,
02/06/2015
Arqueologia
Pastissets, dolç típic de les Terres de l'Ebre
Foto:
Gastroteca.cat

Dolça Al-Àndalus

 

 

Les Terres de l’Ebre atresora una gran riquesa gastronòmica, amb una àmplia varietat de dolços típics, molts d'ells de procedència àrab, que a causa de la seva tradició i gran demanda han deixat de ser productes de temporada vinculats a efemèrides religioses per passar a consumir durant tot el any.

 

Avui us parlarem dels pastissets, una espècie de cresta que conté una massa de moniato, cabell d’àngel, etc... al seu interior que, amanida amb un lleuger toc de canyella i sucre, es converteix en el mos perfecte i delicat per als que agradin de la bona rebosteria.

 

Gairebé vuit segles de permanència dels musulmans a la Península Ibèrica van deixar en la nostra cultura una herència molt visible fins i tot en l'època actual. Dolça i especiada, així és la gastronomia que té el seu origen en aquells temps i que avui segueix formant part del receptari més popular i típic. Aquest dolç, i igual que molts altres típics del territori com el massapà o les magdalenes, té el seu origen en al segle XII, quan els àrabs van introduir la canya de sucre per endolcir les postres substituïnt a poc a poc a la mel.

 

Encara que el sucre no es difon per tot Europa fins al segle XVI, la veritat és que  aquest dolç producte va ser molt utilitzat a Al-Àndalus i Sicília a partir del segle XII, des d'on l’ importaven castellans, catalans, portuguesos i italians. La canya de sucre va ser fonamental per al desenvolupament de la rebosteria tradicional andalusí. El nom d'aquest producte prové directament de l'àrab as súkkar (amb article) o súkkar (sense ell), que ha derivat en:  sucre en català,   Açucar en portuguès i  zucchero en italià.

 

Els pastissets, antigament es començaven a consumir en el mes de novembre quan, un dels seus ingredients principals, el sucre, es feia indispensable per combatre les baixes temperatures. A més, eren els protagonistes en les postres nadalenques. Aquesta tradició avui la podem consumir tot l’any, ja sigui anant-los a buscar al forn del poble o fent-los a casa. Jo us deixo una recepta amb els meus preferits els de moniato, tot i que el farcit el podeu substituir pel que mes uns agradi: cabell d'àngel, brossat, taronja, xoco...

 

Els ingredients per a 20 pastissets:

  • 200 cc d’oli d’oliva
  • 50 cc  de mistela
  • 50 cc de matafaluga
  • 400 gr. de farina
  • 200 gr. de moniato

Pastem la massa fins que es compacta i es despega del bol, un cop ja es compacta, en pesem boles de 30 o 40 gr.

Posem el tros de massa en un paper de forn, i posant-li un altre paper per sobre estirem la massa amb un corró. Al mig hi posem el moniato i la pleguem en dos i tanquem les vores fent una trena. (Heu de practicar, no sempre surt a la primera)

Les posem en una safata en el forn escalfat a 200 ºC i ho deixem coure uns 8-10 minuts. Un cop fora del forn ho deixem refredar sobre d’una reixeta. Quan estiguin tebis l’arrebossem amb sucre i ja es pot menjar.

Bon profit!


 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Tere Gilisbars i sóc Santjaumera. He viscut una llarga temporada a Barcelona, com molts de vosaltres, per estudis i feina. L’arqueologia, la museografia i la comunicació audiovisual són les meves passions. La meva intenció és profunditzar en l'explicació del patrimoni històric ebrenc. Comença el viatge al passat!

03/11/2021
Surto amb el meu millor company de viatge a les4 el matí. Ja havia estat revisant els dies anteriors tot el que ell podria necessitar.
30/06/2021
I un dia qualsevol t’entra un whatsapp i et diuen que han trobat unes fotos antigues de finals dels 50 al fons d’un calaix.
01/12/2020
I si aquest fos un nadal normal a aquestes alçades l’Ana (Zaera) ja ens hauria escrit un correu electrònic per preguntar-nos i votar quin dia ens anava millor per fer el sopar de l’equip del Surtdecasa.
18/03/2020
La història sempre es repeteix i ens ensenya. No és el primer cop que la humanitat s’enfronta a una gran pandèmia, i no serà l’última.
03/09/2019
Posem fil a l’agulla i, per un cop, unes jornades d’arquitectura i arqueologia seran molt més que estar dempeus escoltant als tècnics.
21/07/2019
 

Comentaris

imatge de FerranCulla

Hi ha un local a Tortosa, petit que els fan artesans Fleca de Sant Llàtzer Av Barcelona 47