Zien Años: "La constància, la passió i l’honestedat són els pilars que ens fan seguir endavant"

Els tarragonins actuen dijous 6 en format acústic a l'Absenta de Reus

Gerard Arias

04/03/2014

Música

Zien Años són: Marc Claramunt (bateria), Juan Antonio Moreno (baix) i Marc Volpini (veu i guitarra). Tres tarragonins que des del 2011 van repartint "pau, amor i soroll", tot i que potser no per aquest ordre. Si voleu saber com sonen, podeu escoltar-los fent clic aquí. I si a més els voleu veure en directe, aquest dijous 6 de març actuen a l'Absenta de Reus, i nosaltres hem aprofitat l'ocasió per parlar amb el seu cantant, en Marc Volpini...

- Com i quan neix Zien Años?
Zien Años neix a finals del 2009, després que en Juan Antonio (baix) i jo ens coneguéssim l’estiu anterior en un concert de Delorean. Allí em va convèncer per entrar en un grup que ell encetava, en el que em vaig estrenar amb la guitarra i del qual en vam sortir en moments diferents. J. A. ja coneixia el Marc (bateria) i va ser qui va aglutinar els tres components en aquest projecte en el que podíem deixar anar les nostres particularitats i en el que l’únic que teníem clar és que volíem fer rock intens. Després va néixer la química, perquè, tot i ser diferents, els tres som intuïtius i passionals en el que fem.

- Posar nom a la criatura sempre és complicat. Va costar decidir el nom de la banda?
El nom de la banda és un misteri que no coneix ningú... Potser ve del llibre de García Márquez? Potser de 'One Hundred Years' de The Cure? Estem oberts a hipòtesis...

- Quines influències podem trobar en el so de Zien Años?
És difícil concretar influències que es desencadenin en el nostre so, ja que els tres ens alimentem de músiques i vivències diferents i no busquem referències determinades a l’hora de composar... Som oients eclèctics i ens agrada des de Camarón de la Isla fins a Tool, passant per Tote King, Joy Division, Nueva Vulcano i infinitat de grups i estils; però difícilment trobareu res inspirat en ells a les nostres cançons. Un tret comú en el so potser seria el rock indie alternatiu nordamericà de finals dels 80 i dels 90, perquè ens vam criar aleshores i inevitablement es queda a l’ADN, però l’arquitectura de les cançons sol respondre més als ¾ del flamenc... Misteris de l’alquímia!

- Sou una banda relativament jove, com es viu l’arrencada d’un grup en els temps que corren?
La constància, la passió i l’honestedat són els pilars que ens van fer arrencar i que ens fan seguir endavant. A partir d’aquí, almenys en el nostre cas, es tracta d’insistir, i poc a poc anar creixent i crear afinitats i sinèrgies amb l’entorn. Tot el que cal són moltes ganes i creure-hi, que no és poca cosa. Nosaltres passem la trentena i hem de conciliar la vida laboral, familiar i acadèmica amb la música, però tenim clar que Zien Años és una prioritat. No és fàcil, no tenim “padrins”, no som gaire donats a publicitar-nos fora del nostre entorn immediat i arrencar i créixer significa invertir diners i temps... Però jo recomanaria a tothom que agafi unes baquetes, una guitarra, un baix, un teclat... el que sigui, i que surti de la rutina. La recompensa és la realització personal, i això no té preu!

- Aquest hivern heu gravat algunes cançons en format acústic i ja heu actuat a Tarragona i a Madrid. Com ha anat l’experiència en aquest format?
Al desembre se’ns presentava un breu període de descans grupal per atendre altres projectes, així que el Juan Antonio i jo, per treure’ns el fred de sobre, vam decidir recuperar una idea que d’alguna manera sempre ens havia rondat del cap, que era mostrar algunes cançons tal com havien nascut: a casa i amb una guitarra acústica. A partir d’aquests vídeos casolans (el podeu veure a continuació) va sorgir l’oportunitat de tocar al Cafè La Cantonada de Tarragona i vam ampliar el repertori per fer una mica de repàs als tres EP’s que tenim publicats fins ara; i també presentar algun tema nou. A més, vam comptar amb col·laboracions d’altres músics en dos o tres temes. No és un acústic pròpiament dit, perquè no hem adaptat les cançons existents ni les hem embellit o portat a l’acústic, sinó que queden despullades i crues. L’experiència va tenir molt bona acceptació, i tot i no ser el nostre format habitual, va ser molt especial, molt íntim i molt càlid.

El concert a Madrid no va ser en acústic, però també va ser molt especial poder tocar fora de casa i convèncer un públic verge per a nosaltres. Feia temps que volíem compartir escenari amb Gut Derby perquè ens professem amor i admiració mutus, així que quan ens hi va convidar no ens ho vam pensar dues vegades, i esperem poder repetir l’experiència quan sigui possible.

- Teniu algun record especial d’algun concert en concret?
Tots els concerts són especials, a mi personalment tots em posen nerviós i en estat d’ansietat/eufòria, així que de tots en guardem records especials, perquè no n’hi ha dos d’iguals; però poder compartir escenari i camerino amb gent com Triángulo de Amor Bizarro o Lagartija Nick i descobrir-ne la qualitat humana té un puntet extra que ho fa inoblidable.

- I un escenari o sala on us molaria actuar?
Ens trobem còmodes en sales petites on la distància amb el públic és mínima, i on podem tocar fort i deixar-hi l’ànima, que és pel que toquem. Ens importa més això que voler tocar en sales o escenaris concrets. Valorem la calidesa, el tracte amb el públic, amb el personal de la sala i la qualitat i potència del so, evidentment.

- El concert de l’Absenta dieu que no serà ni un acústic ni tampoc un elèctric. Amb què ens sorprendreu?
Després del concert a La Cantonada, que va ser molt íntim i singular, no volíem fer el mateix i repetir la fórmula, així que el principal canvi és que enlloc de guitarra acústica portarem l’elèctrica i algun pedal d’efecte, però tocarem sense bateria i sense distorsió. La idea és crear una atmosfera baix/guitarra/veu totalment diferent a l’energia habitual, però sense ser un acústic cru en el sentit estricte. També hi haurà alguna sorpresa electrònica...

- El 2011 vau treure ‘Mejor Lo Dejamos Aquí’, el 2012 ‘La Guerra Del Arte’ i el 2013 ‘III’. Què hi haurà aquest 2014?
Per aquest 2014 estem preparant 'Vol. IV', un nou EP que constarà d’entre 4 i 6 cançons, la majoria escrites al 2013. La principal novetat és que es gravarà fora del local i fora de la ciutat, en un estudi en el que esperem condensar la intensitat atmosfèrica/enèrgica d’aquestes cançons com mai hem fet fins ara, i superar el so casolà propi del DIY al qual estem acostumats.

- I ja per últim i aprofitant el nom de la nostra web, què t’agrada fer quan surts de casa?
Tocar! O anar a un concert, en bona companyia.