Els 9 imperdibles del festival A Cel Obert

Del 4 al 6 d’octubre, Tortosa es converteix en l’escenari de l’11a edició del Festival d’Intervencions Efímeres

Surtdecasa

25/09/2024

Arts

Del 4 al 6 d’octubre, Tortosa es converteix en l’escenari de l’11a edició del Festival d’Intervencions Efímeres A Cel Obert, amb l’objectiu de despertar l’interès dels ciutadans i visitants pel patrimoni arquitectònic i cultural de la ciutat. El centre històric de Tortosa conté molts edificis amb un gran pes artístic, arquitectònic i històric. En un radi petit, hi trobem construccions modernistes, gòtiques, renaixentistes o barroques. Molts d’aquests edificis tenen una riquesa interior tan important com la que s’observa en l’exterior. Existeixen patis i claustres de gran atractiu que habitualment no es poden gaudir o que passen desapercebuts i, per tant, part de la ciutadania no els coneix. El festival A Cel Obert ofereix l’oportunitat de visitar-los. Enguany, el festival gira al voltant de la temàtica de la intensitat. Aquest concepte vehicula les instal·lacions efímeres exposades en els 13 espais històrics escollits per a la present edició. La intensitat gradua el nivell d’un missatge, del so i la llum (des d’un punt de vista físic), i de l’atracció i el rebuig (des d’un punt de vista sentimental). Aquesta es manifesta de diferents maneres en les obres del festival, que ofereixen des de missatges positius i passionals fins a interpretacions racionals i conformistes. En aquesta edició, les 5 obres seleccionades per convocatòria es poden visitar al pati del Palau Montagut, al Passatge Franquet, al pati del Convent de les Serves de Jesús (Residència d’Estudiants Tortosa Centre), al pati de Sant Jordi i Sant Domènec i al pati de Sant Jaume i Sant Maties. Us hem seleccionat allò que no us podeu perdre.

1. 'Territoris d'habitabilitat' al Palau Montagut
En aquesta obra els autors fan ús de la corporalitat com a suport -el cos humà divers, múltiple- i del territori sobre el qual s’assenta la humanitat, on l’hàbitat es crea per acumulacions i aglomeracions de construccions a diferents escales. S’utilitza la sorra com el material que millor representa el pas i la petjada en el territori de l’ésser humà. Evoca l’efímer de l’existència i la fragilitat del nostre cos, al mateix temps que constata la seva capacitat d’adaptar-se i prendre altres formes, convertint-se en el material de l’esperança. Els creadors d’aquesta intervenció utilitzen la geometria de les estructures metàl·liques per evocar la icona universal de l’habitatge. El metall és un material que, al costat del ciment, ha proporcionat solucions constructives a la nostra societat marcada per la urgència. Aquest edifici d’estil historicista forma part de les obres signades per Augusto Font a Tortosa. Hi ha dubtes sobre la implicació envers ella de l’arquitecte Víctor Beltri. Ubicat al carrer Santa Anna, ocupa l’espai que en l’Edat Mitjana ocupava el complex del convent dels Trinitaris a més d’envair el conegut portal de Tamarit. Aquest portal va jugar un paper de primer ordre en el bastiment de la Catedral, ja que era l’indret per on es desembarcava la pedra necessària per a la construcció del temple.

2. 'Festa blava' al Passatge Franquet
Pocs moments de major intensitat que els d’una festa en la societat actual. Pocs espais de major festivitat que aquells construïts pel menjar. Sobretot quan el barri és seu i els veïns son els actors principals. La taula constitueix l’escenari perfecte del moment culminant de la intensitat; un objecte necessari i provocador. L’espai és una estança a cel obert, a mida per a la comunitat. Un objecte artístic i tres moments temporals: un primer acte on la taula ens presenta la calma prèvia a la tempesta; un segon acte on aquesta passa a ser l’escenari principal de l’acció performativa de l’àpat i un tercer acte com a suport caòtic de l’escena final. El passatge Franquet està catalogat com a bé cultural d’interès local i inclòs en el catàleg d’edificis de caràcter històric. És un espai singular de la ciutat emmarcat en un edifici d’estil eclèctic que fou construït l’any 1877. Comunica el carrer dels Canvis amb el carrer de la Ciutat i dona accés als habitatges adjacents a través de dues grans escales enfrontades entre elles, ubicades al bell mig del pati. En l’època de la seva construcció, es va considerar innovador, tenint en compte la tipologia i estructura emprada. L’edifici que conté el passatge va ser construït en un solar entre mitgeres que estava situat en un lloc privilegiat vora l’antic pont de barques, adjacent al del vell edifici de l’Ajuntament, actualment desaparegut. Durant la Guerra Civil va salvar-se tot i que els edificis adjacents van ser destruïts.

3. 'L'eco del silenci' al Pati del Convent de les Serves de Jesús
Inspirada pel concepte d'intensitat, aquesta obra és un oasi de calma enmig de l'enrenou del festival. Els mòduls de conductes de ventilació, disposats com a arcs acollidors, s'erigeixen com a santuaris personals on cada visitant pot submergir-se en un silenci profund, lluny de la voràgine exterior. En aquests refugis, es crea un espai de reflexió on el murmuri del silenci es converteix en un ressò de la pròpia ment, permetent una pausa contemplativa. Situat al carrer de Montcada, el monestir de la Puríssima s’inaugurà el 30 de maig de 1644, amb l’entrada en clausura de nou religioses procedents de Santa Clara. El recinte monacal és un dels més antics de la ciutat i fou dotat en el seu moment de 1.500 m2 de jardí i 112 m2 de claustre. Malgrat que va quedar molt malmès durant la darrera Guerra Civil Espanyola, la seva església és una de les obres més importants del destacable mestre valencià, Juan Ibáñez, i mostra bona part de les característiques que defineixen la seva arquitectura: ús de cúpules a terç punt, sense tambor i amb alta llanterna, i presbiteris quadrats. A pesar de la destrucció soferta, queden mostres de l’obra renaixentista al pati interior.

4. 'Clickbait' al Pati de Sant Jordi i Sant Domènec
El pati, de grans dimensions, colors vius, amb nombroses columnes i incomptables detalls i racons; la roca i les persones, tots se sotmeten humilment davant la natura. Un arbre que s’alça silenciosament dona vida i propòsit al pati. L’essència d’aquesta arquitectura és adreçar-se a aquest element glorificat. Fer de l’espai un còmic i descontextualitzar els signes quotidians fora de la seva escala convencional, embrancant-nos en un remolí de fletxes que ens obliga a fixar-nos en la bellesa d’una cosa tan senzilla com una planta, que podríem obviar a les nostres passejades diàries, i donar-li la importància que es mereix. Pel que fa a l'edifici, sembla que l’autor de les traces de l’edifici va ser Martín García de Mendoza, mestre major de la catedral de Tortosa entre 1581 i 1615, i un dels arquitectes més destacats del territori de la diòcesi durant el Renaixement. Fins i tot, va ser cridat per donar la seva opinió com a expert en nombrosos edificis, entre aquests el Palau de la Generalitat a Barcelona. Destaca la portalada, inspirada en l’obra de Sebastiano Serlio, en la qual apareix una inscripció que indica la seva funció, Domus Sapientiae (Casa de la Saviesa). El cos superior està presidit per l’escut de Felip II. L’arc de mig punt de l’entrada apareix flanquejat per l’heràldica dels dominics. Dedicat en els seus orígens a l’estudi de la teologia, i anomenat també Col·legi de baix, després de l’exclaustració de 1835 el convent va ser utilitzat com a quarter militar i va patir els efectes de la Guerra Civil de 1936. En la reconstrucció del convent es va portar a terme una recreació del claustre dominic.

5. 'Sopla, vivo te lo doy' al Pati de Sant Jaume i Sant Maties
En física, la intensitat és el concepte que expressa la quantitat de partícules o d’energia que passa a través d’una superfície en un interval de temps. En aquest cas, la intensitat és la quantitat d’aire que el públic genera en accionar els infladors durant el festival, per mantenir inflat el món i evitar que es desinfli. És una metàfora ambientalista per tal de reflexionar sobre l’equilibri adequat de les nostres interaccions, per a prosperar i sostenir la seva harmonia. Mantenir-lo inflat, dependrà de la intensitat de flux i bombeig de les persones que passin pel pati. Així, es graduarà l’afecte o la indiferència del públic cap a les situacions que estan destruint el nostre planeta, com ara el canvi climàtic, l’escassetat d’aigua, la contaminació i la pèrdua de biodiversitat. El conjunt dels Reials Col·legis, juntament amb l’església de Sant Domènec, és un dels complexos renaixentistes més importants de tota Catalunya. La seva arquitectura presenta una façana força senzilla. A la part central, s’obre la portalada on es representa l’escut imperial del seu fundador, Carles I. Les figures de Sant Jaume i Sant Maties, patrons del col·legi, apareixen dins de fornícules coronades per la figura d’un àngel, l’Àngel Custodi, patró de la ciutat.

6. 'Esclat' al Museu de Tortosa
'Esclat' és una proposta d’intervenció efímera que pretén envair de forma desordenada l’espai del pati del Museu de Tortosa. Està construïda amb estructures de fusta articulades, que representen la intensitat dels pensaments que tots tenim i experimentem quan sentim la intensitat de l’amor o de l’eufòria. Com és habitual en els últims anys, al pati del Museu de Tortosa trobareu la instal·lació col·laborativa realitzada per alumnes de diferents centres educatius del territori amb l’objectiu d’apropar l’art al públic més jove i fer-lo partícip del festival. A més a més, al mateix recinte, podreu gaudir de la mostra de maquetes amb propostes d’instal·lacions efímeres per al pati del Museu, realitzades pels diferents centres educatius de les Terres de l’Ebre. Per acabar, volem explicar-vos que l’acte inaugural, al pati del Museu de Tortosa, inclou una performance de Mar Grifoll Ginata, ballarina i artista multidisciplinària de la nostra ciutat.

Instal·lació 'Flora-sion' al Palau Episcopal a la passada edició del festival | Foto: Cedida
7. 'A tu amparo' al Palau Episcopal
Les obres dels autors convidats aquesta edició estan situades al pati del Palau Episcopal, gràcies al projecte 'Transefímers' de la Xarxa Transversal, i a la Sala d’Actes de la Casa Bau (seu de la Demarcació de l’Ebre del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya), gràcies a la col·laboració del mateix Col·legi. Situat al carrer de la Cruera, l’edifici fou construït al segle XIV. La seva façana ha patit força alteracions al llarg del temps, amb remodelacions als segles XVIII i XIX. En aquest cas, acollirà l'obra d'Izaskun Chinchilla, que es doctora arquitecta per la ETSAM i catedràtica d'Architectural Practice en The Bartlett School of Architecture (Londres). Ha estat reconeguda amb una Menció Honorífica a l'Arc Vision Prize 2013, que destaca la carrera de dones arquitectes de tot el món.

8. El forn de la Canonja com a novetat
Aquest any, com a novetat, l’espai gastronòmic i cultural del Forn de la Canonja coordina i acull una intervenció al seu recinte. El Forn de la Canonja és una edificació del segle XV, època en què l’espai formava part de la Canònica de Santa Maria, l’actual Catedral de Tortosa. Tal com s’intueix pel seu nom, l’edifici acollia el forn on es coïa el pa dels canonges. El forn com a tal ocupava l’espai de l’actual terrassa coberta, on encara es conserva la xemeneia i part de la boca per on introduïen la llenya i el carbó. Es tracta d’una instal·lació en la qual s’experimenta i s’explora la repetició, i on elements imperfectes interrompen l’harmonia visual. La intensitat d’aquestes imperfeccions sorprèn l’espectador, creant un contrast entre allò previsible i allò inesperat, com el sabor únic i espontani del menjar fet a la barbacoa. En definitiva, aquesta intervenció transforma l’espai en una experiència artística que no deixa indiferent.

9. Col·laboració amb el festival DeltaChambers
Enguany el festival comptarà amb dotze espais al centre històric de la ciutat i un a l’Entitat Municipal Descentralitzada de Jesús: el Claustre de l’edifici de la Immaculada, Espai ImmArt. En aquest últim, podeu gaudir d’una adaptació de l’obra Vitrall, un projecte que prové del DeltaChamber Music Festival, amb el qual iniciem una col·laboració per tal d’enriquir la diversitat i la qualitat artística dels festivals.