Xerrada 'La persecució de les bruixes a les Terres de l'Ebre'

Les dones han estat sempre sanadores. Han estat les primeres metgesses, infermeres i conselleres. També han estat les primeres farmacòlogues, ja que conreaven les herbes medicinals, el secret de les quals anaven passant-se d’unes a altres. També van ser les primeres llevadores que anaven de casa en casa assistint les dones i els nadons. La gent del poble les reconeixia coma dones sàvies per la seva atenció a la població, sobretot, a la població pobra i femenina. L’art de curar i de tenir cura ha estat des de temps ancestrals un treball femení.

Però aquest treball que generava poder va ser vist com a amenaçant per les autoritats, que les van considerar bruixes. La repressió de les sanadores va ser una lluita política. Les sanadores van ser atacades per ser dones i tenir coneixements. La persecució de les sanadores, la caça de bruixes, orquestrada per l’Església medieval amb el suport de les autoritats seculars, controlava l’educació i la pràctica de la medicina. La Inquisició, adoptant diverses formes segons el moment i lloc, va perseguir les sanadores durant més de quatre segles i va fer que aquesta cacera tingués conseqüències duradores.