Jump to navigation
“La professió d'arquitecte és molt estressant quant a terminis i burocràcia”, explica aquest pagès jove, de pantalons arromangats i espardenyes catalanes terroses, que ha instal·lat el seu camp base a les afores d'Aldover, on està ubicat el seu hort. “Ja en tenia prou de viure a la ciutat, sabia que aquell estil de vida tenia data de caducitat”, comenta sobre la seva vida anterior. De fet, el seu aire pausat i reflexiu, com ell mateix reconeix, han estat des de sempre més prop de la terra que dels plànols geomètrics i els negocis exprés. “De menut, en aquest mateix hort, sempre anava darrera de mon iaio. Fes un solquet aquí, fes un solquet allà, em dèia, i jo content...”, explica entre fileres de tomateres, pebrots i aubergínies.El punt d'inflexió d'aquest canvi de vida va ser el contacte amb un pagès veterà mentre vivia a l'àrea metropolitana de Barcelona. “Com a afició vaig començar a treballar amb un senyor que portava un tros de terra per a una cooperativa d'autoconsum”, explica. El pagès, de nom Etern, va marcar, i molt, els passos del Miquel Àngel. “Sempre dic que ens vam adoptar mútuament”, comenta amb una rialla estreta. “De l'Etern vaig aprendre a cultivar la terra, però també vaig aprendre a conrear el valor de la paciència i de l'honestetat. Uns valors claus per tirar endavant la professió de pagès”, diu. En contraposició a la bombolla immobiliària que va acabar pervertint la seva primera professió, el Miquel Àngel va entendre que l'agricultura és un art que s'ha d'exercir amb estima a la terra i respecte pels seus temps i condicionants. “Si no tens tolerància a la frustració no pots ser pagès. Si emprens este negoci, has d'estar disposat a perdre, perquè hi ha factors que tu no pots controlar”, explica qui ha de lidiar dia a dia tant amb les inclemències del temps o les plagues, sense l'antídot artificial de la química i els pesticides.De fet, una de les motivacions de Miquel Àngel per dedicar-se al que es dedica és investigar per trobar remeis casolans propis -com sabó potàssic o oli de nim- que puguin mitigar l'impacte de les plagues. I és que l'estimulant d'aquesta professió és l'aprenentatge constant. “Sempre has d'anar aprenent dels teus errors”, diu. “Em sorprenia veure com l'Etern amb més de 80 anys dèia: Això l'any que ve ho farem diferent... La natura et va donant els indicis per aprendre”.Fa només tres anys – després “de fallar molt, i tornar-hi, i tornar-hi...”, com ell explica – va decidir tallar els tarongers de l'hort familiar que havien quedat abandonats després de la mort de seu avi, i llaurar la terra, instal·lar un sistema de reg i distribuir les verdures de temporada en els diferents espais. Estava disposat a guanyar-se la vida com a pagès. En aquest temps, el Miquel Àngel ha aconseguit una clientela fidel d'Aldover, Tortosa i rodalies. Un dels al·licients d'encomanar la verdura a Miquel Àngel és que ell és un ferm defensor i recuperador de les llavors de varietats antigues. “Són molt interessants perquè et connecten amb una sèrie de sabors o matisos que els teníem oblidats”, explica. Ara bé, les dificultats de conrear aquestes varietats també són majors. “Una varietat antiga creix més lentament i és més delicada pel que fa a les plagues, però el sabor és molt diferent”. L'oblit d'aquestes varietats també és un clar indici de la bombolla productiva i l'ànsia del capitalisme. “Abans es tenia en compte el sabor, ara s'aprecia més que sigui una peça bonica i resistent al transport”.De fons se sent el campanar d'Aldover que toca les sis de la tarda. D'aquí poca estona, el Miquel Àngel carregarà la seva furgoneta i començarà a repartir la verdura que ha collit de l'hort avui mateix. Després, tornarà, pel costat del riu, a Aldover, mentre pensa que les Terres de l'Ebre són un lloc fantàstic on viure. Allà és on ell cada dia es dedica a complir els seus cinc manaments. Conrear salut. Recuperar sabors. Km0. Relació directa. Manteniment del medi agrari. I això el fa profundament feliç.
--Més informació: www.locollito.com
