Les cinc claus de l'última exposició de Miquel Paton

La mostra ‘Formes d’un anhel’ es pot veure al Museu de Tortosa fins el 21 de maig

Marina Pallás

11/04/2017

Arts

Un es pregunta quina força íntima i misteriosa ens impulsa els peus per creuar el llindar d’una biblioteca, d’un museu, d’un centre cultural. La resposta, com tot a la vida, no es pot sintetitzar en una sola paraula: la curiositat, la voluntat d’aprendre més, de no quedar-se al mateix lloc que la resta de dies monòtons i, en definitiva, l’anhel perquè es produeixi, en algun moment, un petit i personal canvi interior. Hi ha alguna cosa d’aquest desig en l’espectador que entra a la Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa. I hi ha alguna cosa d’aquesta voluntat en el que allà s’hi exposa: la recerca d’un anhel, la difícil materialització del mateix.

Si es poden destacar cinc pilars fonamentals de la mostra ‘Formes d’un anhel’ que Miquel Paton (Tortosa, 1959) exposa fins el 21 de maig, aquests podrien ser els següents:

1. L’estil

Un creador és estil, és decisió. En el cas de Paton, els seus quadres són absolutament característics per se. El pintor s’endinsa en l’abstracció geomètrica de les línies rectes i les formes clarament delimitades. Paton evoca els paisatges i conreus treballats per la mà de l’home, culturalitzats. Els quadres lliguen amb moviments d’avantguarda però alhora també amb el gòtic i amb el romànic, unint pintura i arquitectura. Som davant de pintura contemporània, que no avantguardista.

2. El color

La pintura és color i Paton l’utilitza per vehicular les emocions. El cromatisme és vital en la seua obra, per les combinacions i superposicions de tons i contrastos de colors càlids i freds.

3. La trilogia final

Al final de l’exposició es troba un espai més reservat on hi ha una trilogia de quadres diferents a la resta (sota els noms de ‘Fitar l’anhel’ I, II i III). Aquesta és potser la part més important de la mostra, i un moment per parar i fer una reflexió. La trilogia, juntament amb l’espai que el forma, és una continuïtat d’un dels darrers treballs de Paton, a la Capella dels Prats d’Alcanar, on l’artista va fer una intervenció enmig d’un retaule barroc. A la mostra, el pintor ha creat com una petita instal·lació que vol ser com als espais clàssics: un espai de rebuda a l’entrada, la gran sala i al final de tot un espai allunyat de la porta on està la part més interessant. Paton ha creat aquest últim espai per acollir l’espectador i aïllar-lo de la resta, amb la intenció de crear un ambient de retrobament i introspecció.

Les fites són els punts que configuren l’entorn físic, de forma que en aquests tres quadres, a través del dibuix en planta d’un pilar (romànic o gòtic, com si fossen els de la Catedral de Tortosa) s’intenta indicar que estem davant d’una construcció molt marcada per un lloc concret i que resulta una referència territorial.

4. Els textos literaris

L’exposició conté fragments de textos literaris de la comissària i historiadora de l’art Núria Gil, de l’escriptor i editor Emili Rosales, i del catedràtic de filosofia Ramon Rosales. Els textos, que es poden trobar complets al catàleg expressament editat per a l’ocasió, enllacen amb la trajectòria del pintor i amb algunes concretes pintures que es poden veure a l’exposició. També es recorden els darrers projectes de Paton com ‘Cartografia (És)’ i ‘Espai Re-Visat’, dels anys 2015 i 2014.

5. La música

No convé perdre de vista que Paton és un pintor que no deixa res a l’atzar o la casuística, així que, a més de treballar l’observació i la reflexió, l’exposició obligarà a parar l’oïda a l’espectador. A l’espai de la trilogia de quadres abans esmentada es pot escoltar música clàssica escollida per a l’ocasió, de Bach, Mozart i Chopin, que són els compositors preferits de l’artista, amb peces interpretades per Rosalia Feu. Entre peça i peça, s’escolten els cants dels ocells de ribera.