Del poble, pel poble: la memòria puja a l’escenari

Per la setena volta, el Festival 543 - del nom de la fita transfronterera que delimita el municipi amb Maçanet de Cabrenys - torna a bullir el Vallespir, amb Costoja com a epicentre de l’escenari i 14 municipis gravitacionals.

A partir del 18 de juliol i durant dues setmanes, els amants del teatre i dels espectacles escènics tenen cita a Costoja i veïnats per assistir a la setena edició del Festival 543. Arrelat al Vallespir d’ençà del 2020, el festival itinerant s’ha guanyat fama -pública- en envair l’espai -públic- dels pobles del rerepaís de la vall del Tec i de l’altra banda de la frontera. “Art festiu, popular i exigent!”, adverteixen els seus fundadors, que s’han compromès aquest any amb una temàtica que crida a la interpretació, entre memòria individual i col·lectiva.

A l’origen, el projecte sorgeix d’una residència d’artistes, instal·lada a Sant Llorenç de Cerdans, i fundada per Angèle Baux-Godard i Audrey Brooking, dues actrius que funden l’associació Probedones d’Abaigt. Centre de creació i de representació escènic Made In Vallespir, el projecte permet en aquest moment als artistes emergents de preparar llurs creacions i iniciar un treball cultural enllaçat amb el poblet i la seva comunitat. Però vet aquí que cinc anys més tard, en ple confinament i gel cultural, Pierre Baux, comediant i professional de les taules, acompanyat per l’autora Violaine Schwartz i el director Antoine Caubet, es recolzen sobre el projecte de Sant Llorenç per portar la primera edició del Festival 543, uns quants quilòmetres un poc més amunt, a Costoja, abans de tornar a inundar la vall d’una setmana teatral anual. En didascàlia del projecte, unes indicacions clares: implicar-se en l’espai públic, oferir unes actuacions pluridisciplinàries, sempre amb els Països Catalans com a font d’inspiració, i, més que tot: “trencar el sostre de vidre que tapa, molt sovint, l’accessibilitat del gran públic pel teatre” afirma Pierre Baux, ara codirector del festival. “Durant la meva carrera, vaig poder jugar espectacles emprenyadors, i conec també la pretensió de la gent de l’àmbit teatral. La nostra ambició, era de proposar el teatre més literari possible, i el més accessible possible. Volíem demostrar que no era un art burgès i ciutadà. Ans al contrari. El teatre ha de tornar a ser una festa” assegura.

 

Festival 543 | Foto: Michèle Constantini

El teatre surt dels escenaris convencionals

El decòrum en brut i sense cursileria, l’acústica natural i la llum de les places majors dels pobles participen en la popularització del festival, any rere any, amb un preu de participació més que simbòlic, i sempre una oferta escènica d’alta qualitat: “la cultura havia de tornar a sorgir dels pobles” segueix Pierre. “Era un vell somni que tenia, de tornar a la meva terra familiar, i fer teatre, música i literatura en aquests pobles, considerats massa sovint com uns deserts culturals perquè no posseeixen cap teatre municipal. Demostrem nosaltres que no en necessitem”. El llindar de l’església del poble es muda, el temps d’una vesprada, en un escenari improvisat, els carrers adjacents en bastidors, i tot la plaça en amfiteatre. “L’any passat, vam necessitar un cavall per un una escena d’enterrament. El vaig anar a buscar al camp d’un veí que ens va deixar el seu, i el vam fer pujar a l’escenari. Alguns comediants van pujar a l’escenari amb ciclomotors, altres van venir amb cotxe”. Espectacle vivent, deien, i Pierre afirma: “no fem teatre de carrer, però sí teatre al carrer”.

Un festival que crea comunitat

“El nostre compromís, és de tornar a generar lligam entre els habitants de les valls, i veritablement, aprofitem de tot el terreny de joc que ens ofereix l’Alt Vallespir”. Lectures, animacions musicals i equips volants de recitals migren entre Costoja, Sant Llorenç, la Farga del Mig i el poble del Tec fins al diumenge 2 d’agost i més encara. “Durant l’any escolar, portem projectes amb públics dels col·legis i de les escoles, i els fem participar en la nostra producció” relata.

Perquè un any més, el festival 543 no basta en representar. Tota la companyia genera una producció teatral excepcional i inèdita, “amb la residència de Sant Llorenç artística portada, entre altres, per Angèle, que també és una actriu brillant, i l’escriptura de la Violaine. Tots els actors i participants són pagats i remunerats, cosa que ens permet tenir actors molt bons i que tornen a venir, que es comprometen amb el projecte”.

Per la setena edició, l’esdeveniment comença a entrar en el costum local i a ser esperat per la gent de l’Alt Vallespir. La temàtica d’aquest any també participa en l’èxit a venir de la nova temporada: “volem treballar per la gent d’aquí. La temàtica de la memòria, que sigui individual o col·lectiva, del patrimoni immaterial de la humanitat, que tenim aquí molt arrelat amb les festes de l’Os, ens permet ser un festival de creació i de participació, i no només d’exposició”. Un esperit ciutadà que ronda els escenaris de la fita 543, i que s’aventura a generar pensament, discussions i compromís al voltant del públic, “veritable comunitat efímer”. Una edició que quedarà, per molt temps, en totes les memòries.