Cròniques de viatge 5: Vicki Nuez

Ens explica com viu ella el xoc cultural de canviar de país uns dies abans d'iniciar un viatge a Etiopia

Anna Zaera

19/09/2017

Activa't

Vicki Nuez (Guardiola de Fontrubí, 1968), veïna de Roquetes, considera que viatjar t'enfronta a les idees preconcebudes sobre els hàbits i costums dels diferents països. Ara, es troba a punt d'iniciar un viatge a Etiòpia, un viatge planejat pel 2016 però que va haver de suspendre, ja que el govern del país va declarar l'estat d'emergència pels conflictes entre les principals ètnies del país. Nuez, que sol viatjar amb un grup de 3 o 4 persones, considera que entendre els costums i tradicions del país i intentar adaptar-s'hi és una de les claus per poder fer del viatge un motiu d'enriquiment personal. També assegura que deixar-se portar a les sorpreses que ofereix el desplaçament, encara que molts cops es tingui una mica de por, és la base per poder gaudir d'experiències úniques amb els locals.

"Durant un viatge llarg contínuament has de decidir coses i no tothom som iguals. Crec que has de viatjar amb gent que pugui cedir i que t'entenguis amb una sola mirada"

- Què busques en un viatge, Vicki?
Et diria que crec que prefereixo veure menys i gaudir més dels moments que t'ofereix l'entorn i les persones amb qui puguis parlar. Per exemple, acceptar una invitació per prendre té i dolços a casa d'una parella iraniana amb la qual estem compartint cua per entrar a visitar uns jardins. És curiós perquè si confies amb les persones, tot i que al primer moment t'entren els dubtes de si hi haurà alguna cosa a canvi, te n'adones que has tingut l'oportunitat de compartir una vetllada molt especial.

- Creus que ser dona provoca més dificultats a l'hora de viatjar?
No crec que siguin dificultats, sinó que hem de ser conscients dels costums i tradicions del país on anirem. Perquè són molt diferents de les nostres i per tant he de pensar en adaptar-me durant aquest periode de vacances. Per exemple, als països musulmans és cert que has de seguir el seu codi de vestir, i per entrar a algunes mesquites més conservadores a part del xador has d'entrar per una porta lateral... Però res d'això m'ha impedit veure allò que volia.

- Quines altres coses t'importen del xoc cultural?
En els països més pobres, molt sovint les condicions d'higiene, especialment per una dona, són difícils. A Birmània, per exemple, em va costar una mica adaptar-me a canviar els hàbits occidentals que tenim. Però un cop hi entres, acabes trobant solucions. No he viatjat mai sola, sempre ho faig amb dos homes i a vegades una altra noia. El que no sé és si ho hagués fet sola m'hauria trobat amb dificultats o no. Segurament viatjant sola crec que tindria més dificultats que avantatges.

- Just parlem ara, a les portes d'un altre gran viatge a Etiòpia. Com esculls els destins? Què esperes trobar-hi?
Surten a partir de documentals, revistes de viatges i converses amb altres persones que expliquen les seves experiències, i veus que són similars a la manera en què tu sols viatjar. Busquem llocs que tinguin història; natura per fer alguns trekkings i persones locals que et puguin acompanyar fora dels circuits més turístics. Molts cops has de decidir entre diverses opcions perquè has acumulat diferents desitjos durant l'any. Afortunadament, amb la gent que viatjo habitualment tenim els mateixos gustos i inquietuds.

Vicki Nuez caminant per l'estepa de Geòrgia.

- Heu trobat alguna dificultat a l'hora de viatjar a països que viuen algun conflicte?
La decisió d'enguany ha estat fàcil perquè el viatge a Etiòpia l'havíem de fer l'any passat però el vam haver de canviar 10 dies abans d'agafar el vol per unes revoltes que es van produir als carrers. iVam decidir no anar-hi i, aprofitant el vol que feia escala a Istanbul, vam anar a Geòrgia i Armènia. D'Etiòpia m'interessa molt la cultura i conèixer un país no gaire conegut d'Àfrica. Crec que serà una experiència diferent de les altres perquè és un país amb molta història però amb un ritme i espiritualitat diferents. El fet que no hi hagi turisme, crec que ens ho farà viure molt més intensament.

- Quin és el destí que més t'ha impactat i per què?
Pot ser perquè va ser el primer "gran viatge" fora del continent, Birmània em va impactar molt. El règim militar encara està molt present perquè domina el 25% al Parlament. La gent és molt hospitalària i té tantes ganes de saber del nostre país, com nosaltres d'ells. Hi ha un intercanvi continu d'informació per les dues parts.

Vicki Nuez en un temple d'Iran.

- Tòpics caiguts?
Quan viatges te n'adones que molts cops tenim estereotips que es desmunten un cop estàs al país. L'acollida en general al món àrab, a les zones rurals de Turquia o a Iran. La simpatia i alegria dels països asiàtics. La bellesa natural de petits països com Eslovènia per no parlar d'altres indrets europeus com Suècia, Portugal o Itàlia.

- Els companys de viatge són importants. Com els esculls?
Els companys són la clau de l'èxit d'un viatge, perquè passem 24 hores al dia junts. Comparteixes espais, menjars, salut, incidents que puguin passar i que s'han de resoldre per continuar. Penso que els companys no s'escullen directament sinó que et vas trobant per les coincidències i l'adaptació els uns als altres. Ara ja fa temps que viatgem les mateixes persones perquè ens entenem molt bé. Durant un viatge llarg contínuament has de decidir coses i no tothom som iguals. Crec que has de viatjar amb gent que pugui cedir i que t'entenguis amb una sola mirada.