Invasió als Estats Units

El cinema nord-americà sempre ha tingut la imperiosa necessitat de glorificar la seua nació. Ja sigui amb films de caire bèl·lic (on s’intenta justificar el paper de l’exèrcit com a paladí de l'estabilitat mundial) o del gènere d’acció (on ciutadans més o menys anònims es converteixen en herois per derrocar amenaces terroristes), el cert és que sovint, cinema i propaganda es donen de la mà per exalçar (i exagerar) els suposats valors de la nació americana de democràcia i llibertat.

 

Així, amb l’esperit més propagandístic de Hollywood, Objetivo: la Casa Blanca s’aixeca com un intent per justificar, un altre cop, la ja eterna guerra contra el terrorisme internacional. En aquest cas l’amenaça recau en un grup paramilitar nord-coreà que organitza un atac terrestre contra la Casa Blanca i que pren com a hostatge al mateix president dels EUA. Per salvar el president, el paper protagonista recau en Gerard Butler, un antic cap de seguretat de la presidència nord-americana que, anant per lliure, aconsegueix infiltrar-se dins la Casa Blanca per salvar-lo. 

 

Ens trobem, per tant, amb una mena de Jungla de cristal dins la Casa Blanca a l'estil Chuck Norris (per entendre’ns). No obstant això, tot i el, a priori, surrealista i desgavellat argument (que ens podria recordar al cinema d’acció dels anys 80 de Ronald Reagan, amb films delirants com Invasión USA o Delta force), el cert és que el film aconsegueix si més no un mínim de seriositat que el salva de la crema.

 

I és que el ja consagrat director de cinema d’acció Antoine Fuqua (Training day), opta per estilitzar la violència d’una forma crua i realista. Aconseguint certes ressonàncies no tan sols amb els atacs del 11-S, sinó també amb el posterior estat de paranoia permanent. Deixant ben palesa la idea de vulnerabilitat i facilitat de ser atacada per grups terroristes a gran escala.

 

També és interessant la rabiosa ambientació actual. El fet que el grup terrorista sigui d’origen nord-coreà serveix a la trama per plantejar, tot i que sigui fora de camp, la relativa i a vegades teatralitzada tensió nuclear que s’està produïnt a la península coreana. Cal dir, però, que aquesta ambientació serveix com a excusa per treure vena patriòtica i justificar el suport militar dels EUA a Corea del Sud com agent estabilitzador de la pau mundial.

 

A banda d’això, res més d’interessant. Un film que basa tot el potencial amb una digna i frenètica trama d’acció, amanida això sí, per un bell i estilitzat oneig de la bandera nord-americana i discursos patriòtics que emocionarà als més convençuts de la nació americana, però que farà treure més d’una rialla a la majoria de ciutadans de parla no anglesa. 

 

Ja per acabar, m’agradaria ressaltar el perill que una cinta com aquesta pugui caure en mans del líder nord-coreà Kim Jong Un, i vegi en ella un provocació bèl·lica. Per sort, a Corea del nord hi ha una forta censura que es blinda de tota mena de propaganda occidental. I excepcionalment, en aquest cas, crec que amb bon criteri.

 

--

On la pots veure? Consulta la cartellera de Surtdecasa.cat: www.surtdecasa.cat/ebre/cartellera