,
03/03/2011
Coses de la vida

Justificacions d'un aborigen abans d'explicar les seues cabòries

Fa un parell d'anys – el 2008 – vaig tenir la temptativa de fer-me un bloc. Va ser efímer, després d'escriure-hi la primera parrafada, vaig considerar que no era prou interessant com per a ser publicada. Així que vaig fulminar bloc i article el mateix dia.

Ara, per tant, m'he de convèncer a mi mateix que alguna cosa ha canviat i la principal excusa que tinc és que m'ho ha demanat Neus. El projecte de Surtdecasa.cat el considero molt interessant i engrescador, pot tenir un paper important en la dinamització del nostre territori, les Terres de l'Ebre.

Em dol sentir la gent que mira amb menyspreu i autoodi el seu territori: s'hi avorreixen, no hi ha coses interessants per a fer... això diuen. La darrera dècada, el nostre territori ha tingut una important revitalització social, sabem que és important lluitar pel model de territori que volem i contra les diferents agressions que patim. És evident que aquestes qüestions són vitals per a que els i les jóvens tinguem futur als nostres pobles, però també penso que l'oci i la cultura no són aspectes trivials, ja que juguen un paper molt important per a fer sentir viu el nostre territori, també per a cohesionar-lo. Surtdecasa.cat ens ajuda a conèixer les Terres de l'Ebre a valorar-les i a viure-les des de l'oci i la cultura, així que no he sabut dir-li que no a la meua veïna.

El problema ara el tinc jo, a vore què vos explico...

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

20/03/2011
Els darrers anys he tingut un costum compartit amb un bon amic, cada dijous anàvem religiosament a fer el nostre gotet de ratafia al Terra (Sants), d'un temps ençà hem anat perdent aquest hàbit que sempre recordaré d'una manera molt especial i que, segurament, ha estat un dels motius que m'ha fet créixer l'afició per la ratafia. El cuquet de la ratafia, però, em va picar uns anys abans. Em sembla que em vaig fer devot de la Ratafia Russet l'any 2001 o 2002, a les Festes del Tura (Olot - la Garrotxa), alguns aborígens garrotxins escridassaven pixapins que se la bevien amb cola, i els més ortodoxos s'oposaven fins i tot a que ens hi poséssem gel. A partir d'allà he anat descobrint altres ratafies, totes elles artesanals, però unes produïdes de manera professional i altres de casolanes.
09/03/2011
Amb aquest títol podria semblar que aquesta diada, el Dia de la Dona Treballadora, em cansa i no és així, al contrari: la trobo justa i necessària, encara. El que sí que em cansa i se'm fa una mica pesat és sentir any rere any les mateixes veus que la qüestionen i la menyspreen, les mateixes veus que encara no entenen – o no volen entendre perquè ja els va bé - que encara avui és necessària la lluita feminista i la celebració de diades reivindicatives, ja siga el 8 de Març, el 25 de Novembre o el dia que vulgueu, perquè per a lluitar tots els dies són bons.
03/03/2011
Fa un parell d'anys – el 2008 – vaig tenir la temptativa de fer-me un bloc. Va ser efímer, després d'escriure-hi la primera parrafada, vaig considerar que no era prou interessant com per a ser publicada.