Espectacle de circ 'Cendres'

Espero, incandescent, caic. En la meva història hi ha una cançó secreta i profunda que vol brollar. Aquesta cançó està amagada darrere de cada ésser i, sovint, roman oblidada. Peus descalços en les cendres, espero… Miro, busco entre els enderrocs, els records, sense saber realment què. Veig que al meu voltant les plantes ja han crescut massa i que la pluja degota sobre grans fulles verdes. No és una tristesa real, sinó més aviat un gest dolorós. Així que, per instint o per error, continuo el meu camí. Camino sol, oblido. Soc l’estiu, calor, tempesta, aquesta criatura salvatge, aquesta natura. Perquè és així com som, infinitament immensos i lliures.