,
18/01/2013
Tendències

Per què ens agrada tant mujeres y hombres y viceversa?

El 26 de gener Pipi Estrada (Punto pelota, mmhhyv) i Niki (mmhhyv) visitaràn Karibú Roquetes. Per aquells més perduts, Mujeres y hombres és un programa de mediaset que consisteix en “encontrar el amor”. Nois i noies d’ entre divuit i trenta anys               s’asseuen al plató per tal d’ enamorar al seu “tronista”.  Entremig de tota la joventut s’alcen veus de tertulians que “argumenten” si la parella s’ atrau, donen consells, expliquen secrets...

Evidentment, molta part d’aquest programa és ficció, tothom ho sap i ens encanta. El dubte entre allò real i irreal, un rumor dintre de la televisió, fa que ens atregui; i volguem seguir les trames amoroses per descobrir si l’ amor és sincer. El rol que juguen els nois i les noies també es molt important ja que la majoria, amb pocs estudis i utilitzant un vocabulari molt reduït, fan ús d’ una imatge impecable: cossos perfectes, bronzejat, talons de pam i molt de maquillatge. Un dels altres factors atractius del programa és el color saturat. Sí, pot ser molt general, però els lluentons, la purpurina, els escots  i els llums estridents provoquen addicció

Un cop analitzats els factors estètics, anem més enllà:  per què aquests nois si són tant atractius van a un programa de televisió a buscar l’ amor? La resposta és clara: la fama. Però perquè ens ho mirem? Eloy Fernàndez Porta, en l’ assaig que va ser premi Anagrama l’ any 2010, Eros, la superproducción de los afectos, comença explicant  un anunci de cash converter: el teu novio ha marxat amb una altra? venja’t venent els seus regals. Vet aquí com es transita d’ una relació amorosa als diners. Les ruptures ja no són privades sinó públiques. El trencament d’un matrimoni o  d’una parella, significa tornar al mercat, anar a comprar roba, anar a la perruqueria...
Portals com meeting o associacions de singles, trenen les relacions amoroses amb les comercials. L’ enamorament ha deixat de ser un acte purament desintresat i les activitats comercials no es poden entendre sense la presencia de formes d’ afectivitat. Per tant, en aquest programa veiem reflectida la tendència del consum amorós: els nois i les noies expliquen les seves ruptures, exigeixen regals, tenen cites a bars o centres comercials o spas; és a dir que la demostració d’amor als mitjans de comunicació ha esdevingut una nova forma de publicitat per les empreses que col·laboren amb el programa.

Un dels altres anàlisis que fa Porta és com el model de sexualitat dominant esta en crisi: allò masculí i femení s’ ha diluït i s’ ha fet més difícil definir els gèneres. Així, han aparegut noves i múltiples sexualitats, que impliquen que anessem una mica perduts. No obstant, al programa, es recalquen els rols sexuals (ja que per exemple no apareixen relacions de persones del mateix sexe) la qual cosa ens permet retornar a la visió més tradicional i conservadora del concepte d’amor que la cultura occidental ha desenvolupat.

Aquesta simplicitat dual sumada a l’ estètica i al nivell intel·lectual dels participants, així com entendre l’ amor com una mercadería fa que l’ espectador se situi en una tribuna, des d’on pot jutjar amb superioritat moral els actes dels pretendens i tronistes, sense cap mena d’implicació emocional, i per tant sense sentir en propia pell totes les contradiccions que l’amor implica.  Però d’ altra banda, l’ espectador viu a través d’uns altres, i potser fins i tot amb certa nostàlgia històrica,  els valors amorosos que la tradició ens ha inculcat.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Antropòloga, preguntona, apassionada de la música i els viatges. Part del meu cervell guarda informació inútil com guanyadors de 'Gran Hermano' o relacions de la premsa del cor.
 Tinc una cançó al cap per cada paraula que sento.