David Gàmez: “El professor ha de ser un revolucionari, no un transmissor de coneixements”

Enguany ha estat el primer any que hem pogut comptar amb L'Akademia a Tortosa. Es tracta d'un projecte educatiu dedicat a joves de 16 a 22 anys que s'està impulsant en diferents ciutats catalanes i que neix de la voluntat del professor Borja Vilaseca, responsable del Màster en Creixement personal i lideratge de la Universitat de Barcelona, per despertar la curiositat i la creativitat que els joves porten com a principal via per promoure el seu desenvolupament professional i vital. L’Akademia, que a Tortosa està dirigida pel professor David Gàmez, és un projecte sense ànim de lucre. Aquesta filosofia no-materialista està en l'ADN del projecte. El valor dels intercanvis no recau en el seu benefici econòmic, sinó en l'enriquiment que obtenen les parts participants. Per això, formar part de l'Akademia no costa diners, però sí requereix un procés de selecció. El principal requisit: compromís i ganes de canvi.

 

- Comentaves que el grec Academo al 387 a. c. va crear un espai a uns jardins de la ciutat d'Atenes, perquè els joves que estaven lluitant a la guerra poguéssin trobar un racó de tranquil·litat i benestar. L'objectiu de l'Akademia és també "rescatar" els joves d'un ensenyament que no té en compte massa la seva subjectivitat i les seves emocions?

En essència som el mateix, les diferències les marca el context socio-econòmic actual. El nostre objectiu és acompanyar-los per potenciar la seva intel·ligència emocional i relacional. Quan una persona es troba en el jardí de la tranquil·litat i la calma, tant les relacions amb un mateix com amb els altres són més fructíferes i de qualitat, i el rendiment acadèmic, millor.

 

- Potser aquesta seria l'explicació de molts fracassos escolars...

Quan l’educació emocional falla és quan ens convertim en víctimes de les nostres circumstàncies. Culpem el món exterior del que ens passa, quan els únics responsables som nosaltres. Com més coneixes les teues emocions, més capaç ets de ser feliç. T'imagines una comunitat educativa on poguem potenciar aquests aspectes?

 

- Me la imagino. Tot i que encara està molt llunyana. Creus que l'ensenyament del segle XXI encara està basat en els supòsits del segle XIX, on prima més la disciplina i l'homogeneïtat, que la creativitat i la participació?

Touché! (riu) No podem oferir als nostres aprenents a ciutadans metodologies basades en l’èxit cognitiu, és a dir, en l’acumulació de coneixement. Els sistemes educatius continuen basant-se en potenciar la mentalitat d’empleat i no l’actitud d’emprenedoria. No podem preparar persones per a una societat basada en la revolució industrial quan ens trobem en l'era del coneixement.

 

- I quina és la tasca del professor?

A mi m’agrada dir-li gestor del coneixement i de les emocions. Nosaltres existim per oferir llum, no per volcar continguts que avui dia poden trobar per ells mateixos a Internet. L'educació ha de servir per convertir les persones en la millor versió d'elles mateixes, descobrint quins talents tenim. Hem de fer el salt definitiu d'una 'cultura del tenir' a una 'cultura del ser'. També et diré una cosa, és vital l’estat d’ànim i compromís i vocació del docent. Com agent revolucionari més que de transmissíó de coneixements, tenir-los no serveixen de gran cosa si no et fan ser més i millor.

 

- A l'Akademia no hi ha exàmens, ni notes, veritat?

Més que oferir veritats absolutes i coneixements estàtics, donem l'oportunitat de generar preguntes per a que cada jove pugui trobar en ell mateix la resposta més adequada per a ell. Promovem un espai de reflexió per a que els joves es qüestionin i donin resposta ells mateixos.

 

- Quines dinàmiques concretes desenvolupeu als tallers?

Sobretot ens estimem i respectem les nostres vides personals. Cada formador aporta els seus propis recursos i talents. Pel que fa a dinàmiques concretes, fem visualitzacions, relaxació, ioga, meditació...

 

- Hi ha una relació directa entre els nostres sistemes eduactius i les societats que tenim. Què falla i què podem millorar?

Els sistemes educatius, malauradament, sempre van a remolc de la societat. Moltes vegades,  no donen respostes a les demandes socials i es converteixen en instruments anacrònics. Això també desmotiva molt als professors. És llavors quan la motivació, l'emoció i la passió passen a un segon pla.

 

- És realment decepcionant...

Sí, perquè l'educació és un assumpte que ens afecta a tots. Tots som educació, tots passem per l’escola, per tant, tenim molt a fer i moltes coses a replantejar.

 

- Què detectes entre els joves que estan a l'Akademia? Arriben amb escàs coneixement de les seves emocions?

Precisament tot el contrari. Els joves saben, coneixen, però no mostren, no ensenyen, amaguen... No ens han educat a viure amb nosaltres mateixos. El joves tenen molt de potencial, són persones totals, autèntiques, plenes d’idees revolucionàries. El fet d’atrevir-se a venir a l’Akademia és un acte revolucionari. Els adolescents viuen les emocions, les senten intensament, les coneixen perquè les viuen, el que passa és que molts cops hi ha dificultat en la seva detecció i gestió, sobretot en aquelles que són desagradables o que d’un principi no ens agrada sentir. Parlem de tristesa, ira, ràbia...

 

- Alguna frase que hagin dit després dels tallers i que demostri aquesta transformació interior?

Frases com “Des que vinc a l’Akademia, sento que estic més motivat, he passat de no fer res a voler estar més amb mi. M’esteu canviant!” . Nosaltres diem “Qui està canviant ets tu, dona't temps que encara hi ha camí”

 

- Creus que un any és suficient per instal·lar en una persona aquesta llavoreta d'autoconeixement i canvi? Un cop fora de l'Akademia, els alumnes poden seguir vinculats?

Un any no és suficient perquè tampoc ho és tota una vida. El procés i el canvi, com les persones, són inherents a la condició humana, per tant, es tracta de ser-ne més conscient. Un cop els joves han acabat, tenen la possibilitat de contactar amb els resposnsables de l’Akademia i fer un seguiment en el cas que així ho valorin. De fet, cada un d’ells té assignat un coach personal per continuar fora dels tallers dels dimecres amb el seu propi procés de canvi ja que les transformacions no entenen d’hores, matins o tardes, sinó de continuitats.

 

- No t'agrada anomenar als joves, alumnes. Un element clau més. El llenguatge determina els nostres esquemes mentals. Cal anar polint-lo?

La lingüísitca és important. Com ens comuniquem, quines paraules utilitzem, en quin enfocament i intenció... L'art comunicatiu és una eina de treball molt potent en els nostres tallers. Per exemple, si a un jove li dius estudiant, ell pensarà i li comunicaràs que la seva tasca és estudiar, i si li comuniques aprenent o persona el poses en una dimensió en la que valorarà l’aprenentatge com un acte de creixement i de felicitat i no de sacrifici i dolor, com els escribans de l’Edat Mitjana. Per a aquest treball, partim dels pressupòsits de la PNL (Programació Neuro Lingüística), la comunicació és a la relació, lo que la respiració a la vida.

 

- Dius que el projecte de l'Akademia s'emmarca en un model de societat postmaterialista, perquè és un projecte en què no hi ha intercanvis econòmics. Alguns professionals estan convençuts que si no hi ha intercanvi econòmic, no hi ha compromís ni s'acaba de valorar el servei. Què en penses?

Que un altre món és possible. M’agrada la utopia com a mode de vida ja que sempre t’aporta energia, moviment, avançar cap a un ideal, és força, vitalitat. És clar que l’intercanvi és necessari, però no tot ha de passar per l’intercanvi monetari o mercantil, hi ha altres maneres. Entenem anar amb una ONG a l’Àfrica, enviar material a poblacions devastades i molt cops ens oblidem de la gent que tenim a prop. Pensa globalment, però actua localment.

 

--

Més informació:

laakademiatortosa@gmail.com

www.laakademia.org