Anna Zaera
,
05/10/2016
Arts

David Barreda: "Volem trencar amb la idea de morir al lloc on neixes"

Un col·lectiu de joves cineastes ebrencs aposta per descentralitzar la producció audiovisual
Rodatge Pols

Foto: 

Cedida
Rodatge anterior fet per l'equip de GR Films
Tenen ganes de menjar-se el món i, tot i que reivindiquen les Terres de l'Ebre com a espai de creació, saben que la vida moderna els permet conèixer el món des de múltiples prismes. El jove David Barreda és director i guionista, juntament amb Júlia Albacar - ajudant de direcció -, Robert Caudet, que s'encarregarà del muntatge, i Gerard Cardona, que serà el director de fotografia de ‘Pols’, un curtmetratge que es filmarà a les Terres de l’Ebre, i que simbolitza la presentació en societat de GR Films, un nou col·lectiu en forma de productora que vol contribuir a descentralitzar la producció audiovisual. Aquests joves apassionats pel món audiovisual i que, en alguns casos, han compartit aula a l'ESCAC, iniciaran el rodatge d'aquesta producció el cap de setmana del 21 al 23 d’octubre en diferents localitzacions del territori com els arrossars del Delta, la carretera de l’ermita de l’Aldea o el barri del Grup el Temple de Tortosa. David Barreda, acompanyat de les opinions dels seus companys, ens explica quines són les seves intencions.
"El que pretenem és donar a conèixer el potencial que tenen les Terres de l’Ebre com a localització cinematogràfica i, a més a més, poder demostrar que, amb ganes, no és necessari gravar a Barcelona per a fer bon cinema"

Han iniciat una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Indiegogo, que permet recaptar fons a través d’una sèrie de recompenses en funció del donatiu, des d’un euro fins a 300 euros. La campanya de micromecenatge de ‘Pols’ necessita 1.500 euros, dels quals aquest dijous ja havia recaptat 152 euros donats per 12 patrocinadors. 

- Com sorgeix aquesta idea de curtmetratge?
La idea va sorgir de les ganes de repetir l’experiència de l’any passat produint 'Lo Sé'. Això va portar a Gerard Cardona i Robert Caudet, directors aleshores, a reunir-se per tornar a elaborar aquesta idea que, posteriorment, va escriure David Barreda (director de 'Pols'). El que buscàvem era que aquesta nova història no tractés temes gaire convencionals i que sovint són rebutjats per la societat així com un començament impactant per captar l’atenció des del primer moment.

- Tots us trobeu en la vintena, què creieu que defineix la vostra generació ebrenca?
Per una banda, trencar amb la idea de morir al lloc on neixes. Abans només els més agosarats podien ser aventurers i conèixer altres terres i cultures. La majoria de gent ha nascut, viscut i mort al mateix lloc fins fa relativament poc, obviant migracions forçades en busca de seguretat o una millor vida. No obstant això, avui en dia el que ens marca és la crida a l’aventura, les facilitats per viatjar i viure fora, la gairebé obligada necessitat de sortir fora si vols estudiar a la universitat i la possibilitat, amb l’anglès i un avió, de veure i viure a gairebé qualsevol lloc del món. Per altra banda, ens ha marcat força la decadència tortosina envers la crisi econòmica ja que hem vist reduir a més de la meitat les nostres festes, hem vist tancar tots els pubs on vam passar l’adolescència i hem vist cada cop més reduïdes les possibilitats d’oci cultural i col·lectiu. Tot això ha portat a una generació que ha madurat fora de casa i que ha volgut tornar per engegar de nou Tortosa i sumar-se al carro de l’emprenedoria.

- Coneixeu a altres persones que es dediquen al cinema de les Terres de l'Ebre que siguin més grans?
Òbviament podem nombrar gent com Germán Machí o Roman Aixendri i d’altres que han marxat fora com Belén Fabra o Andreu Castro, però en general la major part de la gent que coneixem i amb qui cooperem ronda la vintena. El motiu d’això és que actualment és molt més fàcil fer cinema que abans, ja no només a nivell d’estudis, sinó que a nivell tècnic resulta molt més accessible que fa vint anys. Ara, amb un pressupost relativament baix es poden fer coses molt interessants.

- Dieu que voleu descentralitzar la producció cinematogràfica. Creieu que és possible?
Ara mateix és molt complex descentralitzar la producció cinematogràfica fora de Barcelona, parlant de Catalunya. No només pel volum de població, sinó perquè la major part de facilitats per a gravar les trobem allí. Empreses de lloguer de material audiovisual, platós, mecenes etc. El que nosaltres pretenem és donar a conèixer el potencial que tenen les Terres de l’Ebre com a localització cinematogràfica i, a més a més, poder demostrar que, amb ganes, no és necessari gravar a Barcelona per a fer bon cinema.

Heu detectat altres moviments així en altres territoris?
El que ens passa a nosaltres, ebrencs, és que estudiant a Barcelona t’adones de la desigualtat que hi ha entre les diferents regions catalanes, una desigualtat molt més patent a les Terres de l’Ebre que, per exemple, la que pots trobar a Girona. Llavors és quan et comences a plantejar reivindicar que la cultura es pugui importar i exportar arreu dels territoris catalans, i no només rebre nosaltres la que es produeix a la capital.

- Quina és la idea central del vostre curt?
La principal idea és generar un conflicte moral als espectadors, un dilema que surt arran de la violació de la protagonista, una noia amb un trastorn psicològic i, sobretot, les conseqüències que això comportarà. Amb el curt pretenem que la gent reflexioni una mica, que els remogui de la cadira i que els porti a valorar el concepte de justícia.

- Parleu d'un abús...?
El motiu pel qual hem triat una violació és que, per desgràcia, avui en dia, és un fet que es produeix amb una freqüència esgarrifosa, que la societat estem convivint constantment amb ell i que poc a poc estem aconseguint trencar amb el tabú que hi havia al seu voltant.

- En quins espais concrets de Tortosa, Roquetes i l'Aldea teniu previst gravar?
A part de l’interior d’una casa privada, com a espais reconeixibles gravarem al barri del Grup El Temple de Tortosa, a la carretera de l’ermita de l’Aldea i als arrossars de Roquetes, passada la Raval de Cristo.

- Què significa per vosaltres el cinema?
És una de les armes amb què ens enfrontem al món i a l’absurd, i l’intentem entendre. Hi ha qui ho aborda amb la ciència i hi ha qui ho intenta amb les lletres, però cadascú busca la seva via d’escapament. La nostra és crear petits móns molt nostres i, a la vegada, molt propers a la nostra realitat buscant un petit trosset de veritat. Per l’altra banda, és una forma de viure, per a aquells culs inquiets que defugen la seguretat d’una feina estable i que troben goig en canviar constantment de companys, lloc de feina i forma de treballar sense perdre mai la sensació de tenir una gran família. D’això n’estem segurs, per als que busquen aventura, és una vida molt estimulant.  

- Els membres de l'equip ja us coneixíeu abans, o us heu conegut ara?
Ens coneixíem d’abans i havíem coincidit en alguns projectes cinematogràfics, però mai n’havíem emprès un de propi junts. En aquest sentit podríem dir que, artísticament, ens estem coneixent ara. Ens resulta positiu ja que de l’intent de trobar punts en comú en la nostra forma de fer, sempre n'acaba sortint alguna cosa més interessant que si ens limitéssim a fer el que hem fet tota la vida.

- Com plantegeu la distribució i l'exhibició del resultat?
Bàsicament pretenem començar mostrant el curt en un passi previ a l’equip, als mecenes i a la gent que ens hagi ajudat, a principis del 2017 i, després fer-lo circular per tots aquells festivals i mostres on ens acceptin. Un cop acabat el circuit de festivals, plantejarem l’estrena a les Terres de l’Ebre per tots aquells que ens vulguin acompanyar i, si ho veiem convenient, plantejarem també una estrena a Barcelona, així veuen què fem aquí.

Més informació: 

També et pot interessar