Cabòries aborígens
,
13/06/2017
Coses de la vida
Balcó del Parlament de Catalunya amb la bandera de l'alliberament LGBTI

Tortosa. Al fons, a la dreta.

L'Ajuntament de Tortosa torna a tenir un posicionament que el situa a la dreta de la dreta més rància i casposa. Aquesta vegada, els vots d'Esquerra i Convergència impediran que la bandera de l'alliberament LGBTI lluisca a la façana de l'Ajuntament, com passa a molts altres municipis de Catalunya o al mateix Parlament durant el 28 de juny, Dia per l'Alliberament de lesbianes, gais, homes i dones transsexuals i bisexuals. 

Ferran Bel, Meritxell Roigé o Domingo Tomàs, no són ni homòfobs ni nostàlgics del feixisme. Però són extremadament autoritaris i molt poc intel·ligents. No poden aprovar res que propose un altre grup municipal i convertixen qualsevol proposta que tinga un cert tuf esquerranòs en un atac i en una conspiració contra el govern. Ho hem viscut amb el monument feixista, s'ha repetit aquest mes de juny amb la bandera LGBTI i ha estat una constant lamentable durant tots aquests anys. 

És cert que la bandera de l'alliberament LGBTI oneja al costat del Centre Cívic de Ferreries i que l'Ajuntament té unes polítiques més que acceptables en matèria LGBTI. Però el 28 de juny volem la bandera de l'arc de Sant Martí a l'Ajuntament, en un lloc visible i cèntric de la ciutat, tal com demana l'associació LGTeBre i com faran moltes poblacions de les Terres de l'Ebre. 

Avui, més que mai, Tortosa no és la meua capital. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

Ja hem provat la ratafia de codonys que vam fer a Nadal!
20/03/2011
Els darrers anys he tingut un costum compartit amb un bon amic, cada dijous anàvem religiosament a fer el nostre gotet de ratafia al Terra (Sants), d'un temps ençà hem anat perdent aquest hàbit que sempre recordaré d'una manera molt especial i que, segurament, ha estat un dels motius que m'ha fet créixer l'afició per la ratafia. El cuquet de la ratafia, però, em va picar uns anys abans. Em sembla que em vaig fer devot de la Ratafia Russet l'any 2001 o 2002, a les Festes del Tura (Olot - la Garrotxa), alguns aborígens garrotxins escridassaven pixapins que se la bevien amb cola, i els més ortodoxos s'oposaven fins i tot a que ens hi poséssem gel. A partir d'allà he anat descobrint altres ratafies, totes elles artesanals, però unes produïdes de manera professional i altres de casolanes.
Llegir més
Puto “Puto”, les cançonetes homòfobes em tenen una mica fart ja!
20/03/2011
Llegir més
Hem passat un altre 8 de Març, i ja en portem un centenar...
09/03/2011
Amb aquest títol podria semblar que aquesta diada, el Dia de la Dona Treballadora, em cansa i no és així, al contrari: la trobo justa i necessària, encara. El que sí que em cansa i se'm fa una mica pesat és sentir any rere any les mateixes veus que la qüestionen i la menyspreen, les mateixes veus que encara no entenen – o no volen entendre perquè ja els va bé - que encara avui és necessària la lluita feminista i la celebració de diades reivindicatives, ja siga el 8 de Març, el 25 de Novembre o el dia que vulgueu, perquè per a lluitar tots els dies són bons.
Llegir més
Justificacions d'un aborigen abans d'explicar les seues cabòries
03/03/2011
Fa un parell d'anys – el 2008 – vaig tenir la temptativa de fer-me un bloc. Va ser efímer, després d'escriure-hi la primera parrafada, vaig considerar que no era prou interessant com per a ser publicada.
Llegir més