Les 4 curiositats del vaixell enfonsat durant la guerra del francès al Delta de l'Ebre

“Em podeu dir Ismael. Fa uns anys –no importa quants exactament–, amb poc o gens de caler a la butxaca, i res en particular que m’interessés a terra, vaig pensar que me n’aniria a navegar d’aquí i d’allà per veure la part aquàtica del món”.

Així començarà Herman Melville la seva novel·la 'Moby Dick' 38 anys després dels fets que relataré. I així comença també el meu viatge, al costat del de molts altres mariners que, com jo, es van enrolar en la gran flota que salparia del port de Londres amb la finalitat d’alliberar Espanya, vella enemiga, del jou de Napoleó, un adversari intel·ligent i despietat que havia sotmès Europa. Sobre Anglaterra planava l’amenaça d’un bloqueig comercial executat des del continent. Teníem, però, l’oportunitat d’ajudar Espanya en la seva rebel·lió, convertint-la en un camp de batalla que desgastaria el tirà mantenint la guerra lluny de les nostres fronteres, famílies i llars. Encara ressonaven a les nostres oïdes les paraules que va pronunciar l’almirall Sir Horacio Nelson des de la seva nau, la HMS Victory, el 21 d’octubre de 1805: “Anglaterra espera que tot home complirà amb el seu deure”. Les havia pronunciat just abans d’una jornada que suposaria la seva mort i la seva major victòria: la batalla de Trafalgar. I amb el seu ressò en la meva memòria, honrant la seva mort, el seu triomf i el seu valor, em vaig trobar a bord del vaixell que avui coneixeu com Deltebre I. Recordo el port bullint de vida, els comiats, els preparatius. Passar a poc a poc la mà per la regala del vaixell, admirat de la seva noble solidesa. Contemplar orgullós el desafiant mascaró, i veure per primera vegada com es despleguen les veles: lones inflades de somnis, d’honor i deure, d’oportunitats, que ens allunyarien de la nostra pàtria tot apropant-nos a horitzons incerts. Recordo la meva joventut, la meva sorpresa i la meva innocència. I és estrany que el viatge, la incertesa, el cansament, la guerra, tot el que va venir després, no hagi entelat aquesta imatge, impresa a la meva retina com un recordatori irònic de la vida o el destí. Perquè el meu vaixell mai no tornaria a Anglaterra. El dia 20 de juny de 1813, quan començava a fosquejar, entre el vent del temporal, vaig escoltar per primera vegada el gemec d’un vaixell que es mor; que vibra i es retorça en les seves quadernes i et fa estremir amb el seu so. I això va ser encara més desolador perquè allò que cruixia sota els meus peus era un tros de la meva pàtria. L’orgullosa Anglaterra, que havia vençut a Trafalgar convertint-se en senyora del Mediterrani i l’Atlàntic, que lluitava contra Napoleó en socors d’Espanya, es lamentava ara, impotent, a la desembocadura del riu al qual anomeneu Ebre.

Així comença el relat escrit per la narradora Carlota Pérez-Reverte sobre els episodis que van donar lloc al naufragi d'aquest vaixell, l'exposició del qual es pot veure al Palau Oliver de Boteller de Tortosa, seu dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre. Hem destacat 4 curiositats d'aquesta història d’un naufragi.

1. D'on venia i on anava?
"Es tracta d'un veler de transport militar de l’armada anglesa procedent d’Alacant que juntament amb altres vaixells es dirigia a Tarragona per lliurar una de les darreres batalles de l'anomenada Guerra del Francès. A punt de prendre la ciutat, les tropes de la coalició anglo-hispano-siciliot decideixen retirar-se i retrocedir, i és al seu pas per la desembocadura de l’Ebre, concretament un 20 de juny de 1813, quan una forta llevantada fa encallar els vaixells a causa de les aigües arenoses, entre les quals es troba el nostre protagonista, el Deltebre I. La tripulació aconsegueix abandonar el vaixell i no hi ha cap víctima". Així ho relata Gustau Vivar, responsable del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, que és qui ha dirigit les excavacions. Cinc vaixells es quedaran per sempre embarrancats al Delta de l'Ebre, i el Deltebre I és un d'aquests.

2. Què transportava?
Es tracta d'un vaixell militar que transportava bàsicament munició per la batalla. A l'exposició es poden veure alguns d'aquests materials originals recuperats com les tres tones de bales de plom, recanvis de fusels, un canó de bronze amb l’escut del rei Jordi III d’Anglaterra, el timó del vaixell, barrils de pólvora, peces d’artilleria, desenes de monedes o l’empunyadura d’una espasa. També s'han salvat elements propis de la tripulació, com sabates, un sarró i, fins i tot, una caixa amb ampolles de vi de Fondillón que el capità havia comprat a Alacant. Al seu camarot es va trobar també la seva ploma, el seu tinter o el seu segell personal, elements que es poden veure a la sala, juntament amb altres de l'estructura del vaixell, com l’àncora -que no acostuma a trobar-se en una embarcació enfonsada-, un marc de retrats de fusta o restes de menjar d’origen animal. 

3. S'han trobat restes humanes?
"De restes humanes, no se n’han trobat, ja que el vaixell no es va enfonsar, sinó que va embarrancar", detalla Vivar. "S'han trobat molts documents històrics que parlen de com els tripulants van aconseguir sobreviure. Sobretot aquests documents, pertanyen als arxius interns de la marina anglesos amb data de l'època", continua. "Aquesta exposició l'hem volgut fer partint de la idea de la novel·la històrica. Donat que tenim tota aquesta informació, hem volgut fer una història novel·lada. No hi ha ficció".

4. Qui el va trobar?
De fet, les condicions de la zona en la qual va encallar, amb molta sorra degut a la sedimentació del riu i amb molt poca visibilitat subaquàtica, han permès que el vaixell i la càrrega que transportava es mantinguessen pràcticament intactes durant 200 anys, i expliquen que sigui una de les poques embarcacions enfonsades a la costa catalana que no ha sigut espoliada. Aquest vaixell, del qual encara se’n desconeix el nom, va ser localitzat el 2008 per un pescador d’Amposta, i des d’aleshores els arqueòlegs del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) han dut a terme diverses campanyes d’excavacions subaquàtiques que han permès obtenir una informació molt valuosa sobre com era la vida a bord. Aquesta exposició arriba a Tortosa després de passar per Deltebre, Tarragona, Alacant o Girona.