Els 10 “imperdibles” del nou Museu de la Mar de La Ràpita

Els visitants tenen entrada gratuïta durant tot el mes de desembre
Surtdecasa Ebre
,
08/01/2014
Arts
Alfredo Balanzà ens acomapanyarà durant tota la visita al Museu de la Mar. Ell, pescador rapitenc de 77 anys, serà el nostre guia d'excepció pels espais d'aquest equipament que fa poc acaba d'obrir portes a La Ràpita. 
 
Ningú millor que ell per saber de què va aquest museu que engloba diferents aspectes de la vida al mar. Alfredo va començar sortint a la mar quan tenia 7 anys i només era un 'xicuelo' -com diuen els rapitencs- i precisament amb els anys, va convertir-se en l'armador  de la barca "Francisca" i, després, d'una altra embarcació que portava per nom “Los xicuelos”. Aquest home de mirada noble i tracte afable ha passat la major part d'hores de la seva vida lluny de terra ferma, lluny "d'enterra" com diu ell, fins que als 63 anys va arribar la jubilació. Encara que la paraula “jubilat”, que encaixa més amb la burocràcia que amb la vida, no el representi massa ja que ell segueix sortint al mar amb la seva pontona, la 'Punta dels Polps'.
 
Alfredo visita el Museu de la Mar amb l'entusiasme d'un "xicuelo" que entra en un univers conegut. "Me llamava molt vindre", diu només començar. “La meitat de coses del Museu, jo també les tenia, però clar, al llarg de la vida les vas tirant...”, diu amb estranyesa i certa resignació. “Ai, ai, sembla que tot ens fa nosa...”, afegeix com penedit de veure que ara algú ha posat en valor tots els elements quotidians que l'han acompanyat sempre.
 
Després d'haver-nos explicat les espècies marines i les arts de pesca tradicionals, arribem al final i veu amb sorpresa que és un dels protagonistes d'una de les fotografies del recull que ofereix el museu en una pantalla interactiva. I és que aquest Museu ha estat possible gràcies al testimoni de diverses famílies rapitenques vinculades al món de la pesca, de la navegació de cabotatge, de la construcció naval i de la mecànica naval, que han cedit diversos objectes.
 
Després de la visita, volem destacar-vos 10 atractius que no us podeu perdre:
 
 1- L'espai:
Un dels atractius del Museu és senzillament l'espai. Normalment sempre té molt de sentit en els equipaments culturals que el continent estigui d'acord amb el contingut. El que durant anys ha estat un espai oblidat, gairebé mitificat, punt de recepció de les mercaderies que van circular durant pocs anys pels segon canal de navegació, inaugurat el 1856. Parlem del que els rapitencs coneixen com 'Les Casotes', obra de l'enginyer francès Jules Carvallo, on actualment s'emplaça el museu. L'interior, totalment restaurat, i on predominen les estructures de fusta i els mosaics de rajoles marineres.
 
2- L'entrada:
Una immensa esplanada presidida per dues esveltes palmeres dóna una perspectiva privilegiada al les antigues Casotes. En aquesta gran superficie exterior, va tenir lloc durant un curt periode de temps un intens tràfec comercial. Del segon Canal de navegació, l’inaugurat el 1856, en queden precisament les restes, que van motivar l’arribada de calafats, mestres d’aixa, navegants i pescadors que feneijaven i feien tractes en aquest espai, i també les cases dels guardes del canal i de l'espai que presideixen l'entrada.
 
3- Col·lecció de Joan Brunet:
La visita comença amb la col·lecció privada d'aquest rapitenc aficionat al col·leccionisme que durant més de 50 anys va acumular milers d'espècies de fauna marina, entre les quals hi ha mol·luscs, crustacis, closques, restes d'espines de peixos i també fòssils i altres vestigis minerals antics. Una col·lecció digna dels millors museus de ciències naturals i d'arqueologia que l'Ajuntament va adquirir el 2005.
 
4- La història:
Com tot museu, és important seguir les diferents etapes de la història per comprendre com les diferents civilitzacions van interactuar amb el mar i quins llegats van deixar per a les generacions següents. En aquest cas, el recorregut comença a l’època dels ibers i acaba a l’època contemporània. La batalla de les Goles de l’Ebre entre romans i cartaginesos, les fortificacions andalusiness de la línia de costa, les conquestes territorials en època de Berenguer VI o les incurions i saquejos dels pirates entre els segles XVI o XVII són alguns dels moments històrics que queden registrats.
 
5- Documental costumista:
Un dels punts forts del museu és l'audiovisual que es projecta en forma de circuit bucle tancat en un espai reservat darrera d'unes cortines. Les imatges mostren l'activitat marinera agafant com a marc temporal un dia a La Ràpita. Comença a la matinada amb la sortida de les barques, retrata els esmorzars dels pescadors a les seves embarcacions, la jornada de pesca, la tornada a port i la subhasta, així com altres elements vinculats amb les tradicions del mar com la festivitat de la Verge del Carme o els ingredients dels millors plats mariners. Un documental on juguen un paper important els rostres dels mariners i les mans curtides, però també el plaer de compartir estones disteses junts.
 
6- L'empremta de Carles III:
La figura de Carles III, el rei que volia convertir aquesta vila marinera en el gran port del Mediterrani al segle XVIII, tal com descriu la novel·la d'Emili Rosales La ciutat invisible, no podia faltar. Un dels documents més simbòlics que guarda el museu és el Reial Decret que Carles III signa per habilitar el port dels Alfacs al comerç amb Amèrica i que donaria pas a la fundació de la població el 1780.
 
7- La pantalla interactiva dels naufragis:
Les nostres costes han viscut episodis lluminosos i també molts altres de tenebrosos. Al final del circuit pel museu, hi ha una pantalla tàctil en què apareixen les coordenades dels punts on han tingut lloc els naufragis més recents en la nostra  història. Vaixells francesos enfonsats per llevantades durant la Guerra del Francès, vaixells britànics i, fins i tot, cartaginesos o romans. Altres dels anys 30 i 50 que, en molts casos, es van saldar amb la mort de tripulacions senceres.
 
8. Llibre de registres de la Confraria:
La Confraria, com a entitat aglutinadora dels pescadors, també té un paper protagonista. La Confraria de Pescadors "Verge del Carme" ha cedit diversos objectes i llibres del seu arxiu que il·lustren la feina feta durant anys. Un element curiós és una llibreta on hi ha apuntats els noms dels mariners amb una xifra al costat en pessetes. En temps en què encara no hi havia assegurances, quan un pescador moria es compensava a la familia amb les aportacions de la resta de membres de la comunitat pesquera associada.
 
9- Pantalla interactiva dels bancs de peix:
En un dels frontals del museu hi ha una enorme pantalla que mostra les ubicacions dels bancs de peix i marisc. A través d'un botó, elegeixes l'espècie -rap, llenguado, sardina, llagostí...- i automàticament es reflexa a la pantalla amb un color l'ubicació a la costa de les zones on més es captura aquella espècie determinada. Una eina molt interactiva que segurament farà la visita més atractiva.
 
10- Les fotografies recents:
Les fotografies són un dels documents claus per retratar la història més contemporània. Al llarg de l’any 2011 i 2012, els responsables de muntar les col·leccions del Museu van recollir tot un seguit de fotografies que havien estat curosament guardades en els àlbums i caixes de metall de diverses famílies rapitenques. L'arribada dels primers turistes a finals dels anys 40 i principis dels 50, les diverses festes al mar, la feina de reconstrucció de les barques al moll o, simplement, la imatge d'un bon suquet de peix ens mostren la vida passada en aquesta població costanera de les Terres de l'Ebre.

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar