Jump to navigation
Diumenge
30 juny 2024
Terres de l'Ebre
Agenda
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inicia sessió
Registra't
Edicions territorials
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inici
Agenda
Experiències
Cartellera
Blogs
Seccions
Menjar i beure
Arts
Espectacles
Música
Llibres
Família
Entorn
Fires i Festes
Activa't
Botiga
Qui som
Contacta
Publicitat
Col·labora
Textos legals
Una història mínima
'La ventana', una mirada sobre la decrepitud i l’espera de la mort
Surtdecasa Ebre
,
06/02/2012
Arts
La ventana
és una d’aquelles pel·lícules que destaca per la senzillesa del seu plantejament i per la modèstia de la seua producció. Una d’aquelles històries en què el seu creador realitza un procés de depuració per trobar els mínims elements per construir una trama senzilla, però que a la vegada, resulti atractiva i commovedora.
Sota la seua direcció, hi trobem l’argentí Carlos Sorín, un expert en la construcció de trames minimalistes que tan bons resultats ha obtingut amb
Bombón, el perro
o
Historias mínimas
. En
La ventana
, Sorín ens explica la història de Manuel, un home d’uns 80 anys que resta malalt de gravetat a la seua casa de camp i que espera l’arribada d’una visita molt especial: la del seu fill que ve de l’estranger per visitar-lo.
L'expectativa d’aquesta visita, per tant, és la que trenca amb la monotonia d’un personatge que viu anclat en una casa situada enmig d’un immens i extens prat per contemplar l’última etapa de la vida. Un aconteixement que marcarà la totalitat de la trama de la pel·lícula i on el personatge mirarà de trobar l’últim hàlit vital abans d’enfrontar-se a la mort.
Si bé és cert que la pel·lícula parla d'una mirada sobre l'espera de la mort, també hi trobem una història familiar, on la casa i els seus objectes són els que ens revelen, més que els personatges, tant la relació familiar entre pare i fill, com els seus estats d’ànim.
A
La ventana,
hi trobem un llenguatge visual poètic on el tractament dels espais i la filmació dels objectes ens poden arribar a aportar més informació de la que els personatges ens puguin dir.
Una pel·lícula, per tant, despullada d’artificialitat, amb una estructura mínima que ens permet localitzar els elements visuals més representatius i que ens permeten contemplar els seus personatges amb naturalitat, des de la pura i dura quotidianitat que els envolta i on l’espectador juga un paper actiu a l'hora d’interpretar el seu comportament.
--
On pots veure-la?
Consulta la cartellera de Surtdecasa.cat:
www.surtdecasa.cat/cartellera
A
També et pot interessar
Foto:
Cedida
Veure les cares del món, un exercici d'ampliació
Foto:
Anna Zaera
Les 6 exposicions de la tardor a les Terres de l'Ebre
Foto:
Cedida
Les 5 raons per no perdre't 'Los Miserables' a Tortosa
Foto:
Anna Zaera
Els 10 imperdibles de la setmana de l'alimentació ecològica
Foto:
Cedida
Les 9 intervencions artístiques sobre el moviment d'A Cel Obert
Foto:
Cedida
Les 8 històries de vida del TEDxAmposta