Jump to navigation
- En aquests catorze anys l'Eufònic s'ha desplegat en molts subeufònics, com ha estat aquesta evolució?Sí, ens agrada dir que són subprogrames. És fruit del temps i de l'esperit d'investigar sobre les coses. Co-vision, per exemple, és un projecte que dura tres anys i que posa sobre la taula una problemàtica que ja està present en molts treballs d'Eufònic, que és l'emergència climàtica. Amb aquests subprogrames es reforcen elements que ja de per si formen part d'Eufònic. Aquests subprogrames formen un recorregut possible entre tot el garbuix de coses que hi ha a la programació.
- Co-vision neix d'un projecte europeu que posa el focus en el medi ambient i l'art. Heu vist altres festivals germans que tinguin lloc en zones en risc climàtic?Ara mateix, tots estem en risc. A Roma hi ha un pi originari de Roma que ha estat suplantat per pins invasors, i per exemple, a Roma estan parlant d'això. Igual que tu et sents desplaçada pels turistes d'Airbnb. Al final, els problemes són els mateixos, però a cada lloc prenen formes diferents. Que ara estem a quaranta-sis graus i mig és un tema global. I els festivals hem de parlar dels problemes que estan a sobre la taula.
- En aquests catorze anys tens consciència del rumb de l'Eufònic. Hi ha hagut canvis de rumb oportuns o aspectes en el que potser us heu equivocat?Sempre ens equivoquem. Crec que hem d'assumir riscos i si no acaben de funcionar, no passa res. Part del nostre deure és això. I si no acaba de funcionar ho corregeixes, ho modifiques, ho desplaces. El temps crec que situa les coses. De vegades, necessites dos o tres anys per veure de quina manera fer una cosa. Per exemple, aquest any teníem clar que volíem apostar per les actuacions audiovisuals en un auditori. Si parlem de Marta Verde i José Venditti no volem fer-ho en una sala menudeta amb un llençol. Això és una aposta.
- Quines decisions creus que han estat claus en els darrers anys?Sí que hem tingut decisions fermes, com per exemple, decidir que l'Eufònic passa al mig del poble d'Amposta. Funciona de manera molt diferent a la Ràpita. Aquesta decisió és perquè hi ha unes coses que han de funcionar amb la lògica de la complementarietat. Crec que el que no s'ha de fer és intentar replicar les coses i adaptar-les. Evidentment després de marxar de la Ràpita comences a pensar: "necessitem un lloc com l'Església Nova o un lloc com el Mercat". Però no funciona així. Ara tenim l'oportunitat de connectar el Casino, el Fablab, la botiga Chordà, la farmàcia. Ara tenim una nova realitat sísmica. L'any que ve tenim la idea que les coses passin més a l'espai públic del carrer, i això no havia passat fins ara.
- I pel que fa a la gestió de l'equip, hi ha hagut canvis? Sou una gran família.Com totes les famílies, ja saps que hi ha una part bona i una part dolenta [riu]. Tots hem de tenir molta paciència. Si t'explico tots els focs que hi ha oberts ara mateix!
- Artistes i científics, l'Eufònic els posa sempre en diàleg?Sí, ciència, art i paisatge són coses que connecten a la força. Crec que hem d'aprofitar els coneixements científics per apropar-los a la gent i fer-los divulgatius. La peça de Xesca Salvà i Marc Villanueva es basa en cultivar microbis en una placa de laboratori que sembla una paella. I Jana Winderen són tot gravacions subaquàtiques. Proposem una conversa entre investigadores que treballen des de la ciència marina i el canvi global, amb la participació de Vanessa Balagué, Jordi Camp i Carles Ibáñez. Hi ha científics que tenen molta curiositat per crear.
- Enguany amb qui ens hauríem de fixar?Triar és difícil. El programa té setanta artistes. Com sempre, hi ha aquest interès per posar en primera línia l'experimentació sonora i visual. Marta Verde i José Venditti et diria que és molt tieta. Això ho poses a les nou de la nit en una sala d'un poble i van les tietes i estan encantades de la vida. No hauríem de definir la frontera entre allò experimental i allò accessible. Blanca Paloma és coneguda per haver anat a Eurovisión però si no es digués Blanca ni Paloma la tindrien tots els festivals independents. Crec que les propostes més extraterrestres passen al Casino. El que hi ha a l'Auditori s'alterna amb el que hi ha al Casino perquè puguis transitar d'un espai a l'altre.
- Montse Cuesta i Sergi Ramírez en una escultura de sal a MónNatura Delta?Sí, teníem molt clar que volíem parlar de la fragilitat del Delta. En aquest cas és una intervenció que no té data de finalització. La data la determinarà la climatologia. I això m'agrada molt. Pensar que segons les condicions meteorològiques la sal s'anirà modificant. O Maria Camila Sanjinés al bosc de ribera. Sempre estem al límit de què es pot fer en cada espai. No només per l'espai, sinó perquè depenent de l'hora és probable que allò sigui un núvol de mosquits, però això també s'ha de posar sobre la taula.
- Com creus que has anat canviant com a programador? Continues mantenint el mateix desig que al principi? El mateix risc?Tots hem anat canviant i anem creixent. No som impermeables al que passa al nostre voltant. Crec que tots hem anat millorant, o com a mínim això vull pensar. Però crec que el risc està intacte. La decisió sempre ha estat fer d'Eufònic una cosa inclassificable. Hi ha una gent que rep el senyal que som un festival de música, i d'altres que simplement saben que han d'estar al bosc de Ribera de deu a dues.
- El repte potser és aquest, no aconseguir que et classifiquin? Fugir de l'etiqueta?Això també té la part negativa. Hi ha gent que necessita tenir les coses molt clares. Jo crec que la idea és programar coses que poden ser totalment oposades i que tu com a usuària, sentis que et pot agradar tot.
- La desorientació com a leitmotiv?Sí, està bé. Si algú no troba l'antiga botiga Chordà i de camí s'atura a la Pepa també em semblarà bé. Fas viure l'espai. Desorientació també de concepte. Una botiga que es diu modernista, però aquí no tenim modernisme com a Reus o a Barcelona. El que intentem és generar recorreguts orgànics entre pobles veïns, que estan tots a màxim quinze minuts.
- A l'Observatori de l'Ebre hi haurà un espectacle que girarà al voltant de la dana de València?Sí, aquesta intervenció de Néstor Calderer i Edu Comelles l'havíem de fer. La dana va ser un desastre que es va gestionar fatal. La idea que l'actuació és a les vuit i onze no és arbitrària. És el moment en que es va enviar l'avís. Serà la primera vegada en la història d'Eufònic en què hi haurà una actuació puntual cent per cent.
- L'any que ve quinze anys!Sí, ja tenim unes quantes idees. Eufònic va mutant. No sempre seran deu pobles i trenta-cinc espais. Quan comences a multiplicar pobles comences a sumar variables i hi ha més marge d'error. Però a nosaltres ens agrada abraçar l'error.
Web Eufònic Festival Instagram Eufònic Festival Facebook Eufònic Festival
