Anna Zaera
,
10/02/2015
Arts

Tres obres premiades, tres reflexions

El 15 de febrer tindrà lloc una visita guiada a l'exposició del XIII Premi de Pintura Francesc Gimeno al Museu de Tortosa
XIII Premi de Pintura Francesc Gimeno

Foto: 

Cedida
Obres premiades
Visitar una exposició amb les explicacions fàcils i entenedores d'una historiadora de l'art mai és el mateix que fer-ho tot sol. El proper diumenge 15 de febrer, el Museu de Tortosa organitza l'última de les visites guiades a l'Exposició del XIII Premi de Pintura Francesc Gimeno. Una bona manera d'apropar-nos a l'art contemporani a través de les reflexions, en aquest cas, de la Responsable d'Arts Visuals i exposicions temporals del Museu de Tortosa, Núria Segarra.
“Podem trobar tant pintura abstracta com figurativa, obres compromeses, amb un clar missatge reivindicatiu, enfront d'altres que només busquen la creació d'una proposta estètica"

La mostra aplega les 15 obres seleccionades d'entre les 104 participants, d'artistes d’arreu de l'Estat, que es van presentar al concurs. El jurat ha estat format per la professora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, Teresa Blanch; l'artista Joaquin Chancho; el periodista i gestor cultural Carles Guerra, i la directora de la revista d'art contemporani 'Artiga', Assumpta Rosés. “Com especialistes en el món de l'art contemporani, han vist en cada una de les obres seleccionades el potencial dels artistes que les han creat. Han valorat la sinceritat de la seva proposta, la passió per expressar allò que veritablement els preocupa”, explica Segarra. “Podem trobar tant pintura abstracta com figurativa, obres compromeses, amb un clar missatge reivindicatiu, enfront d'altres que només busquen la creació d'una proposta estètica. Obres on el gest és el protagonista i d'altres on difícilment trobarem la petjada del pintor”, diu. A tall de reflexió, us volem mostrar com els tres artistes premiats han volgut explicar la seva obra.

Maria Cemeli (Lleida, 1964) Primer premi
“Durant els últims anys he aprofundit en el meu coneixement del món de l'escultura i de la instal·lació. He reflexionat sobre com la ciutat evoluciona sobre ella mateixa i com el seu creixement es desenvolupa gràcies a la mutació del teixit urbà. He inclòs les meves preocupacions més íntimes i plantejat una reflexió sobre el sentit de l'existència humana. M'agrada desplaçar-me, el viatge, viatjar sense sentir-se turista, anar cap a la gent i descobrir nous llocs. Les meves obres, creades per a espais interiors, s'apropien dels elements arquitectònics de la ciutat i s'inspiren d'aquests espais de silenci, desèrtics de tota l'activitat humana. Conviden l'espectador a desplaçar-se per un escenari poètic que incita a submergir-se en la seva memòria i la seva imaginació”.

Jordi Castells (Tortosa, 1978) Finalista
“El que intento mostrar en la meva obra és el substrat de l'ésser humà que, tot i que ha evolucionat des d'un punt de vista tecnològic i que s'ha refinat en les seves actituds vers al món, encara és mogut pels mateixos impulsos primaris que els nostres avantpassats més llunyans. Des de fa un temps, estudio aquests comportaments mitjançant una sèrie de treballs emmarcats dins del títol genèric de 'A l'oficina'. Això em permet per una banda “disseccionar” el tarannà humà vers les relacions de poder que s'estableixen en un espai controlat i, per altra banda, fer una crítica a l'status quo en el qual les decisions que ens afecten a tots es prenen des d'una oficina de manera asèptica i egoista”.

David Mayo (Sevilla, 1979) Finalista
"Com a artista em moc en diferents disciplines amb especial inclinació cap a la pintura i la fotografia, però si el meu treball fotogràfic s'interessa sobretot en l'exploració conceptual del propi mitjà i les seves qualitats més contemporànies, el meu treball pictòric és molt més lliure, de contingut narratiu alhora que surrealista. M'interessa especialment l'exploració de la pròpia identitat i la manera com lidiem amb la nostra imatge, amb especial influència de les idees d'Otto Rank o Jacques Lacan. La meva pintura és figurativa però gens realista i de factura simple encara aprofitant sempre les qualitats plàstiques del medi. És una pintura de contrastos, de clarobscurs en les formes i les idees, de racons ocults i perills latents, on la quietud amaga emocions violentes a través sovint es converteix en el millor autoretrat. Solc explorar temes arquetípics com el conflicte entre el bé i el mal, els ideals del jo o el tema del doble, però sempre amb una mirada fresca que intenta aprofundir en la relació íntima entre aquests conceptes tan universals i les particularitats de la nostra psique".

  

Més informació: 

Exposició XIII Premi de Pintura Francesc Gimeno
Fins a l'1 de març
Museu de Tortosa
(Fitxa d'agenda Surtdecasa

    

També et pot interessar