Jump to navigation
- Per què vas decidir emprendre aquest viatge?Emprendre aquest viatge ha significat alliberar-me d'una societat manipuladora, que ens utilitza en el seu benefici, fent que la vida i el sentit de la vida perdi valor. Així com també el temps. Jo vaig dir prou i he sortit a complir un somni, a conèixer el món i la realitat.- I la bici era el millor mitjà de transport?La bici és el mitjà de transport més barat del món, i és cert que els diners són importants i els necessitem, però depèn de nosaltres com els utilitzem o malgastem. La bici em permet fer aquesta gran epopeia amb molt poc.- Ja heu començat? Per quins llocs heu passat?Vam començar al juliol del 2015, sortint del sud de Tailàndia i ja hem passat per Myanmar, Laos, Cambodja, Vietnam i la Xina fins a la ciutat d'Urumchi, des d'on vam volar fins l'Iran. Per tema de conflictes i dificultat per a la meva dona d'aconseguir aquests cars i perillosos visats, un cop a l'Iran vam seguir creuant fins Turquia, on estem ara. Properament i, si no canvia el vent, entrarem a Grècia.
- Algun indret o persones que ja t'hagin commogut?Un dia escriuré un llibre. El més bonic de cada país han estat les seves persones. Els he vist ajudant, cuidant com a germans. Donant el que no tenen, ensenyant, aprenent i reflexionant junts sobre la realitat de la vida. Aquestes converses m'han fet sentir alegria i tristesa al mateix temps. Nosaltres som molt afortunats ja que hi ha gent que passa per mals moments a diari. Te n'adones que el que és un problema per ells, per nosaltres no ho és i viceversa. Això et fa veure el món d'una altra manera. - Ets més de viatjar sol o acompanyat?Darrere de cada gran home hi ha una dona, jo sóc un home realment afortunat de tindre a la meva dona lluitant al meu costat, posant a prova l'amor, la vida i tot el que us poguésseu imaginar de la paraula conviure junts. Ella també m'ajuda a comprendre que sí que es pot. Això demostra la seva fortalesa, tot i els prejudicis de que una dona tailandesa ve d'un país dominat pels homes. Sol no seria ni la meitat de fort, valent ni tindria l'esperit de superació que tinc amb ella al meu costat. Ella és el meu petit món, dins d'aquest gran món. - Què creus que s'aprèn en un viatge? És important viatjar?Neixem tots limitats, limitats en un espai, en una cultura, en una gent. Tot i això, ens pensem que ho sabem tot. A més, aquells que fa més anys que estan en aquest petit espai es consideren persones "expertes". Però quan viatges, et fas molt petit, entens que no ets ningú, i que no sabem res. Ara que jo he despertat una mica, m'ha agafat molta por a la mort, perquè sé totes les coses que em perdria!- Potser hi ha gent que pot crèixer i aprendre sense haver de viatjar...Crec que si algú té la capacitat real de posar-se a la pell d'altres persones, a aquesta persona no li faria falta viatjar. Però com que crec que n'hi ha molt poques que puguin fer això, viatjar hauria de ser una matèria obligatòria, per tothom. Recordeu que només tenim una vida.
- Creus que en el fons tots els pobles del món i les persones tenim un mateix esperit? O veus moltes diferències culturals?Tots tenim l'esperit de supervivència, per molt dur que sigui el clima, la contaminació, el trànsit o la religió, tots busquem el que seria la nostra felicitat d'una forma o una altra. Als països de vida còmoda ens queixem de la crisi i somiem en tenir un BMV. En altres llocs del món, pensen en la llibertat d'expressió, en poder menjar, en tenir asfalt a les carreteres, en poder dir que estan en contra de la seva religió. Els problemes són tan grans com un vol i creu. He vist clar que les tradicions són el que ens fan diferents. Després de conèixer una petita part del món, voto a favor de seguir les tradicions, per molt estúpides que puguin semblar. Així mantenim la biodiversitat humana, tal com hauríem de fer amb la nostra naturalesa. - Emprens el viatge amb la teua parella. Compartiu la mateixa visió sobre aquest recorregut?Sí, tot comença en una volta de cotxe pel sud de Tailàndia. Mals camins, tenda de campanya i moltes rises! L'única diferència entre homes i dones és la comprensió. Jo tinc la part d'aventura, risc, protecció, velocitat. Ella, en canvi, viatja per amor, per carinyo, per poder-me cuidar. Això és el que diu. Això fa que formem una unió realment equilibrada. Els dos escrivim un diari cada dia. Espero algun dia poder-lo publicar. M'agradaria unir els dos punts de vista. Seria molt romàntic i sensorial. Mentre, ens podeu seguir al Facebook: Diary of a world trip.
