Santa Bàrbara, escenari de noves mirades documentals

A cada època li pertoca un perfil de cronista, una manera i un mitjà que ens explica, narra, descriu i testimonia el que passa. Escriptors, cantadors, poetes i pintors són al 2013, irreversiblement, cronistes del passat. Els mitjans del present s’expressen amb la imatge en moviment i d’aquesta època accelerada si algun nom romandrà serà el d’un realitzador que portarà a l’univers de la multipantalla que ens rodeja el palpitar dels temps.

Aquests dies assistim a la 3a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. Una mostra organitzada per la Generalitat i la Filmoteca de Catalunya on hi participen quatre seus arreu del país. En el sí de la mostra es presenten al Museu de les Terres de l’Ebre dues pel·lícules d’una transcendència i un poder comunicatiu fora del normal. Les pel·lícules de Zoraida Rosselló i Anna Zaera -aquesta última amb realització del campredonenc Josep Guitiérrez- que es projecten dissabte a la mostra, signifiquen per a l'espectador un abans i un després alhora de mirar com és el lloc que habitem, com l’expliquem i com ho compartim. La transcendència del seu treball es justifica, no per la vehemència d’aquesta afirmació, sinó per la humilitat, la sinceritat, la proximitat i la profunditat del que ens presenten. I sobretot per la vigència radical del llenguatge que empren.  Qualsevol persona sensible no podrà deixar de commocionar-se davant d’aquests dos films que són essencialment ponts entre l‘ahir i el demà.

D’alguna manera, l’Anna i la Zoraida han retornat a l’imaginari col·lectiu la imatge d’un lloc que no ha deixa’t mai de ser. Per fer-ho, han evocat els seus interrogants existencials sobre el dia a dia del seu lloc d’origen: Santa Bàrbara. Allà, envoltades del que els era familiar, proper, amable i alhora singular han cercat i trobat la font de la tendresa. El seu no és un exercici banal. El meu atreviment innat m’anima a imaginar quines han estat les preguntes que han motivat a una geòloga i una periodista a plantar la càmera davant de la realitat amb tanta força com per mantenir tal pols sofert amb els esdeveniments. Preguntes essencials com ara: Sóc part indissociable d’aquest món? D’aquesta manera de ser i entendre les coses? Està el meu destí lligat a aquest lloc, a aquesta gent i aquesta forma de vida? Són aquestes persones que retrato la meva pròpia imatge? Està en elles compresa la memòria del meu futur?

 

Així han explicat les pròpies autores els seus documentals:

 

“Se fa saber”(2013)

Un poble, un escenari aparentment inert, Santa Bàrbara, comarca del Montsià (Tarragona). El sospitós silenci dels seus carrers a primera hora del matí ens manté alerta. Quelcom inesperat pot sorgir d’una cantonada, quan de sobte apareix la veu del cel, del pregó municipal, que ens introdueix en les seves entranyes. Se fa Saber! és un retrat costumista i pintoresc d’un poble que podria ser qualsevol, un document sobre el patrimoni immaterial d’aquest indret definit per pinzellades de la vida quotidiana dels seus membres. Aquest escenari poc a poc cobra vida a través dels seus personatges i dels recorreguts d’aquests pels espais que l’enxarxen. Desvelant així el significat dels seus ritus habituals i de l’efecte que l’essència d’aquest indret provoca en ells, un pot arribar a entendre el significat de la paraula “planer”.

 

“Matrimoni” (2011)

Matrimoni és un curtmetratge contemplatiu que retrata la complicitat d'una parella de noranta anys en una escena quotidiana. És una finestra a la intimitat d'un matrimoni que s'enfronta a la decadència de les seves facultats físiques en un entorn rural, on la religió i la medicina impacten de forma directa en la vida domèstica i en les creences dels protagonistes. Aquest curtmetratge es desenvolupa en la que ha estat la casa de la parella durant més de setanta anys. Ara, el pas del temps cau sobre els protagonistes i - també sobre l'espectador- com una llosa pesada, mentre la comicitat es filtra en els diàlegs, relativitzant la trascendència de tot plegat. Aquest curtemtratge documental aporta imatges i sensacions al debat sobre la pervivència d'una institució amorosa que està en procés de revisió.