Jump to navigation
La botiga és com un collage casolà o com un d’aquells contes infantils retallables per vestir i desvestir les figures de paper, on les combinacions de diferents peces de roba sempre aconsegueixen un resultat variat i entranyable. Sonen Los Héroes del Silencio i grups dels 80, hi ha diaris, revistes, detalls per regalar, llibres, roba, colònies... i quadres.
Mai és la impulsora de la Trobada d’art i artesania mensual de Tortosa, que se celebra de 10 a 14 hores el primer dissabte del mes al passeig esquerre del riu. No és senzill apropar l’art a la gent, però, potser, si se’l troben a l’aire lliure, al carrer... L’art i l’artesania també es poden regalar, en forma de quadre, de gravat, de polseres fetes a mà. La idea se li va presentar ben clara en un viatge en tren de Barcelona a Tortosa, en el qual, si hi ha alguna cosa de sobres, és temps per pensar. A les Terres de l’Ebre, l’art està descuidat, i a Tortosa no hi havia cap trobada semblant, a diferència d’altres ciutats.
Juntament amb les germanes Besolí, que se’n van cuidar de començar a contactar amb artistes del territori, i el suport de l’Ajuntament de Tortosa i de Saeta Comunicació, qui en va realitzar el cartell, va tirar-ho avant. Fa onze mesos d’això. Ara ja són gairebé una vintena d’artistes que arriben de Tarragona, d’Alcanar, de Penyíscola i que porten l’art i les ganes un cop al mes fins aquella riba del riu, faça fred o calor.
Mai segueix anant a l’Escola d’Art des de fa catorze anys i el centre li va obrir les perspectives, a ella, que ja de petita pintava de colors totes les pedres que trobava. “Mai va vindre amb molta força i encara no l’ha perdut, és molt creativa”, diu el seu antic professor Leonardo Escoda quan ve a buscar el diari el diumenge al matí. Els seus altres professors serien Josep Maria Argelaga, Roberto Escoda, Frederic Mauri. De la seua primera exposició col·lectiva amb l’escola, el 2004, va vendre’n sis quadres. Per pintar és ambidextra i encara sort; si un quadre li costa dos mesos amb les dos mans, quant de temps li costaria si només pintés amb una? Tot ho devora, de tot n’aprèn: Dalí, Picasso, Van Gogh.
La inspiració arriba per la nit. És una au nocturna i acostuma a gitar-se tard, tot i que la botiga ha d’estar oberta a les 8.30 del matí. Quan pinta, es basa molts cops en les fotografies que realitza, el mar, la pluja, els fenòmens meteorològics, i ho plasma al llenç amb tècnica mixta, pintura a l’oli o algun gravat. Per a l’any que ve està pensant en estampar els seus quadres a samarretes per vendre-les a la botiga i a la trobada d’art. La fotografia és també una debilitat, així com la xarxa social Instagram. No sap com, ha superat els 3.000 seguidors.
Mai va viure a Roquetes fins els 20 anys, quan es va traslladar a Tortosa. Després de treballar un temps de secretària als jutjats, va obrir l’estanc ja fa trenta-vuit anys, tot i que fa dos que ja no ven tabac. El nom del comerç, Marandina, se li va ocórrer al seu bon amic Azael Fabregat. Estaven a casa de la seua cunyada, a l’Avinguda Diagonal de Barcelona. Ella volia posar-li “Orange”, li agrada el color i encara no existia l’operador de telecomunicacions amb aquest nom, però a Azael li va semblar massa senzill. Llavors van pensar en una mandarina i ell va enjogassar-se i va filar encara més prim: Mai, Mandarina, Marandina.
Avui, diumenge, té dinar familiar a La Ràpita. Voldria agafar-se uns dies de vacances i visitar les festes de Gràcia de Barcelona, on hi té una bona amiga. No és fàcil quadrar les agendes amb la resta de la colla, però ho intentarà. Voldria passejar pels carrers engalanats, deuen d’estar preciosos de veure. Segur que tindran molts colors, com les pedres que pintava quan no feia més d’un pam. Segur que algun dels carrers tindrà alguna cosa de color taronja.
Qui és? Mai Urgell és artista i propietària del quiosc Marandina, al carrer Teodor González de Tortosa. Des de fa gairebé un any que organitza la Trobada d’art i artesania mensual de la ciutat, que se celebra de 10 a 14 hores el primer dissabte del mes al passeig esquerre del riu, al costat del pont roig, i que aplega una vintena d’artistes i artesans.
