sonats va ser el dia que es va demostrar que el món és pla.
 
Encara avui, i almenys un dia per setmana, quedem per dinar. Tot i que no puc anar-hi tot el que m’agradaria, com a anècdota puc explicar que el darrer dinar de Nadal el vam fer a La Peirona de Vilaplana el mes d’abril de fa un any, i va nevar a la Mussara. Les veus de la cançó a l’enregistrament són les dels comensals de la taula dels "marcianus"".
 

4. 'Ara, he oblidat l’amor'

"És una cançó inspirada en un amic que, per oblidar la seva exparella, va fer tantes coses! Va canviar tant la seva manera de fer que al final va oblidar l’amor i tot. Per mi és una cançó més que especial, m’agrada molt haver construït melodies de trombó pel meu amic Sergi Calbache, trombonista de La Padrina, amb el qual he viscut coses irrepetibles. Tot un honor per mi, i tot un regal pel meu cor".
 

5. 'Nota'

"És una carta de comiat entre una parella, que s’estimen amb bogeria, però que la convivència entre ells dos els fa estar malament, emmalaltir, i per tant, ser infeliços. Que en aquest disc també cantés amb mi la Gina Llauradó és un regal per a les orelles. Recordo que va gravar un matí d’hivern i que vam quedar al bar Marian del carrer Ample per fer el cafè abans d’entrar als Bucs de la Palma de Reus. Només vam parlar de nosaltres, del disc, no vam dir "ni papa"... va entrar i va cantar. I és que tant de temps sense veure’ns no ens va deixar parlar de res més que no fos de nosaltres i de tot allò que hem viscut. Per cert aquell matí va acabant ser primaveral".
 

6. 'Sr Arcaix'

"L’Emile Arcaix era un pintor nascut al barri de Figueroles a Montpellier que va viure a Reus els últims anys de la seva vida. Amb ell feia el cafè gairebé cada matí, davant per davant, escoltant-lo amb atenció, gaudint de la seva experiència, reposant a la seva taula mentre miràvem fotografies, culs, quadres i criticàvem el personal que entrava i sortia com si fóssim dues velles. Ens agradava molt caminar lentament pel mercat de Reus mentre gaudíem de les boniques fruiteres i carnisseres.
 
Aquest disc ha fet que el seu germà Thierry ens convidés a Montpellier a presentar-lo, i el meu premi va ser conèixer el barri del que em parlava i poder visitar la casa on va néixer. Encara ara, de tant en tant, vaig a fer el cafè a la seva taula i, evidentment, miro tots els culs que passen. L’Emile va morir mentre jo presentava el disc 'Zoòtrop' i recordo que el dia de la presentació em va regalar un zoòtrop dels personatges de 'Sant Pere a Cassiopea' amb una nota signada per ell des de l’antic Hospital Sant Joan de Reus".       
 

7. 'Malentesos del cor'

"Aquesta lletra està inspirada en una nit que tres noies volien els meus petons. Val a dir que només em va passar una nit això, i que mai més m’ha tornat a passar. Una era pintora, l’altra actriu i professora, i la més estranya encara no ho sé. A l’estudi de gravació les preguntes es repetien per saber qui eren les tres protagonistes de la cançó, tot i que algú proper només escoltar la cançó de seguida va saber-ho. Tot i així jo mai he dit a ningú qui són...".
 

8. 'Pedra, paper, somriures'

"Aquesta lletra és l'inici d’un poema d’una amiga meva, la Núria Ivern. Me’l va passar una tarda al Pòrtia de Reus mentre fèiem un vi. I va acabant sent aquesta cançó. Parla de la por que ens paralitza, ens mortifica, i que ens declara indefensos davant la calma".
 

9. 'Clematis'

"Un cop em van explicar que als autors del romanticisme els anomenaven clematis. La clematis és una planta amb flor, que s’enfila, s’enlaira... És per això que als romàntics els anomenaven així perquè havien d’enlairar-se per poder crear, fins al punt que la tristesa que es provocaven era tal que arribaven a emmalaltir, i diuen que fins i tot morien de tristesa. No sé si és certa o no aquesta història, però em va atrapar. La flauta en aquest tema està interpretada pel Gerard Marsal, i si he de ser sincer he de dir que aquell dia jo no hi era a la gravació. Ell va arribar, va escoltar, va interpretar, i em va dir.... "Ja ho he fet, si no t’agrada m’ho dius!". Us aconsello que escolteu el saxo de 'K' i la flauta de 'Clematis'".
 

 

10. 'Taula per un'

"És la cançó més antiga d’aquest disc, la vaig composar l'època del 'Zoòtrop' mentre vivia en un entresòl d’uns 30 metres quadrats a la plaça del Baluard de Reus. Recordo que llavors, a l’estiu, els veïns encara baixaven a prendre la fresca cada nit i, mentre jo escrivia aquesta cançó, sentia com parlaven sota de casa, gairebé a només dos pams per sota. A l’estudi de gravació vaig sentir un gran plaer quan a l’escoltar allò que feia temps havia escrit i que havia quedat com pensava que podia quedar".
 
 
 
Ah, i si voleu anar gratuïtament al concert del Bartrina, us avisem que tenim un concurs en marxa on sortegem 2 entrades dobles!
 
--
 
Dissabte 3 de maig a les 21:00h.
Teatre Bartrina de Reus

També et pot interessar