Miró, immersió

De fet, cal remuntar-nos cinquanta anys enrere, l’any 1977, per recordar una exposició d’obres de Miró a la Catalunya petita. Aquell any, l’artista demana expressament al museu de Ceret d’acollir una de les seves peces, ‘Dona ocell’. Això es va interpretar com el primer pas per tornar a la seva terra natal, després d’haver obert i establert a París la influència avantguardista catalana. “Per això l’exposició té un caràcter tan particular, perquè s’inscriu en el marc de l’agermanament de les ciutats de Perpinyà i de Palma de Mallorca, que es va oficialitzar l’any 2024. Aquesta cooperació cultural va permetre formalitzar unes col·laboracions estretes amb la Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca, que són els principals mecenes de l’exposició, i que posseeixen les col·leccions més importants de l’artista” explica Picard. Miró, va esdevenir el diplomat cultural entre les dues ciutats de l’antic regne de Mallorca.

L’illa com a laboratori de creació
Com un retorn a Ítaca, l’exposició comença per la instal·lació de Miró a Mallorca, el 1956. Després d’un temps a consagrar-se a la ceràmica i a l’estampa, és en habitar l’illa mediterrània que Miró torna a la ceràmica. “És un retorn com a la llum, cap al silenci, cap a una illa que esdevé a la vegada el taller, el refugi i el bressol de la seva creació”. Al llarg de tota la planta alta del museu Rigaud, l’exposició jungla entre la creació i el procés de creació, amb com a espai central. És un taller alçat i reproduït a 800 quilòmetres de la seva illa. “Miró s’instal·la al taller Sert, construït a dalt de Palma, a la seva casa de Son Boter. Ell es modela un espai de llibertat total, on ell respira diferentment”. És en aquest hàbitat on la seva creació pren una altra dimensió. “Resulta un nou alfabet mediterrani on el signe esdevé escultura” com presenta l’exposició: noves línies gràfiques, noves temàtiques, nous colors movedissos.

L’exposició es presenta com un taller reproduït a 800 quilòmetres de la seva illa | Foto: Cedida
 “Aquest recorregut proposa al visitant una immersió en l’univers Miró, i revela sobretot l’evolució formal de l’obra de Miró, des de la seva instal·lació a Mallorca”. L’illa esdevé, per l’artista, un “laboratori de creació” entre totes les disciplines. Temes recurrents ronden el seu treball: “la dona, l’animal, el paisatge”. Aquestes figures comparteixen l’espai i l’objecte fins a fusionar, barrejar-se, perdre els límits i metamorfosar-se. Les influències parisenques de l’artista com el fauvisme, el cubisme o el surrealisme, s’intercal·len amb les seves pintures de somnis i el seu període monstruós dels anys 1930. Tot això de la tela a la ceràmica, de la ceràmica al teixit, de l’André Masson al Josep Llorens Artigas. Miro experimenta les textures, els colors, la matèria i el volum.

Una xarxa de museus transfronterers
L’exposició temporal de l’estiu s’arrela en una nova política transfronterera. “Aquesta programació s’inscriu amplament en la voluntat del museu Rigaud d’afirmar la importància dels intercanvis artístics transfronterers que han afaiçonat la història cultural del territori mediterrani” explica Pascale Picard. “És la prolongació d’un cicle consagrat a diverses figures majors de l’art del segle XX lligades a aquest espai català. L’any passat, el Museu va presentar l’exposició Maillol-Picasso, artistes essencials per les relacions artístiques entre França i Espanya”. De fet, aquesta dinàmica continuarà amb una exposició dedicada a Salvador Dalí, prevista el 2027.

Exposició 'Joan Miró. Mallorca, el taller dels somnis'

Del 27 de juny al 31 de desembre

Perpinyà