Jump to navigation
Aquesta trobada oberta al públic, on el menjar i el vi com a elements quotidians també tenen una presència destacada, se celebra per primera vegada a Tortosa amb la voluntat de promoure la poesia com a eina alliberadora d'expressions entre la ciutadania. “La poesia d'Estellés és poesia arrelada al poble", diu Subirats. "Era un savi de la llengua, i sabia connectar plenament amb la població. Martí i Pol i Estellés són els dos poetes més populars i més venuts. Pensem que usa un llenguatge col·loquial com a mitjà d'expressió, el llenguatge de la gent”.Aquesta trobada a les Terres de l'Ebre no és una excepció, una cinquantena de poblacions del País Valencià ja organitzen aquestes trobades entre escriptors, poetes, cantautors i músics, al voltant de la figura del conegut com a "poeta del poble". Un esdeveniment que no només celebra la poesia, sinó també la llengua catalana. Una catalanitat, com expliquen des d'Òmnium Cultural, estesa arreu dels Països Catalans, que permet l'aparició de notables escriptors i intel·lectuals. Aquesta literatura catalana també s'ha vist recolzada pels escriptors nascuts a les Terres de l'Ebre. “Tenim molt bons poetes, a part dels mites històrics com Vergés, Manuel Pérez Bonfill i la Zoraida Burgos, hi ha poetes molt bons com Albert Guiu, Marià Lleixà o Yannick Garcia. Tenim molts aplecs poètics i literaris i vivim un moment veritablement dolç. Ara hi ha també bars culturals que ofereixen activitats molt dinàmiques i interessants a les quals hem de saber donar continuïtat”, explica Subirats.“Als Països Catalans, per condicionaments històrics, s'ha hagut de recórrer a la poesia molts cops com a mitjà d'expressió popular. La poesia la podem trobar en les coses més quotidianes, és essencial”, assegura Subirats. “Hi ha versos bellíssims que poden descriure tot un tarannà. Com a exemple, l'anarquista miravetà Roc Llop i Convalia va escriure milers de versos, que poden quedar resumits en quatre meravellosos: Ressec el llavi de dèria / mil febres cremant-li el front /, una fita Catalunya / i la llibertat del món. O Desideri Lombarte, el gran: Quan no quedarà res, quedarà la paraula, quedarà”
