Jump to navigation
Dissabte
18 maig 2024
Terres de l'Ebre
Agenda
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inicia sessió
Registra't
Edicions territorials
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inici
Agenda
Experiències
Cartellera
Blogs
Seccions
Menjar i beure
Arts
Espectacles
Música
Llibres
Família
Entorn
Fires i Festes
Activa't
Botiga
Qui som
Contacta
Publicitat
Col·labora
Textos legals
'Intocable': Tabús al descobert
Aquest film francès fuig del maniqueisme i tracta els personatges amb gran sensibilitat
Surtdecasa Ebre
,
13/04/2012
Arts
Què significa intocable? Intocable és un tema del qual no se’n pot parlar per ser-ne tabú, però també potser una persona o una classe social aïllada per ser considerada corrupta. Al mateix temps, els intocables són aquells que estan protegits per convencions socials. Per tant, cal entendre que "intocable" és tot allò que, per massa sagrat o per massa condemnat, socialment es manté al marge dels demés.
Aquest és el vincle que uneix un aristòcrata francès amb un jove immigrant que viu en un suburbi conflictiu de la ciutat de París. El primer és paralític i això fa que la gent el sobreprotegeixi al mateix temps que provoca que eviti tenir massa relació amb ell. El segon ha passat per la presó unes quantes vegades i només busca que el facin fora de la feina per poder cobrar l’atur.
Phillipe està fart de que el tractin com a un minusvàlid, que el cuidin sense preocupar-se per la seua persona. En Driss arriba a casa de l’aristòcrata perquè li firmi un paper per cobrar l’atur. No vol treballar, vol que Phillipe el rebutgi, però la seua frescor a l’hora d’expressar-se fascina l’aristòcrata. El jove immigrant no està per tonteries i es mostra directe, no veu el problema físic, veu la persona.
Així comença una història que no està per fer concessions, i és que el film dirigit per Oliver Nakache i Eric Toledano tracta temes que serien intocables si no fos perquè estan tractats amb tanta sensibilitat com humor. La història mostra la quotidianitat de moltes problemàtiques i les tracta amb la frescor d’una persona de carrer, però al mateix temps, amb molta sensibilitat, la sensibilitat d’aquell qui se sap fràgil.
El que mostra
Intocable
és que, quan d’una cosa no se’n pot parlar, hi ha un problema greu. Les misèries de cadascú normalment no es tracten degut a que sembla que només pugui ser pública la diversió i el benestar, mentre que els sofriments i els malestars s’hagin d’amagar. D’allò que es calla potser millor parlar-ne, i molt, per solucionar-ho. Millor el diàleg i millor el tacte per ajudar a resoldre el conflicte. Perquè tothom té problemes i, en aquesta pel·lícula europea, es mostren nuament.
El gran mèrit d’
Intocable
consisteix en trobar la bellesa buscant la veritat. En cap moment ens intentarà fer llàstima ni voldrà fer-nos compungir. Tampoc ens mostrarà personatges ni massa bons ni massa dolents. Sinó que ens trobarem amb una història versemblant amb persones de carn i ossos plenes de bondat i d’egoisme, d’impossibilitats i de ganes de sortir endavant tot mostrant que allò intocable, amb tacte, es pot tocar.
--
On la pots veure?
Consulta la cartellera de Surtdecasa.cat:
www.surtdecasa.cat/cartellera
A
També et pot interessar
Foto:
Cedida
Veure les cares del món, un exercici d'ampliació
Foto:
Cedida
Andrea Queralt: "La producció combina tota la meva pulsió artística i també certa capacitat de lideratge"
Foto:
Cedida
Les 8 històries de vida del TEDxAmposta
Foto:
www.ninodeelche.net
Niño de Elche: “Les pràctiques artístiques són una bona manera d'apartar-nos del foc”
Foto:
Cedida
Les 5 raons per no perdre't 'Los Miserables' a Tortosa
Foto:
Cedida
Anna M. Bofarull: “La fibromiàlgia és un dels pilars de la pel·lícula i l’altre és la música”