Tupac Martir

Foto: 

Cedida
Tupac Martir de Satore Studio

Eufònic Pro, experiències globals i paella local

Gestors culturals, artistes i periodistes participen a les jornades professionals de l'Eufònic
Anna Zaera
,
25/08/2022
Arts
Potser no hi ha millor manera de conéixer un país o una cultura que a través del llenguatge comú de les confabulacions culturals, i per què no, de la gastronomia. Gestors culturals, artistes, periodistes i exploradors en general van acudir a l'Escola d'Art de Tortosa, situada a la plaça Sant Joan, per assistir a les jornades reflexives del festival Eufònic i contribuir als intercanvis sobre arts sonores i visuals, i per extensió, de tot l'insondable univers cultural terrícola. L'Eufònic Pro d'enguany destaca per la tornada als diàlegs internacionals, l'anglès com a llengua de les presentacions, i la constatació d'unes tendències que superen fronteres administratives i experimenten amb els límits dels nostres cossos, les aventures sensorials i també l'antropologia dels costums i els indrets. Durant dijous i divendres es van presentar diferents propostes arribades des d'Holanda, França o Nova York comissariades per Marta Oliveres i Antònia Folguera. Explorem-ne algunes a mode de panoràmica.

Com es classifiquen les coses inclassificables?
Treballar conceptes com la botànica, l'agricultura, la memòria o la fisiologia humana i donar-li una dimensió inesperada a través del creuament de disciplines i l'aposta tecnològica. Híbrids, queers, footages, glocal. Potser una de les habilitats de l'Eufònic és precipitar-se en els abismes dels gèneres preestablerts i de les convencions territorials institucionalitzades. I per això, aquestes jornades de coneixement que, en part, van estar protagonitzades per artistes o comissaris que també van participar en alguns dels actes programats per l'Eufònic, van ser un bateria ràpida d'interessants estímuls. Performances de veu on la tecnologia té més a dir que la persona que la programa; instal·lacions artístiques que vinculen llum i espai amb dades del canvi climàtic; espais i equipaments que dilueixen les fronteres entre les performances, les exposicions i les instal·lacions. Van tenir veu també els responsables de festivals o equipaments que van fer una crida a la participació. Dijous Mélanie Bédard (Mois Multi / Recto-Verso) i Fanny Viratelle (LaScam) van convidar artistes i comissaris a mirar cap al nord d'Europa per crear xarxes i presentar projectes. Matthew Lyons, de la mítica The Kitchen de Nueva York, fundada el 1971 i per on han passat grans de l'escena experimental d'avantguarda nord-americana va convidar els artistes a vèncer la por que genera presentar propostes a espais que tenen un prestigi que els fa molts cops aparentment inaccessibles. També divendres a migdia el mexicà Tupac Martir va ser un dels plats forts explicant amb sentit de l'humor i entusiasme els seus darrers excercicis d'enginyeria social a través de la tecnologia de la llum i el so. Amb raó, Vogue l'ha descrit com "el dissenyador visual i director creatiu darrere d'alguns dels esdeveniments més importants del món".

 

  • imatge de control 1per1

Entrada de The Kitchen a Nova York | Foto: Cedida
Redefinició dels contextos i la ruralitat
El territori, el context i el patrimoni (material i immaterial) són alguns dels conceptes emprats per fer valdre el caràcter descentralitzat i descentralitzador d'algunes de les propostes o festivals que es van presentar. La necessitat que els festivals tinguin un retorn en l'espai on se celebren o que fomentin la cohesió de la comunitat va ser una aposta comuna. Al mateix temps que es va posar en evidència un fenòmen doble: la consolidació en els darrers quinze anys de projectes d'art i innovació i l'esclat postpandèmic de microfestivals i projectes que fugen de les ciutats per ubicar-se en territoris més rurals. Un fenòmen compartit arreu d'Europa. En aquest sentit, es van llençar alguns esquers per poder optar a subvencions o convocatòries artístiques. El coordinador del programa 'Cultura y Ciudadania' del Ministerio de Cultura y Deportes, Sanz va demostrar el nou interés institucional per les propostes sorgides en els territoris rurals. De fet, va presentar un mapa en el qual s'inscriuen totes aquestes propostes amb la voluntat de cartografiar-les. Des d'un altre prisma, i en la línia de l'ecofeminisme, també hi va haver un enfocament de gènere, on van ser presents les propostes que creuen feminismes i ruralitats. Clara Albacete del projecte D.A.R. (Dones Artistes Rurals) va presentar un col·lectiu que treballa amb el desenvolupament professional i personal de les dones artistes de les comunitats rurals de València, per la seva part, Maya-Marja Jankovic, investiga la relació entre individu i societat i integra problemàtiques actuals de diferents àmbits socials entrellaçant temps i espai. Cristina Bestraten, impulsora d'A Cel Obert, va unir-se a la taula de les dones rurals per presentar el seu projecte, ja consolidat a Tortosa, que redescobreix els patis dels edificis patrimonials a través de l'arquitectura efímera. En resum, projectes que resignifiquen el patrimoni local i atorguen una dimensió global als espais locals, generant un intercanvi orgànic i vivencial.

Revalorització del terme queer
Què vol dir queer, i per què ara tots en parlem? Queer és un mot que parla de remescla, de camins que no són clars ni binaris, d'espais llindar i de frontera. Conceptes que lliguen molt amb aquesta descentralització de la qual parlàvem, i, per tant, acaben de donar sentit, des d'una perspectiva de gènere, a la hibridació artística de l'Eufònic. L'Eufònic Pro va acabar amb una xerrada entre Daniel Gasol i Flamenco Queer que van reivindicar la necessitat que els festivals es comprometin i incloguin més propostes queer. De fet, tant Jero com Ruben van argumentar que moltes de les expressions flamenques al llarg de la història ja han tingut aquesta voluntat de trencar amb el binarisme de gènere, tot i que ningú els havia posat aquest nom. En aquest sentit, Gasol, investigador i artista, va explicar el seu projecte d'intervenció artística dels expedients de la Ley de Vagos y Maleantes, revelant que bona part del seu procés de documentació va fer-se al marge de la legalitat. Gasol va reivindicar subvertir la burocràcia i els mecanismes a través dels quals els artistes obtenen informació per desenvolupar els seus projectes. Marta Oliveres va confessar que enmig de la depressió pandèmica, propostes com Flamenco Queer tornen l'alegria de viure. I per acabar la jornada, paella, conversa i tornar al bus com a transport de tota la família eufònica. Llarga vida doncs a la mescla, a l'Eufònic i l'Eufònic Pro!

Més informació: 

A

També et pot interessar