Roser Regolf
,
26/08/2019
Activa't

Mireia Panisello: "La sostenibilitat no és una tendència, sinó un bàsic"

La col·lecció de moda sostenible 'Mama' es pot visitar fins a l’1 de setembre al museu del Disseny Hub Barcelona
Mireia Panisello

Foto: 

Cedida
Mireia Panisello vestida de gris i negre
El món de la moda viu una demanda frenètica derivada del fenomen "fast fashion": productes de qualitat baixa a preus ínfims pensants per ser substituïts cada temporada. Una lluita entre grans multinacionals i petites empreses que obre un diàleg on el consumidor s’hauria de qüestionar els processos de producció de cada peça de roba adquirida i quin és el camí adequat per aconseguir un model sostenible. Cada peça de roba que comprem porta una cua de residus que no veiem, i és així com naix la col·lecció 'Mama', que ha guanyat un dels premis MODA-FAD -en col·laboració amb el Museu del Disseny de Barcelona- a la millor col·lecció de moda sostenible. Amb aquesta obra, la dissenyadora Mireia Panisello (Amposta, 1998) dóna vida als materials sobrants per fer al consumidor el principal responsable. Al mateix temps, aquesta col·lecció de moda amb l’etiqueta "residu zero", busca allargar la vida útil dels objectes i reduir-ne així el consum, el que esdevindria un nou model de moda sostenible. Conversem amb Panisello.
“Necessitem ser la generació que retroba el valor que se li ha robat a tot el que ens envolta”

- Una de les claus de la teva col·lecció és conscienciar al consumidor de què hi ha darrere de la seva compra. Com ho fas?
La generació de residus és diària i constant. Amb una demanda de consum frenètica i sense descans, està en mans del consumidor el poder frenar aquests excessos o continuar accelerant el procés.

- Com naix 'Mama'?
El projecte neix de la idea de materialitzar el buit existent entre els nostres hàbits de consum i el seu impacte real en la societat i el medi ambient, prenent com a objectius dotar de cos la generació de residus produïda per la indústria tèxtil, així com responsabilitzar el consumidor d'aquests excessos. Per transmetre aquestes idees, s’ha desenvolupat un sistema en què el consumidor és l’entitat activa del procés i el principal responsable.

- Com es fa això?
Consisteix en la introducció de tots els residus generats en el procés de producció d'una peça concreta en la seva pròpia venda. El consumidor, en lloc de pagar únicament pel resultat final, ho fa per tot el que aquest genera, amb el que s'aconsegueix accionar dues reaccions: visibilitzar l'aproximació al valor econòmic i simbòlic de la peça i responsabilitzar a l'usuari de la seva gestió, acumulació o transformació. Aquest sistema inclou una possibilitat útil per a gestionar tot aquest volum de residus, fent-los participar en les peces exteriors com a substituts de farciments i buates.

- Treure la culpa a les empreses per atorgar-li al consumidor.
Sóc conscient que les grans empreses són molt responsables del panorama on es troba la moda avui, però no cal obviar el paper del consumidor, que té el poder real d’anar accionant un canvi amb les seves petites accions diàries. Des de les meves possibilitats, és impossible plantejar canvis en aquestes superestructures, però sí que puc actuar des del meu circuit, apel·lant directament a la consciència dels usuaris.

​Col·lecció 'Mama'

- Com va ser el procés per iniciar aquesta col·lecció?
Va sorgir a partir del plantejament de desenvolupar un projecte de moda de residu zero. Després de contemplar diverses possibilitats per generar un procés en què no es generessin cap mena de deixalles, em vaig adonar que estava oferint un producte sostenible, però que continuava fent invisible la problemàtica per eliminació. Això, sumat al meu desconeixement sobre economies de la producció, em va fer pensar en un projecte on el focus d’atenció quedés desplaçat del procés i la matèria primera, i cap a la generació de consciència, és a dir, a fer visible el problema.

- Parles que és una col·lecció zero waste. Què vol dir?
El zero waste és un moviment o concepte de vida sostenible que tracta d’eliminar, o reduir al màxim, tots els residus que hi formen part tant de la nostra vida quotidiana com dels processos de producció dels nostres objectes de consum.

- El material de la roba també és biodegradable?
Aquest va ser un dels grans punts de reflexió del projecte, ja que la mateixa pregunta se'm repetia dintre meu amb força incertesa. Sí, es tracta de visibilitzar i mostrar a la gent què hi ha al darrere, i tant de bo tots els teixits que consumim fossin biodegradables i sostenibles, però la realitat no és aquesta. Es buscava tota l'estona trobar una solució aplicable a qualsevol infraestructura real, donar una oportunitat a tota la matèria que ja està creada i disponible per al nostre consum. Des del moment que el productor ven un teixit, aquest ja és residu perquè és matèria. És per això que es va decidir treballar amb materials de qualsevol naturalesa, ja que això reforçava la idea de residu. L'idíl·lic seria arribar a un punt en què tot residu fos biodegradable, ja que això voldria dir que tota la producció tèxtil ja seria sostenible, no obstant això però, caldria filar prim quins serien els efectes secundaris d'aquests processos, cosa que ja s'escapa del meu coneixement!

- Per què 'Mama'?
El projecte explora el concepte de matriu com a òrgan de creació i gestació d'una cosa concreta, el qual introdueix idees d'afecte i protecció entre el subjecte i l'objecte. Amb això es pretén crear relacions entre les peces i l'usuari, creant o recreant vincles d'afecte i protecció amb l'objectiu d'allargar la vida útil dels objectes i reduir el seu consum. 'Mama' ens remet a relacions familiars, fàcils d'extrapolar a una filosofia on els vincles que hi mantenim amb els objectes i l'entorn es forgen amb la mateixa intensitat. Necessitem ser la generació que retroba el valor que se li ha robat a tot el que ens envolta, sumar-nos a la qualitat enfront de la quantitat.

- Parteixes que la indústria tèxtil genera residus que després es desaprofiten. Com a estudiant de disseny, i futura professional en el sector, com creus que es pot revertir aquest problema?
Repensant els processos! Se'ns ha dit que la innovació es troba en un producte revolucionari en si mateix, però crec que ens trobem en un punt que el problema ja no està en la funcionalitat dels dissenys en si, sinó en com i per què dissenyem. Amb aquestes dues premisses clares es poden pensar molts altres sistemes a la perifèria que reverteixin el problema.

- Sembla que cada cop es valora més el producte de qualitat davant les marques de fast fashion.
Encara queda molt per a fer. Crec també que ens trobem en un període de trànsit generacional, on la consciència sostenible està pujant, latent, però encara per esclatar, o això és el que m'agrada pensar. Pensar en un futur 100% sostenible és utòpic alhora que pot resultar una mica frustrant, en veure que la progressió és lenta, però crec que aquest espai és una oportunitat per a la creació de projectes que aporten i accelerin el procés. La sostenibilitat no és una tendència, sinó un bàsic.

- Poden competir les petites firmes de dissenyadors contra les grans multinacionals?
Definitivament no. Però això no és res negatiu, sinó al contrari. Competir implica jugar a la mateixa lliga, cosa que seria totalment contradictòria i contraproduent. Els gegants del fast fashion tenen uns objectius, mentre que les petites firmes en tenen d'altres de molt diferents. La competència té un preu i aquest és impossible d'assumir per a les petites firmes, així que el que resta és jugar a la inversa, tractar d'allunyar-se d'aquest paràmetre per a sumar-ne d'altres com la qualitat, el servei, l'afecte, la proximitat, el compromís, el disseny... Aquí és on retorno al poder del consumidor, que és qui determina el guanyador en cada compra que fa.

- Com podem contribuir els consumidors en aquest canvi de paradigma?
Prenent consciència. La informació és l'eina més poderosa, i és un súper tòpic però és així. Saber què comprem i baix quin cost ho fem ens empodera, alhora que ens pot resultar indignant, frustrant o molest. En aquest aspecte crec que no fa falta entrar en radicalismes, cadascú decideix sobre les seves accions però si es coneix que hi ha al darrere aquesta decisió es pren amb llibertat i conseqüència. No afirmaré fer-li la creu al fast fashion perquè no es tracta d'això, sinó de no girar la mirada a la informació i a les xifres i prendre responsabilitats sempre que es presti.

- Com a futura dissenyadora és difícil fer-se un lloc en el sector?
Suposo que com en tots els sectors, però m'agrada pensar que amb iniciativa i un perquè, tot es pot.

- I a les Terres de l'Ebre?
Crec que no hi hauria d'haver diferència. Les Terres de l'Ebre és un territori amb un fort patrimoni cultural que ja s'ha vist que abraça i valora la creativitat i la innovació.

- Que significa exposar la teva col·lecció al museu del Disseny Hub Barcelona?
Per a mi és una oportunitat en majúscules. El reconeixement m'empeny a continuar aprenent i a dotar de sentit la meva feina. Que aquest any es premiï la iniciativa sostenible tampoc és casual, sinó que una mostra d'aquest canvi generacional, del que estic molt feliç de ser una de les representants.


Col·lecció 'Mama'

- Quins projectes tens entre mans?
Estic a l'espera d'una proposta que m'emociona molt, especialment perquè forma part de la prolongació d'aquest projecte; una col·laboració amb una artista que també em fa especial il·lusió i altres projectes sobre inquietuds més personals que aniran sortint al llarg d'aquest any.

- Tens molt camí per recórrer. Què tens pensat fer quan acabis el grau?
Dedicar-me a la moda al 100%. Treballar i seguir aprenent amb això que m'apassiona i enfrontar-me fora del paraigua acadèmic a aquelles parts que no m'agraden tant perquè també hi formen part i perquè és una bona via per tractar de canviar-les en un futur.

- Vols seguir treballant amb el concepte de 'roba sostenible' o de residu zero?
No vull deixar de treballar-ho, més que res perquè no hi ha altra opció. No es pot ser conscient avui i inconscient demà i tant de bo pugui mantenir alineades sempre, o si més no durant el major dels casos possibles, la meva moral amb els meus actes. Crec que el món, o les Terres de l'Ebre, no necessiten una altra dissenyadora de moda, o almenys no a una que ignora els problemes del sector.

També et pot interessar