Jump to navigation
Aquest treball arriba al públic gràcies al treball de camp fet per les associacions de dones de la comarca i les tècniques de l'ens comarcal que s'han entrevistat amb les protagonistes d'aquests oficis o els seus familiars per recopilar la informació i el material gràfic. "Vam anar a conèixer totes les associacions de dones dels pobles de la comarca i vam fer-los la proposta de fer una crida a la recuperació de la memòria historica", explica Rosa Queral, del Consell consultiu de les Dones del Baix Ebre, òrgan de participació ciutadana de la institució comarcal encarregat de fer la recerca. "El tema del treball de la dona, vam pensar que potser era un dels aspectes més silenciats", continua Queral. "Durant una època estava molt extès el tòpic que les dones no treballaven, que alguns treballs eren invisibles, sobretot els domèstics". La recerca se centra en dones al Baix Ebre durant els segles XIX i XX, i les fonts d'informació han estat locals i orals en molts de casos, però també s'han aconseguit fotografies antigues també ha col·laborat l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre.
Mandongueres i pioneresAquesta exposició es va començar a gestar l'any 2014 quan des del Consell Consultiu es va decidir dur a terme un projecte comú amb totes les associacions de dones de la comarca per posar en valor i recuperar la memòria el treball dut a terme per les dones al Baix Ebre durant els segles XIX i XX. El resultat és un interessant treball de recerca antropològica, que es presenta en forma d'exposició amb fotografies antigues i descripcions d'oficis com les mineres de Benifallet, les apedaçadores de xarxa de l'Ametlla de Mar, les segadores d'alfals d'Aldover o les llatadores d'Alfara de Carles, els Reguers i Paüls, entre d'altres. "Cada associació va decidir les dones que triaven. L'exposició recull treballs tradicionals, com les que anaven a plegar olives o les mandongueres que participaven en la matança del porc; o dones que havien estat pioneres i emprenedores i havien muntat tallers de confecció", explica Queral.Les futbolistes i les cuineres invisibles"Com la comarca és tan gran i tan extensa, hem recollit molts de testimonis diferents", explica Queral. Al Delta, a la part de l'Adea, o Camarles o Deltebre, s'anava a l'arròs; i a l'interior, als territoris més de secà, s'anava a l'oliva", diu Queral. Però a part d'aquests oficis lligats al paisatge, també hi ha algunes iniciatives curioses que van tenir lloc al territori com una orquestra de dones o dones músiques "que no van poder fer la carrera que haguessin volgut", indica. "A l'Aldea, als anys 50, va sortir un equip de futbol femení que va generar una polèmica terrible. La pressió social va fer que aquelles dones no continuessen". També queda constància de les dones que s'exilien, o aquelles professions invisibles, com les cuineres, que mai han estat considerades, en oposició als xefs estrella que ara sí que són mediàtics.
"Fer visible lo invisible sempre és oportú, però ja era hora que s'obrís alguna escletxa, sobre una situació que les dones han estat considerades com a treball complementari", assegura Queral. "Moltes de les dones que apareixen en aquesta exposició treballaven de sol a sol, però cobraven 25 pessetes menys que els homes, pel simple fet de ser dona"
A partir del 15 de gener l'exposició iniciarà un recorregut pels diferents pobles de les Terres de l'Ebre. Des de l'organització, confien que es pugui aconseguir finançament suficient per editar una publicació que pugui recollir molts dels documents gràfics i informació que no s'ha pogut reflexar en els panells de la mostra.
