Anna Zaera
,
27/11/2015
Arts

Cinc artistes reflexionen sobre el monument franquista de Tortosa en una exposició

'Cauty said to Franco: What time is Love?' es podrà veure a Lo Pati d'Amposta a principis d'any
Monument

Foto: 

Cedida
Fotograma de l'obra de María García
El director del Centre d'Art Lo Pati d'Amposta, Vicent Fibla, va proposar un experiment: que cinc artistes de fora de les Terres de l'Ebre i nascuts després de la mort Franco, anessin a Tortosa per comprovar, in situ, que el monument franquista del qual tant se'n parla, realment existeix. Més enllà dels debats visibles o invisibles que hi ha a les mateixes Terres de l'Ebre, aquest cas concret s'ha globalitzat ja que, tal com assenyala el comissari, quan fas una cerca genèrica al Google Images amb les paraules clau 'monument franquista', el resultat són les imatges del monument de Tortosa. Un privilegi del qual molts tortosins o ebrencs potser no en són conscients.
“La pregunta és tan sugerent com confusa. Demanar a quina hora és l'amor és una pregunta tan absurda com no qüestionar la retirada d'aquest monument franquista”

Fibla proposa que seria interessant, ja no deslocalitzar el monument, sinó deslocalitzar les mirades sobre ell. Així com els autòctons moltes vegades obliden la seva simbologia per proximitat o per rutina visual, la intenció era treure partit creatiu de la commoció que provocava que algú el veiés per primera vegada. L'exposició, que s'ha presentat al Sant Andreu Centre d'Art Contemporani de Barcelona, es podrà veure a Lo Pati al gener de 2016. El títol 'Cauty said to Franco: What time is Love?' recupera una suposada pregunta que li va fer l’artista Jimmy Cauty - membre de The JAMs - al dictador Franco i, per extensió, Fibla ha volgut fer-se aquesta mateixa pregunta i traslladar-la als cinc artistes participants. D'aquest interrogant se'n deriven cinc representacions subjectives que ataquen de ple la vigència d'aquesta icona al mig del riu, i són un al·legat de la memòria històrica. 

Segons Benassar, un dels artistes participants, el títol de l'exposició mostra l'absurditat de la presència - encara - d'aquest monument. “La pregunta és tan suggerent com confusa. Demanar a quina hora és l'amor és una pregunta tan absurda com no qüestionar la retirada d'aquest monument franquista”. Conceptes com representació i realitat, allò pretesament autèntic o real, experiencial i discursiu o artesà i artista es creuen amb política, memòria històrica, l’esbiaix al que es sotmet a la cultura i l’etern concepte de la icona pop.

Quin és l'impacte que provoca el monument en els ulls aliens?
“No havíem vist mai el monument així en persona i ens va impressionar molt, realment és megalític", diu Benassar. La gramàtica del monument està marcada per una necessitat de perpetuació de poder des d'estructures de dominants, i el monument a la Batalla de l'Ebre és un molt bon exemple d'això”, explica aquest artista. De la mateixa manera s'expressa l'artista Maria García Ruiz que assegura que el que més la va sorprendre va ser “la centralitat” que presentava el monument en el paisatge visual de la ciutat i també del riu, un canal que uneix els dos barris tortosins, que vénen a representar la tradició i la idea de progrés. Garcia Ruiz ha utilitzat una videoprojecció que porta per títol 'El camino de ida no es el mismo que el de vuelta' per, com descriu ella mateixa, mostrar “l'anacronisme del monument. Aquest estar fora de lloc en el temps,a través de certes qüestions camuflades en el paisatge. La mirada rescata alguns gestos, com el de creuar el riu, a manera de subratllat horitzontal d'un teixit social que encara se sustenta en certa manera una verticalitat feixista". De fet, la seva mirada es planteja també com a interrogació de fons: quin tipus de desenvolupament va promocionar la dictadura franquista?. Benassar, per la seva banda, parteix de la part superior del monument per plantejar la seva proposta. “L'estrella situada al capdamunt és el punt de partida per a l'elaboració del treball titulat 'If there are all those stars, why is the sky dark at night?', que presenta a l'exposició. De fet, com explica el propi autor, “l'obra consisteix en una instal·lació on el monument esdevé meta-símbol i objecte de disseny domèstic en un exercici de deconstrucció formal i simbòlica”.

   

Més informació: 

Exposició 'Cauty said to Franco: What time is love?'
Del 23 de gener al 20 de febrer
Centre d'Art Lo Pati - Amposta
Fitxa d'agenda Surtdecasa

    

Comentaris

imatge de Sebastià Vidal-Joan

"A los que hallaron gloria en la batalla del Ebro" si no ho record malament, disculpau però el monument a la foto està embolicat. No tenc gaire clar que es tracti d'un monument franquista, en el sentit de glorificació del règim, altra cosa és que l'estètica del monument pugui associar-se a un tipus de règim autoritari. El que realment em preocupa és l'oblit i la ignorància sobre el que fou la batalla de l'Ebre. Ara s'usa llevar tot allò que recordi el règim feixista de Franco, però cal anar amb esment i no pegar amb la maça grossa. El monument ara com ara recorda allò que va succeir: la primera batalla moderna on moriren desenes de milers de persones, majoritàriament joves, catalans, espanyols i d'altres països. Llevar-lo simplement, sense cap recanvi, afegeix una palada de terra més d'oblit i menyspreu a tots aquests morts.

També et pot interessar