Jump to navigation
- Necessites conèixer un territori per caminar-lo?Al contrari. Per mi, caminar-lo és una forma de coneixement. Si fos un territori més conegut, probablement, no el caminaria. L'art és una eina per desvetllar, per descobrir. Jo prenc un territori que tingui un sentit per mi. Un cop, un artista pakistanès em va preguntar per què no anava a caminar per Pakistan, i li vaig dir que hauria de tenir un motiu per anar-hi. No hi ha un lloc millor o pitjor. Tant puc caminar per un lloc on visc o un lloc nou. En certa manera, jo camino com si fos un estranger. Camino per fer-me'l meu, per establir-hi unes arrels. És una paradoxa perquè les arrels et mantenen enganxat a terra, i caminar és, precisament, el contrari. És començar una aproximació al territori, sense tenir una idea massa preconcebuda.
- És un lloc que t'ha d'inspirar un impuls de descoberta?Sí. Exactament. El fet que camini per un lloc vol dir que hi tinc un interès. Una trobada entre el territori i l'artista. Hi ha un match.
- Un dels teus projectes és un recorregut per la zona fronterera de la serralada dels Pirineus. Ara, fas un recorregut remuntant el riu Ebre fins al Segre. T'inspiren aquests “accidents” geogràfics tan identificables?No sempre. Vaig fer un projecte en el qual vaig guanyar una beca en una residència d'artistes i el projecte va consistir en anar a la residència caminant. El projecte sempre comença amb una idea que va més enllà del territori mateix. Hi ha una idea teòrica que es connecta al territori, però està per sobre. Per exemple, la idea de treballar sobre la frontera dels Pirineus estava vinculat a un treball sobre l'exili republicà. Treballava el tema del desarrelament. M'agrada no limitar-me a fer un treball intel·lectual o conceptual des del taller, sinó més bé anar-hi i convertir-ho en experiència.
- I en el cas de Sequere?L'important és el gest simbòlic. Agafar l'aigua de la desembocadura del riu i portar-la a la font. Regenerar aquest cicle d'etern retorn.
- Cada projecte s'enllaça amb el següent? Sembla que geogràficament estan connectats?Potser sí. Però és una construcció que estic fent sobre la marxa. Des que vaig començar a caminar l'any 2017, tot ha estat un descobriment. Jo abans no caminava. I quan vaig començar a fer-ho, vaig veure que m'agradava i que em sortia bé. És cert que quan s'acaba un projecte neixen noves preguntes o noves qüestions. A Sequere té importància aquesta idea d'entregar i entregar-se. D'entregar l'aigua al riu.
- Què significa per tu caminar com a eina de coneixement?Crear les circumstàncies per sentir-me autoritzat per parlar. No parlar d'alguna cosa des del desconeixement. Conèixer des de la presència. Com a eina. El fet d'estar allà i veure un territori, em puc fer una opinió i em permet moltes referències. Et permet ajuntar punts, esdeveniments o llocs amb més facilitat perquè els estàs visitant en temps real. Aquesta obertura en el temps i en l'espai et dona una mirada diferent. Si visites el territori pots parlar de tot allò que hi està connectat. Memòria històrica, emergència climàtica. És com un disparador per generar una teoria. L'experiència dona més valor a les petites coses.
- Ara hi ha moltes propostes que vinculen art i caminar.Sí, moltes vegades caminar en l'art és més aviat un fi. En el meu cas, és una eina, un mitjà. Com a artista vull responsabilitzar-me del meu rol social. Tinc ganes que el meu projecte pugui desvetllar alguna cosa que no sigui només per mi.
- No et sents identificat en el fet de caminar com a pràctica estètica.No del tot. Per mi és necessari anar més enllà. El pare d'aquesta teoria és Francesco Careri. Hi ha molta gent que no es defineix com a artista i també camina. Quan estava fent Sequere, a Oliana, vaig conèixer un noi que estava caminant des de Castelló a Andorra per anar a treballar allà. Ell no tenia cap projecte artístic. Caminava només per carretera, no tenia cap mirada sobre el territori. I ell caminava, també!
Foto: Celeste Reyna - M'explicaves que esteu treballant en un projecte sobre caminar al barri del Carmel de Barcelona conjuntament amb Celeste Reyna i Nora Ancarola?Sí, el fet de caminar per generar comunitat i també com a una eina per curar. En aquest cas, una eina per conéixer el barri i compartir-la amb el grup.
- Així ,un dels aspectes més interessants del fet de caminar és aquest fet relacional? Sí. M'agrada pensar en el fet de caminar no com un acte individual, sinó sempre en un context comunitari. A Sequere també hi va haver moments que vaig intentar caminar en comunitat, amb una comunitat creativa d'Amposta. Durant el viatge vaig generar espais de trobada per caminar junts.
- En el cas de l'exposició 'Un altre fi. La resta. Art i antifranquisme' del Born Centre de Cultura i Memòria es parla del malestar o el trauma dels exilis. Com connectes amb aquesta idea?Crec que connectem en el fet del desarrelament. Tant si el desarrelament és escollit com si no, tant si és lleuger i elegit com el meu, com si és dur i traumàtic, com els exiliats de guerra. En aquestes dues varietats hi ha alguna cosa comuna. En el cas de la península, no pots recórrer territori espanyol sense que estigui present la guerra. Encara que sembli una cosa de fa un segle, està molt present. Una mica perquè no s'ha fet justícia, una mica perquè es van viure molts anys de dictadura. Sigui com sigui, és un tema obert. Jo he estirat el fil d'aquesta guerra i, en certa manera, m'he anat descobrint també a mi mateix. Descobrint la paraula d'exiliat, el conflicte del desarrelament.
- Què has descobert?Que tant l'exiliat com el desarrelat, tenim una tensió entre l'amor i l'odi no resolt cap a la pàtria adoptiva. La impossibilitat de sentir-te part del territori i el desig d'enyorança cap a la teva terra d'origen. Per mi, el fet de caminar és una forma de curar, d'acceptar el present. Com deu passar amb les adopcions de les criatures. Com diu la psicoanalista Celeste Reyna que em va acompanyar en Sequere, sembla que els pares han d'acceptar el fill, però en realitat és el fill qui ha d'acceptar i adoptar els pares. En el meu cas, crec que caminar és això. Un anar acceptant el territori.
Web Marco Noris Instagram Marco Noris
