Anna Zaera
,
02/02/2015
Activa't

Núria Sánchez Romanos: “L'educació marca la història que seguirem en la nostra vida”

Aquest dimecres 4 de febrer oferirà la conferència “Emocionar per educar” a la seu tortosina de la UOC
Núria Sánchez Romanos

Foto: 

Cedida
Núria Sánchez Romanos
Núria Sánchez Romanos (Barcelona, 1968) ha entrenat més de 15.000 persones perquè tornin a connectar-se amb la seva essència. De fet, el que fa especial aquesta 'coach' és que ha creat el seu propi mètode per entrenar el que ella diu les “habilitats emocionals”. Una espècie de protocol que recull eines de diferents àmbits com 'coaching', PNL (programació neurolingüística), anàlisi transaccional o alt rendiment.
"El segle XXI és el segle de reconduir les nostres vides per aconseguir aquest benestar que perseguim. Si seguim esperant que altres ho facin per nosaltres, caurem en aquesta desesperació que ja treu el cap"

El proper dimecres 4 de febrer a les 19h, aquesta professional oferirà les claus de la seva experiència en escoles i en el món de l'empresa, en el marc del cicle de conferències 'Experiències al WOK' que la seu de la UOC a Tortosa obre a diferents professionals i ciutadans per apropar el seu coneixement en un espai universitari. Hem volgut conèixer de més a prop què és l'educació emocional i perquè ella la considera clau pel "canvi social".

- Com arribes a convertir-te en coach?
Descobrint-me a mi mateixa. Quan era més jove, la vida em va portar a aprendre d'entrenadors actitudinals en una empresa de vendes on treballava. Jo era bona venedora i vaig començar a ensenyar a altres a fer-ho. El meu objectiu era que ells aconseguissin els seus clients. Sabia que si jo podia aconseguir vendre sense dificultat, ells també podien.

- "Emocionar per educar" és el nom de la conferència que faràs a la UOC. Explica'ns el perquè d'aquest títol.
L'eduació marca la història que seguirem en la nostra vida. Hem de ser conscients que hi ha una manera de fer diferent, i que precisament té en compte les emocions.

- Som analfabets emocionals?
Quan preguntem als pares i les mares què volen per als seus fills, sempre responen: que siguin feliços! I quan la meva següent pregunta és 'què estàs fent per aconseguir-ho?' La resposta triga més a aparèixer. Els professors tenen la sensació que es podria fer alguna cosa més i no saben com.

- Què els hi diries que és?
Salut emocional és conèixer-se un mateix, regular les emocions que ens fan sentir malament i buscar formes per trobar el benestar. Amb això vull dir que és hora de començar una revolució social silenciosa que comenci en un mateix. Així aconseguirem canviar el que ara no ens agrada ni volem tenir.

- Què falla?
No se'ls ha ensenyat a identificar el que senten i no saben posar nom al que volen. El resultat serà que formaran part d'aquest 75% d'adults que, a dia d'avui, se centren en tot el negatiu que ens envolta i a la queixa. El que fem és indignar-nos, desconfiar, enfadar-nos i ser més exigents. Això, al seu torn, fa que el que oferim al nostre entorn més proper siguin estímuls negatius. Ens auto-sabotegem i destruïm un futur obert a noves possibilitats, abans gairebé de començar-se crear.

- Bona part de la teva activitat té lloc als centres educatius. Quin detectes que és el principal problema a les escoles?
D'una banda en els nens, la sobreprotecció, la por a fer coses perquè no volen equivocar-se i la baixa tolerància a la frustració (vull alguna cosa i ho vull ja!). El comentari que em fan últimament tant pares, mares com professors dels nens, és que estan enfadats amb el món. És clar, que si mirem el que estem ensenyant és comprensible que ho estiguin. Són un mirall on hi veiem reflectit quin és el nostre comportament. Veuen, senten i respiren negativitat.

- Com creus que podria revertir-se?
Jo proposo un mètode pràctic, útil i de resultats immediats. Amb petites accions podem fer molt. S'aconsegueix que a les escoles es facin les coses amb aquesta intenció, la d'educar de forma integral de manera senzilla. A l'empresa, faig molt èmfasi en els valors de la pròpia companyia i de les persones que la fan funcionar. El bloqueig emocional és més gran que en els nens, per les experiències viscudes, pels prejudicis i per aquest sentiment de ràbia, que impedeix veure amb claredat que les emocions són el motor que ens empeny a posar-nos en marxa.

- Creus que els polítics - gestors de la nostra societat - també necessitarien tenir més en compte les emocions?
Els nostres polítics haurien de ser emocionalment intel·ligents. La resposta que reben dels ciutadans és d'ira, frustració, por, desesperança, sofriment, desconfiança... Els falta molt camí per recórrer en aquest sentit. En les seves carreres haurien d'aprendre a donar reforç a la societat, sent transparents i perseguint el benestar comú.

- Si haguessis de fer un anàlisi del nivell de salut emocional de la gent de les Terres de l'Ebre, quin diagnòstic faries, d'acord amb les variables socials que coneixes?
Lògicament, la meva interpretació és subjectiva. Aquí a les Terres de l'Ebre, veig moltes ganes de provocar el canvi. Hi ha la il·lusió i la intenció. Cal millorar la posada en marxa: passar a l'acció. Ser capaços de sortir de la teoria i passar a la pràctica.

- Creus que el segle XXI és el segle de les emocions?
Crec que el segle XXI és el segle de reconduir les nostres vides per aconseguir aquest benestar que perseguim. Si seguim esperant que altres ho facin per nosaltres, caurem en aquesta desesperació que ja treu el cap. Ens sentirem frustrats i acabarem sense autoestima. És hora de fer per i per a nosaltres. És hora de reconèixer i regular les nostres emocions i tot el que amaguen després d'elles. Perquè les emocions només són la punta de l'iceberg. Quan els hi posem nom, tot comença a ser més fàcil, ja que entenem de manera racional el que ens passa i prenem l´impuls per millorar el que no ens agrada.

  

Més informació: 

Xerrada 'Emocionar per educar'
Dimecres 4 de febrer, 19h
Seu de la UOC a Tortosa
(Fitxa d'agenda Surtdecasa

  

També et pot interessar