Anna Zaera
,
16/04/2016
Arts

Manel Ros: "Les expressions d'un rostre humà ens ajuden a entendre com som de complexos"

L'artista rapitenc exposa l'obra 'Broken Faces' a la Casa Elizalde de Barcelona
Manel Ros

Foto: 

Anna Zaera
Manel Ros
Podria el desig, la passió, la ràbia o l'odi tenir forma de paisatge? De la mateixa manera que hi ha paisatges bucòlics, n'hi ha d'àrids i tempestuosos. També passa amb les mirades desafiants, les inclinacions del rostre abans de besar, o la caiguda d'ulls de consentiment o de perdó. Manel Ros (Tortosa, 1990) integra aquesta simbologia a través del collage creant un món propi, a cavall entre les icones-pop i el paisatgisme contemporani en una exposició a la Casa Elizalde de Barcelona. Hem volgut parlar amb ell perquè ens expliqui més detalls de l'exposició.
"Quan ens parlen de paisatge, normalment pensem en un espai del món natural, ja sigui una natura exuberant o desèrtica. Però la varietat de paisatges és sorprenent i en el meu cas ho és el rostre humà"

- Quan se't va ocórrer la idea de fer un collage amb fotografies d'ídols i fotografies de paisatges tapant els punts més significatius de les cares?
La història ve de lluny. Sempre m'han entusiasmat les fotografies antigues, aquelles que guarden les iaies al fons d'un calaix o dins una capsa de sabates. Per sort, la meva ho va fer i jo les vaig trobar, i aquest crec que va ser el detonant. Amb el temps, també vaig començar a devorar els clàssics del Hollywood daurat i aquells ídols en blanc i negre van passar de les tres dimensions a les dues dimensions, però ja barrejats amb tot aquest arxiu que jo havia anat recopilant. De fet, es tracta d'un gran treball d'arxiu, perquè sempre estic acumulant més i més imatges...

- Dius que no hi ha res comparable al rostre humà. Diríem que és el paisatge de tots els paisatges?
Quan ens parlen de paisatge, normalment pensem en un espai del món natural, ja sigui una natura exuberant o desèrtica. Però la varietat de paisatges és sorprenent i en el meu cas ho és el rostre humà.

- Hi ha més paisatges que consideris propis?
També ho és la geometria, amb la qual m'agrada rellegir totes aquestes imatges i que hi és present arreu. Des d'un floc de neu microscòpic fins a les alineacions estel·lars.

- Un rostre resumeix tot això?
Les expressions d'un rostre humà ens ajuden a comprendre com som de complexos...

- El rostre com espai que floreix o com espai de decrepitud simbòlica com a l'obra d'Oscar Wilde 'El retrat de Dorian Gray'. Què té a veure això amb els paisatges escollits?
Personalment m'interessa més tot el ventall de matisos que hi ha entremig d'aquests dos extrems.

- Emocions quotidianes...
Les imatges que intercalo ajuden a emfatitzar determinats aspectes dels rostres. Amb això vull dir que una escena d'amor pot acabar transmetent covardia i al contrari.

- Els teus collage ajuden a emfatitzar les emocions que transmet el rostre...
Sí, posen en evidència el que l'escena mateixa ens presenta, però tapant-ho. Aquest imprevist construeix una nova realitat: amb el missatge latent o generant un discurs totalment nou. Al final els "paisatges" escollits són els que determinen la peça. No són només una anècdota, sinó que són fonamentals a l'hora de generar una imatge reflexiva.


- Les composicions retraten aspectes vinculats amb el desig. Persones que es miren, persones que es besen, també hi ha homes i dones sols... Quin univers relacional volies captar?
Beuen molt del món del massmedia. Moltes són fotogrames de grans clàssics del cinema, grans mites com la Lauren Bacall o Gary Grant. Però també busco imatges més insinuants on la metàfora genera un punt de vista més crític. Aquí tindríem tot el repertori de les femme fatale o escenes amb més càrrega sexual com per exemple les de caràcter homosexual.

- Sempre has fet collage...
He anat abandonant altres tècniques per endinsar-me de ple en el collage. De fet, algunes de les meves peces s'assemblen a les d'un gran collagista anglès anomenat John Stezaker. Té el seu punt veure com sense quasi adonar-te'n has estat creant una estètica molt similar a la d'un pioner. Però al final crec que allò important és saber com donar forma al teu món, la tècnica és la tècnica, però el que tu crees és únic i intransferible.

- Com ha estat el procés de creació?
Pel que fa a l'associació d'imatges et diré que al final acabes educant l'ull, tot i que no t'has d'entossudir amb una imatge en concret. Has de fer una mica com els surrealistes amb l'escriptura automàtica i començar a mesclar fotografies i retalls.

 - Quins van ser els primers collages que vas començar a fer i quin punt de connexió tenen amb aquest que presentes a la Casa Elizalde?
Els primers collages que vaig començar amb aquest estil van ser al segon any d'estar vivint a Barcelona. Com bé deia l'eslògan: Barcelona, la millor botiga del món. Al cor del Raval, vaig trobar una  botiga on comprava antigues revistes Fotogramas a un preu raonable. Al principi era molt més estètic, jugava molt més amb diferents materials i textures. Poc després, la incorporació de text sobre les imatges, moltes vegades tapant cares també, em va portar a una dimensió més critica i críptica.

- Aquesta és la teva primera exposició individual. Com va sorgir la iniciativa?
Sí, és la primera individual. A Barcelona ja he exposat diversos cops, però sempre de forma col·lectiva. L'exclusivitat d'exposar individualment i també l'espai ha estat gràcies a la també artista i coordinadora d'exposicions a la Casa Elizalde, Nadia Velilla. Ens vam conèixer estudiant Belles Arts i des de llavors sempre ha estat, a més d'amiga, una admiradora, i valedora en aquest cas, de la meva obra. Junts vam elaborar una proposta sobre la sèrie 'Broken Faces' quan encara no havia vist la llum i el resultat no hauria pogut ser millor. Aquesta sèrie és una petita mostra del que vindrà, perquè tot i titular-se 'Cares trencades', jo cada dia en vaig construint-ne de noves.

Més informació: 

Exposició 'Broken Faces' 
Del 5 al 29 d'abril - Casa Elizalde (Barcelona) 
Horari: de dilluns a dissabte de 10 a 13h i de 16 a 21h
www.casaelizalde.com

 

També et pot interessar