Undàrius. Festival de cultura popular i tradicional

Foto: 

Cedida
David Ripoll, director del festival

David Ripoll: “Si només fem coses petites, alimentem la idea que la cultura popular és cosa de gent especialitzada”

Undàrius, el festival d’estiu de Girona de cultura popular i tradicional, arriba els propers dies 2, 3, 4 i 5 de juliol
Nina Pagès
,
29/06/2015
Fires i festes
Sardanes, ball de bastons, gastronomia, música folk, història, literatura... La cultura popular i tradicional ja té un paraigües: el festival Undàrius, un esdeveniment d'estiu que pretén situar Girona al mapa i exportar un model que ja funciona a països veïns com França i Alemanya. Els propers dies 2, 3, 4 i 5 de juliol, arriba la segona edició amb una programació variada i de gran qualitat. Parlem amb el director del festival, David Ripoll, per conèixer d'aprop un món que encara és desconegut a casa nostra.
"Ara el folk no està de moda, però no vol dir que ho pugui estar més endavant. No perquè no agradi, sinó perquè és un món molt desconegut"

El dia 2 de juliol comença la segona edició de l’Undàrius.  Expliquin’s, primer, com va començar el projecte.
És el llegat del festival Folk a l’Estiu, que, al mateix temps, era l’hereu de les activitats formatives del Campus de Cultura Popular de Girona, dins de l’àmbit de la universitat. Hi havia gent de fora, mestres, professors… El Campus es va anar eixamplant i obrint, i va anar generant més volum d’activitats. Fins que, el 2010, vam començar a programar activitats al carrer i va néixer el Folk a l’Estiu. Finalment, Unidàrius és un salt més dins d’aquesta progressió. Per això, va haver-hi un canvi de nom i d’imatge. Aquest any, és un any de consolidació. Tenim molt bones expectatives.

Això sembla. Heu ampliat la xarxa d’entitats que col•laboren i formeu part de la marca Girona, Ciutat de Festivals. 
Ja l’any passat hi érem. Vam rebre el recolzament no només de les entitats, sinó que també vam connectar les entitats amb el consistori. A més, es compta amb la coorganitzacio de l’Ajuntament de Girona. A banda d’això, tenim més persones que col•laboren i ens donen suport, que no són d’entitats, i que tenen molt a dir en algun dels àmbits de la cultura popular.

  • imatge de control 1per1

Quin és l’objectiu d’Undàrius?
Pretenem que Girona tingui un model de festival d’estiu basat en la cultura popular. Pensem en un model que té molt d’èxit a països com França, Alemanya i altres llocs d’Europa. Hem d’intentar que existeixi a Girona i, per extensió, a Catalunya.

Quins podrien ser els referents?
Podríem dir l’Estivada, de Rodés, i el festival de Saint Chantier, però l’any passat va experimentar un canvi important. Podrien ser dos dels referents més importants d’aquí a prop.

Al finalitzar l’edició passada, vareu dir que intentaríeu cercar més registres diferents. Quin ha estat el resultat?
Aquest any, ha entrat amb molta força la cançó. És una cosa que l’any passat havíem treballat poquet, amb resultats molt bons però de forma acadèmica. Ens faltava fer el pas de convertir-se en una part important de la programació de carrer. Entra amb molta força amb una mostra de cançó improvisada, que és un dels registres de la cançó popular que està de moda. Protagonitzarà la nit del divendres, a la plaça del jurats, i hi haurà una mostra dels principals cantadors dels països catalans. També s’hi inclourà tot un altre món com és el del medi, la història i la literatura popular, uns sectors no connectats directament amb un producte de cultura popular com la dansa, la música o els gegants... Però la reflexió sobre la cultura popular ens porta a parlar sobre el lloc on estem, sobre la història local, les tradicions, les llegendes, la literatura popular i  el medi natural… S’hi han sumat amb moltes ganes els Miquelets de Girona, una associació que es dedica a treballar amb la història que promou estudis, conferències etc.. També trobem literatura popular a través, per exemple, d’un itinerari de llegendes de Girona. Josep Tarrés farà totes unes presentacions sobre la recuperació i dignificació del Barri Vell de Girona. Hi haurà una part dedicada a l’excursionisme, a les rutes… I una altra, que l’any passat hi va ser de forma anecdòtica però exitosa, que és la gastronomia. Aquest any, el menjar serà present a la Plaça dels Jurats, amb gent d’Occitana que ens vindrà a explicar maneres innovadores de preparar el foie gras, alguns vins, formatges de la zona… Tampoc podem oblidar-nos del món sardanista. A més e la visita guiada a una exposició a la sala nova del Museu d’història de Girona, hi haurà una marató de sardanes des de les 7 de la tarda fins a les 12 de la nit a la Plaça Independència de Girona.

I a banda dels nous registres, trobarem els espectacles de l’any passat com castells, bastons, dansa, gegants…
Exacte. També hi haurà el ball folk als concerts de la nit. Aquest any, tenim un cartell espectacular. Vindran grups que, malauradament, aquí no són coneguts, ja que es tracta d’un registre que a Catalunya no existeix però que a França mou molta gent. Són grups conegudíssims, dos d’ells no havien tocat mai a Catalunya i s’estrenaran, precisament, a l’Undàrius.

El folk s’està revifant tímidament a Catalunya?
Encara queda molt. Ara el que veiem és que surten intèrprets, hi ha una tasca de base de diferents aules d’ensenyament dels instruments tradicionals, de la secció de música tradicional de l’ESMUC. Hi ha un planter que assegura una qualitat tècnica important, però amb bons intèrprets i estudiosos no n’hi ha prou. Falta que tot això tingui una sortida al carrer. Per tant, falten festivals com el que volem engegar. Si no existeix aquí, la gent no veu fins a on pot arribar aquesta proposta i què pot arribar a ser. Aquesta imatge l’han de tenir els programadors, els propis musics i el públic. Falten referents, perquè si no, això no es muntarà mai. I ara mateix, aquests referents són a fora.

Ens hem quedat orfes de grans figures del folk com, per exemple, Ovidi Montllor?
És un altre registre del folk, d’una altra època. Però, evidentment, no hi ha un equivalent. Avui, no hi ha un tipus de folk relacionat amb la cançó de protesta i amb altres tipus d’interessos que movien el folk inicial als anys 70. Els grups francesos de folk tampoc són exactament grups de cançó protesta, els temps han canviat i hi ha altres interessos. Si més no, a allà hi ha hagut un relleu, una activitat i consolidació. Aquí, simplement, no. 

  • imatge de control 1per1

Les noves generacions apunten a noves perspectives?
A França hi ha experiments, des de sempre. El folk per definició no és una reconstrucció, no es tracta de tocar com es feia al segle XVIII. No és la cadena tradicional, no són artistes que toquin un instrument perquè el seu pare el tocava. És gent nova que fa un producte nou per a la societat d’avui dia. El folk d’avui té interès funcional, no només patrimonial, que la gent ho introdueixi a la vida quotidiana, que formi part de l’oferta cultural del territori i que tingui presència als mitjans de comunicació. És normal que cerquin qualsevol cosa que pugui fer interessant allò que ells fan, sense perdre de vista la vinculació amb la cultura d’arrel. 

I com reacciona el públic? 
La veritat és que no s’està posant de moda, per això treballem, per fer-ho conèixer. El folk va tenir un petit moment a Catalunya durant sis anys de la dècada dels 90. A les barraques de Girona, hi havia una nit de folk, així com també a les festes de la Bisbal, de Palamós, d’Olot, de Figueres, de Santa Coloma de Farners… Això es va perdre del tot, segurament, perquè els programadors no ho van veure clar o el públic no va seguir. Ara el folk no està de moda, però no vol dir que ho pugui estar més endavant. No perquè no agradi, sinó perquè és un món molt desconegut. L’Undàrius vol mostrar fins a on pot arribar la cultura popular al públic d’avui. Cal fer molta feina. Sobretot, fer la connexió transfronterera. A 50km, tenim la frontera i veiem que a l’altra banda funciona. Aprenem d’ells, creem circuït amb els grups de França i portem-ho a Girona. 

Voleu fer-vos un lloc a l’Euroregó. Quina és l’estratègia?
A través de la comunicació i de la programació. Hi ha un doble interès per connectar amb aquest món transfronterer. Un per nosaltres, perquè si funciona allà, aquí també pot passar. Un altre a nivell de públic, portem a Girona un públic d’aquest món que està acostumat a seguir festivals. 

Quin és el vostre públic?
Probablement, predominaria un segment de població proper als 30 anys, gent més gran i d’altra més jove, afegint un sector universitari que majoritàriament ve de les comarques de Girona. Tot i que, també, tenim un públic ja seguidor del folk que pot venir de Berga, de Barcelona, de Mallorca… És un públic molt fidel. També hi ha un petit públic que l’any passat va començar a venir  i que aquest any creiem que creixerà bastant, que és el públic francès. L’hem cuidat molt i hem fet molta difusió amb versió francesa.

Sorprèn descobrir que el públic potencial és bastant jove. Sovint, s’associa la cultura tradicional amb un segment més adult. 
No, en general el folk, no. Llavors hauries de segmentar cada tipus d’activitat. A la cercavila seria un públic molt familiar. Si em dius a les conferències, aquí el públic és universitari.  Les sardanes, malauradament, pujaria molt la mitjana d’edat. Quan la gent coneix això, li agrada, se sent agust. Si només fem coses petites, alimentem la idea que la cultura popular és cosa de gent especialitzada. Amb un festival important, trencarem moltes barreres. 

Quins són els reptes de futur del l’Undàrius i programadors del sector?
Trencar la frontera amb França i connectar amb una proposta d’èxit dels festivals europeus del sector, i fer que Girona se situï en el mapa. És l’objectiu fundacional i el que hem d’anar treballant aquests anys. A nivell intern, anar implicant més gent, més entitats. 

 

A

També et pot interessar

Comentaris

imatge de lidiafont

Podeu corregir aquest article. Al cos de la notícia posa que el festival és al juny i en realitat és al juliol. Gràcies.
imatge de Surtdecasa Girona

Ja ho hem corregit. Gràcies per informar-nos.