Jump to navigation
- Fa temps que no parlem. Com ha evolucionat l'EtcA en aquests sis anys?L'Escola de teatre i circ d’Amposta neix després de valorar que a les Terres de l'Ebre era necessari poder oferir un espai formatiu en teatre i circ professionalitzador, rigorós i creatiu perquè trobarem a faltar de manera regular la possibilitat de fer aquesta formació des d’un vessant professional, contrastada i honesta.
- Vau plantejar que el teatre pogués professionalitzar-se a les Terres de l'Ebre...Una de les claus importants era la territorialitat en una doble vessant: fer-ho des de la proximitat i la de poder treballar pel territori; i en conseqüència, com a escola del territori, possibilitar estar presents a les taules de treball i espais de relació del sector cultural a Catalunya. Era necessari tenir a les Terres de l’Ebre una escola de formació escènica que parlés de tu a tu amb la resta de centres de formació escènica d’arreu. Una altra línia prioritària ha estat dignificar la formació en art dramàtic i arts del circ aportant a altres camps i projectes: col·laboració amb empreses, treballs de la Universitat, formació pedagògica per a professors de primària i secundària... En definitiva, la línia mestra que hem intentat seguir aquests anys ha estat generar connexions, aportant projectes i realitats que sumessin als que habiten en clau d’innovació al territori i al país.- El teatre no tenia el valor que es mereixia a les Terres de l'Ebre?La idea que ens mou és revaloritzar el sector del teatre i del circ. Hi ha països on ser actor o ballarí té tant prestigi com ser advocat o arquitecte. On la formació és clau. En aquesta línia, hem estat molt involucrats en el Pla Integral de Teatre de Catalunya i també en el Pla Integral del Circ de Catalunya -desgraciadament reduït ara a Pla Impuls- en què s'han anat dibuixant les línies mestres i on les Terres de l’Ebre també volem tenir què dir.- A les Terres de l'Ebre com s'apliquen aquestes línies mestres?Hem intentat no fer una cosa efímera, puntual, sinó més bé, anar assentant les coordenades que ens permetin consolidar l’escola a les Terres de l’Ebre i fer-ho a poc a poc i amb la millor lletra que tenim… Ara mateix l’EtcA ofereix cursos sistemàtics tant d’art dramàtic com d’arts del circ d’octubre a juliol, hi ha diferents moments a l’any amb cursos més específics i de primer contacte amb aquestes arts (programació de cursos d’hivern i d’estiu), tenim uns moments destinats a projectes específics en l’àmbit territorial, hem impulsat un festival internacional d’arts de carrer i arts en viu (FesticAM)… Ho fem amb tot un calendari molt repartit que ens permet tenir presència durant pràcticament tot l’any i poder cobrir diferents necessitats al territori. Hem trobat complicitats amb administracions locals i supralocals per poder continuar caminant i ara estem treballant per aconseguir-les també en l'àmbit estatal i internacional.- Què és per a tu la formació?Si parlem de formació en arts escèniques, ho definiria com un camí d’aprenentatges continus no lligats exclusivament a l'academicisme, sinó formació de contrast, d'experiència, de viatge, de projectes, de llibertat creativa i propositiva, d’entendre l’art de la creació com un art viu, mutable i en permanent i incansable evolució i recerca de llenguatges... Una formació per a tenir una mirada més àmplia, profunda i complexa del que és la història de l'art i la història de les arts escèniques. Això permet saber-ne copsar les grans corrents estètiques que han anat dibuixant i dibuixen els camins de la interpretació i l’actuació. L’originalitat és tornar als orígens, agafant les paraules de Gaudí.
- Què vol dir això?Entendre la realitat dels temps de manera polièdrica, el que fa imprescindible conèixer i reconèixer els diversos estils artístics de la creació al llarg dels temps, les diverses autories que han marcat pautes i principis dramatúrgics; els contextos d’on sorgeixen les mirades pedagògiques de la creació escènica, i per descomptat, estudiar a fons les poètiques que ens han deixat els artistes que ens precedeixen. - Saber-los interpretar de nou?Per a mi la formació escènica és saber llegir i escriure amb els codis que es plasmen en les poètiques concretes que habiten els escenaris i els espais d’actuació. També des dels canals audiovisuals. Descobrir com en cada època les societats i els seus artistes s’han imaginat teixint múltiples relats amb els fils de les arts per comprendre’s i comunicar-se entorn del gran mirall que és l’escena.- En quin moment es troben les arts escèniques a Catalunya?Estem en un moment de canvi i transformació. Des de fa pocs anys comptem a Catalunya amb un Cicle de Grau Superior en Tècniques d’actuació teatral, un títol propi que ha costat molts d’anys aconseguir i que ara toca implementar correctament. La formació en arts escèniques està en un moment que exigeix certa objectivació i les escoles de l’Associació catalana d’ensenyaments teatrals, l'ACET, estem treballant per anar a una en aquest sentit. També estem en un context on esdevé important saber efectivament diferenciar, i per tant distingir la cultura, de l’oci i de les festes. I celebrar la cultura de la cultura i diferenciar-la de la cultura de l’oci, que sembla bastant més estesa i que també és important però són dos coses diferents. La cultura sempre és creativa i per tant en ella tenim un espai i un temps en què som protagonistes, no merament receptors passius. En la cultura construïm mentre que en l’oci desconnectem. Estem en una societat democràtica i com a tal generar una cultura de participació i proactivitat sociocultural està al nostre abast. I això és i serà futur. I les arts escèniques poden aportar, i molt, en aquest sentit.- Un dels objectius ha estat generar aquesta xarxa.L’EtcA volem estar comunicats amb la resta d’escoles i projectes formatius i de creació de Catalunya i amb la xarxa internacional, no li trobem sentit d’un altra manera… perquè, vivim en un món molt ampli, molt connectat per les noves tecnologies i aquest també és un àmbit de molta itinerància. També estudiant les bones pràctiques i les experiències que hi estan havent a altres països que van bastant per davant nostre i són models d'èxit. O almenys dignes de ser coneguts. Procurem estudiar, revisar per adaptar o repensar des d'aquí les bones praxis. El treball en xarxa ens permet mantenir permanentment les finestres i portes obertes.- Què s'hauria de fer per repensar des d'aquí?Primerament partir des de la humilitat del que es pot oferir i dels recursos que tenim, tant humans com econòmics, demogràfics i culturals. Hi ha una “amateurització” de les arts escèniques que, sense negar-la sinó ben al contrari valorant-la perquè ens parla d’una cultura popular molt viva, convé diferenciar-la de la professió. Ni un que puja un dia a escenari és actor, ni un director o dramaturg es construeix en dos dies, i sense formació que ho avali. Els mitjans de comunicació tenen en aquest sentit una responsabilitat gran. Això que en altres professions és molt clar, sembla trivialitzar-se en les arts escèniques i sobretot en el teatre. - Li veus potencial a les arts de carrer com a eina de transformació social en territoris com les Terres de l'Ebre que pateixen l'èxode cap a la ciutat?Sí i molt futur. Les arts de carrer són democratitzadores de per si. Podem construir i molt. Són transformadores, repensadores i accessibles. Amb les arts de carrer es desdibuixen els límits de l’espai escènic, no hi ha butaques ni parets. Es recomposa un espai de relació i construcció social elemental com és l’espai públic: l’àgora de debat. Es fa imprescindible la complicitat de tots els agents que allí hi viuen: veïns i veïnes, comerciants, públic, visitants, artistes... generant els ressorts per entendre que les arts escèniques són una construcció col·lectiva, que són en viu i en directe i s'han d'experienciar aquí i ara. Cada cop ens passem més temps virtualitzats i, per això, crec que encara té més valor de futur, perquè ens recorda el que som i ho fa en un espai comú des de la presencialitat dels qui habiten cada encontre escènic. Ens recorda que essencialment som potencials comunicadors.
- Què són les arts de carrer?Quan parlem d'arts de carrer, cal matisar que no parlem únicament de fer un espectacle al carrer, sinó més bé, parlem de crear a partir d'aquell espai insòlit, únic, específic, no convencional, que és el carrer, l’espai públic. No parlem només de programar un espectacle o una projecció en obert o d'instal·lar cadires i focus al centre de la plaça. Parlem del diàleg que es genera, de les fronteres que es creuen, dels papers que s’intercanvien, de la màgia que sorgeix, en la creació específica en aquell nou espai escènic i en el moment de l’actuació allí mateix. Amb la seva gent, realitat, història, singularitats, etc. Tenim exemples molt interessants impulsats i exhibits en festivals que formen part de la Plataforma d’arts de carrer de Catalunya PAC.
- Al setembre enceteu nou curs. Alguna línia de treball nova?Després de sis anys d’engegar l’EtcA estem en un temps de valoració i de marcar nous reptes de cara als pròxims anys. Aquest nou curs ve amb una reformulació pedagògica amb la qual incidim més en la creació i per tant en la potenciació de la imaginació lligada al coneixement creatiu. És per això que alguns continguts s’han modificat atenent a aquest objectiu i hem canviat el nom dels cursos que configuren l’itinerari formatiu en adults: Llenguatge escènic, Territoris dramàtics i Any de creació, substituiran la nomenclatura de primer, segon i tercer i va més en la línia de com entenem nosaltres la formació en arts escèniques. També hi ha una limitació de persones per grup per poder treballar amb més intensitat amb els alumnes i acompanyar millors processos creatius. Volem no limitar-nos a fer adaptacions o versions, sinó potenciar la creació pròpia en els diferents gèneres: tragèdia, comèdia, bufó, clown, drama... Aquest curs continuarem apostant per projectes professionalitzadors, presentant a Residències de creació de diferents festivals internacionals espectacles de l’Escola.
- I com concebiu un espectacle?L’espectacle, entès com a moment de compartir i contrastar amb el públic una peça, és un moment més del curs, igual d’important però no més que qualsevol altra classe. És una errada enfocar tot el curs exclusivament a aquest moment…, justament perquè som escola i com a tal el més important per a cada alumne i cada grup és el procés. Aquest és el sentit de la Mostra d’Espectacles de Creació. Encara ens trobem amb notícies o enfocaments en els que d’un espai formatiu d’arts escèniques del que es parla és de x persones dalt d'un escenari. Parlar de xifres en formació poca cosa aporta sobre l’assimilació d’un llenguatge artístic o escènic… més aviat és una qüestió de màrqueting i, per tant, de galeria. L’accent, en la formació no pot estar amb el número, sinó amb la qualitat. Amb el contrast de la pedagogía que ofereix. I a més, no podem perdre de vista que som una escola, no una productora.
Això no és fruit d'una opinió sinó d'una anàlisi de com donem continguts sòlids a l'àmbit formatiu de les arts escèniques, una reflexió que està damunt la taula en diàleg amb altres escoles de Catalunya. No podem caure en la superficialitat que ensenyar a actuar (que es ensenyar un llenguatge propi) és una cosa fàcil i que es redueix a fer pujar gent dalt d’un escenari.- Quin és el paper de les arts escèniques actualment?Jo els hi veig més sentit que mai. Estem en una realitat molt alienada i les arts escèniques són l’art de l’aquí i l’ara, un etern present. Actualment es parla molt de la dificultat de concentració dels nens i joves, de les mancances per expressar-se i defensar una idea, de la importància de ser assertius, de la necessitat d’aprendre a treballar en equip, de potenciar el pensament crític i creatiu, de la necessitat d’establir relacions empàtiques, més humanes… Així que sí, les arts escèniques tenen molt a dir i hem de continuar en aquest país treballant per dignificar la formació. La base. Aquesta feina s’està fent. I també aquesta dignificació ha d’assumir-se per part d’institucions i equipaments. S’està parlant d'una Universitat de les Arts, de la igualtat territorial d’oportunitats pel que fa a l'accés a la formació i continguts culturals, de la distribució de recursos, de la descentralització dels centres creatius… Que no ens quedem només amb les paraules i bones intencions.- Com es mira a llarg termini? En quin moment creus que es troba la creació al país?És difícil fer prediccions. Però el que sí que és veritat és que la situació encara no gaudeix de tots els recursos que serien necessaris. I parlo sobretot de recursos econòmics i de recursos humans. De diners bolcats per aconseguir objectius i de persones amb suficient sensibilitat i formació que prenguin decisions al capdavant. Quan una realitat és precària en recursos, no pot trobar els mitjans per desenvolupar-se. Quan tu regues alguna cosa, aquesta creix, floreix i dóna fruits. Amb el temps allò va generant bosc, hàbitat, “ecosistema cultural”. Si no hi ha recursos, evidentment és molt més difícil i tenim la sort i la desgràcia que aquest és un àmbit que es fa per vocació... i la vocació... sempre intenta tirar endavant, amb entusiasme, tot i les dificultats. Hi ha estudis que asseguren que la cultura, i la cultura vinculada a la creació, és un element importantíssim, no només per al mateix àmbit de la cultura sinó com a revulsiu d’innovació en altres àmbits. I hem d’estendre el fet que la cultura és un sector que també genera riquesa econòmica. El sector de la cultura està només una dècima per sota de la xifra del sector primari pel que fa al PIB. Amb tot, continuo defensant fermament que la principal riquesa que generen les arts escèniques és riquesa humana. No és una visió bucòlica, sinó aterrada. Si hi ha riquesa humana, les persones connectem, creem i generem riqueses. També riquesa econòmica.- Creus que tenim capacitat per crear aquesta riquesa humana?Hi ha moltes persones amb moltes coses per a aportar, molts amb molta trajectòria, altres amb una mirada fresca, hi ha molt de talent i gent formada. Necessitem creure que quan ens associem ha de ser per aportar, per construir-nos com a sector. Potser ens hem de preguntar més què puc aportar jo a una entitat concreta i menys com aquesta entitat em beneficiarà a mi. No dic que sigui una forma de funcionar molt estesa, però sí que és cert que això potser no faria falta ni explicar-ho… Hi ha altres països que això ja ho tenen molt més integrat.- Pel que fa a tornar a ocupar amb les arts espais de carrer i patrimonials. Hi ha moltes iniciatives sorgides en els darrers anys que han volgut posar en valor espais del nostre entorn, com Eufònic, Mónfilmat, Deltebre Dansa, les Jornades Musicals de l'Ermita...Ens trobem en un territori privilegiat i les sinergies en aquest sentit que han sabut fer valdre això han demostrat que estaven ben plantejades. Resulta imprescindible seguir lluitant per l'accés a la cultura, a l'educació... En definitiva, per totes aquelles dimensions humanes que ens humanitzen. Benvinguts festivals, programacions, projectes que aposten per aquesta línia a les Terres de l’Ebre i les facin créixer.
Web EtcA Facebook EtcA
