Cròniques de viatge 2: Ares del Pino

A 'Cròniques d'un viatge' recollim les experiències d'algunes persones que han decidit deixar la seva vida durant un temps per agafar la motxilla i descobrir altres espais del planeta. En aquest cas, la protagonista és Ares del Pino (Tortosa,1985) que des de molt jove va veure com es despertava el seu esperit viatger. Va iniciar-se amb un Interrail -el viatge europeu amb bitllet integrat de tren- per Itàlia i Grècia; després va fer el salt per motius professionals a llocs com Hondures i Nicaragua. Aquesta aventura professional en el món de la televisió li va permetre conèixer altres països del continent americà com Cuba, Costa Rica o els Estats Units. Després vindria Marroc o Sud Àfrica, destins que seguirien alimentant aquestes ganes. Però ha estat Àsia, la terra que li ha robat el cor. Índia, Nepal, Tailàndia, Xina, Vietnam, Malàisia o Indonèsia han estat alguns dels països que ha visitat. Ara, ha deixat el món de la comunicació i el periodisme i és massatgista. Treballa tècniques naturals com la kinesiologia o les Flors de Bach, que, segons afirma, l'ajuden a entendre una mica més el cos i la ment. Ser professora de Hatha Ioga és ara una professió i un camí vital que la porten a tenir un dia a dia coherent segons el seu punt de vista.

- Quin és el sentit del viatge per a tu?
No sabria dir-ho. Per mi, viure és igual a viatjar.

- A l'hora de plantejar un viatge què busques?
Sonarà a tòpic, però simplement conèixer altres formes de viure, d'estimar, de comunicar-se, etc. Però sobretot el que m'anima a agafar la motxilla és aprendre. Aprendre de les històries de les persones amb les quals em vaig creuant pel camí, persones locals i altres viatgers estrangers.

- Viatjar enganxa? 
Cada cop que pujo a un avió tinc aquesta sensació d'adrenalina que em recorre el cos. M'imagino aterrant a un país nou. Sense plans sobre la taula i molts cops sense mapes ni objectius. Només la il·lusió de sorprendre'm.

- Què has après de tu en els teus viatges? 
Busco trobar-me. Perdre'm per trobar-me..  Quan una viatja sola és molt més fàcil fer front a aquelles ombres que amaguem quan vivim dins la nostra zona de confort. Quan viatges sola, només ets tu. Tu en estat pur. Encara que de vegades faci por, el regal de re-conèixer-te val la pena. Per tot això, crec que quan decideixo plantejar un viatge només m'aturo i miro cap endins, poso el dit en un mapa i l'endemà em compro un bitllet. Per mi, viatjar és un flux de coneixement continu, d'estímuls que et provoquen sentir-te viva i en connexió amb altres persones que tot i tenir moltes diferències culturals, t'adones que molts cops, comparteixes les mateixes emocions i somnis vitals. He aprés a créixer com a persona, a entendre el vertader significat de paraules com empatia o tolerància.

- I del món?
He après a confiar amb les persones i amb la meva capacitat i valentia de saber on i com estar en cada moment.



- Creus que la maternitat modificarà la teva ànima viatgera?
La maternitat crec que serà una de les experiències vitals més bèsties a les quals m'hauré afrontat mai. No crec que modifiqui la meva ànima viatgera, aquestes ganes de seguir explorant segueixen més latents que mai, simplement modificarà la forma de fer-ho. Potser ara em tocarà aprendre de la mà d'un petit mestre que em recordarà com connectar amb certes experiències que ja donava per oblidades. Sóc conscient que probablement, ara el meu instint viatger serà més limitat. Hauré de conèixer llocs més propers. Però el meu cap ja ronda en quin serà el pròxim destí amb el nostre fill Adur. Viatges en família, una forma diferent de viatjar a la que potser no estic acostumada. No serà millor ni pitjor, simplement serà diferent i sense dubte enriquidor.