La primera enxaneta ja és cap de colla

Bateig dels Castellers del Riberal, juny del 1997. Toluges (Rosselló) | Foto: Airenou de Bao

Els Castellers del Riberal (Rosselló) han engegat aquest estiu les celebracions del trentè aniversari de la primera colla castellera creada a la Catalunya del Nord. Una història singular que els fundadors narren en el catàleg de l’exposició de fotografies que voltarà per les comarques del nord. D’entrada, cal aclarir que els castells no eren la finalitat sinó el mitjà. Des de la trinxera en la batalla per revifar una llengua minoritzada, l’associació cultural del poble, Aire Nou de Bao, hi va veure la manera de resoldre el problema. “L'objectiu fundacional d'Aire Nou era, i continua sent, crear lligam social i fer que el català tornés a ressonar en normalitat. Els baotencs de més de 50 anys el tenien com a llengua materna, ens mancava connectar amb la franja d'entre 15 i 40 anys. Com podíem atreure el jovent?” La resposta semblava aleshores una aposta boja: crear una colla castellera. Així va començar l’aventura, en gran part gràcies a l’ajuda i la col·laboració de la colla més propera, els Castellers de l’Albera, amb qui els baotencs van aprendre l'ofici casteller. Al país del rugbi, els castells arrelen. Pocs mesos més tard, el 15 de juny del 1997, la colla deixa la camisa blanca i es bateja, de verd, a la plaça del poble de Toluges. Des d’aquell dia un bon miler de nord-catalans han portat en la seua vida la camisa del Riberal.

Laura Pi, la primera enxaneta de la primera colla castellera de la Catalunya Nord | Foto: Cedida

La Laura Pi ha viscut de primera mà aquests trenta anys d'història. Durant tres dècades va ocupar gairebé totes les posicions del tronc fins a conduir la colla. Una experiència que avui pot compartir. “Quan jo era enxaneta, tenia molta por. I el que intento ara és justament que no en tinguin, que sàpiguen què fem, que les coses no siguin mai improvisades, que sempre siguin assajades. Però sí que em dóna avantatge perquè sé el que viuen. Entenc el nervi, entenc la pressió, entenc tot això perquè també ho he passat”. Per bé que no pretenen aixecar castells de gamma extra, manar la colla del Riberal tampoc és un exercici fàcil. “Sóc molt de fixar objectius que siguin realistes. Diria que sóc una cap de colla bastant prudent, tot i que aquest any, per exemple, recuperem tres i quatre de set. Intento sempre passar els límits, però amb molta seguretat. Els castells han de ser molt assajats per anar a plaça, intento transmetre molta confiança”.

Tornar a reunir antics castellers
L'any del 30è aniversari estarà marcat també per una celebració especial. La colla treballa en una gran actuació per commemorar el bateig i reunir algunes de les formacions més destacades del país. "Sí, volem fer l'aniversari del bateig amb una actuació important, però encara estem en discussió amb les colles. Amb els Castellers de Barcelona, que són els padrins, i després amb una altra colla gran, que em van dir que no podia dir-ne el nom. Però sí, hem d'organitzar una actuació important". L'aniversari també serà l'ocasió d’arreplegar tots aquests castellers que algun dia van portar la camisa verda. Enllà de la progressió de la colla, els Castellers del Riberal han reeixit l’aposta d’oferir un oasi rar a les terres del Nord, on el català continua sent llengua normal. Per molts anys encara.