Apunts de l'anar passant
És una errada. Una errada greu. Surten del seu centre del món –que
passa per la taula de la seua cafeteria de capçalera del passeig de Gràcia- i
van a fer un “bolo” a comarques i fan qualsevol cosa desmenjada i fluixa. No
saps mai qui és al públic. No s’ha de perdre el respecte a cap públic. Mai. I,
amb tots els pilotes enxarxats encesos, el centre del món està molt disputat.
Totes les històries “universals” han passat en algun lloc més o menys concret,
no necessàriament urbà, i poden acompanyar a qualsevol de qualsevol lloc.
Prendre-li el pèl –o provar-ho- a un auditori de comarques no és cap modernitat
rabiosa, és estupidesa perenne.
***
Absol a tots. Menys a tu mateix...o escriuràs només confiteria innòcua.
Cal sacsejar els dimonis propis per tal que el carnaval de la prosa o el vers
tinga caràcter autèntic. El caràcter, en alguns oficis, és més important encara
que tenir una miqueta de talent, segons com. Aixecar-se, després de tantes
humiliacions com et regala l’exercici creatiu –i més encara en societats
malfiades de les elevacions de l’esperit-, demana molt de caràcter.
***
Un home acusa un altre d’haver xorrat en les seues peces calades.
L’altre li replica que això és mentida podrida. Puja el to, arriba la tronada del
crit amb el pedregar de renecs. No tarden. En l’escalada nerviosa, en arribar a
les mans. Volen unes ulleres, un botó de camisa; rostres colrats, ira mil·lenària
agrumollada. Algú prova de separara-los.
Això sí que són baralles estètiques, i la resta florilegis! L’estètica, si a
sobre és comestible, guanya gravetats.
***
L’amarga dignitat en la bromosa blavenca de l’estació de la nit.
Una brasa de cigarret en la boirina. Una orfandat cantelluda, que desfà les
passes i grogueja l’avenir. Un pessic esmussant a l’ànima. La melangia
mòrbida. El mal de queixals de la raó. Els fanals dèbils de la desolació...l’asfalt
humit...
Ressona la claqueta per tercera vegada: “talleu, aquesta és bona!”
El director el felicita per com s’ha posat en el paper. L’actriu secundària,
una morenor llatina, se’n va del plató de bracet de l’ajudant de direcció. Li
costarà un altre insomni, pel capbaix, sortir del personatge que està brodant.
***
Amb la mà fermant la culata diuen que estem tancats al diàleg.
***
Hi ha qui fa bons negocis amb la por. Altres, amb la vanitat. Si no et fa
por la seua por, si no et prestes a cobrar les feines amb vanitat, et diuen que no
estàs pel país. I avall, que fa baixada.
***
Certs elogis semblen acusacions. Les lloances autèntiques solen portar
una reticència o altra.
***
Tot escrit és un testament, deia algú. I potser tenia tota la raó. Si més
no, d’entrada, en la majoria de textos ens estalviem el notari - i potser fins el
terapeuta. Algun avantatge hem de tenir.
***
Jo: un pronom personal amb família nombrosa empadronada.
***
L’amenaça dels superlatius dels ximples.
***
L’alta cuina de deixar passar una bona ocasió per a una represàlia contra
qui ens ha fet mal. Tota subjecció del rèptil ens fa dormir millor.
***
Hi ha gabinets especialitzats a justificar crims i desastres premeditats. Qui
pot pagar-se gabinets tan perversos? Qui pregunta ja respon.
***
El pintoresquisme, molt sovint impedeix arribar al fons, als mals o
mancances, d’una societat. El pintoresquisme agrada - i és potenciat- per gent
que no vol que es pense massa. El pintoresquisme referma tòpics prims com
orella de gat.
***
Un taloneig regular en la voravia de la nit, sentit del llit estant. Un moment
en que s’atura. Unes veus que no desxifres què diuen –parlen baix. Amb això,
Georges Simenon ja en tenia prou per arrancar una de les seues novel·les. En
el cansament de la parpella, un només és capaç d’anotar-ho abans d’adormir-
se. Ens estalviem una novel·la ja feta. Algunes parts de la nostra vida, la
col·lectiva i no, s’han posat tan arravatadament novel·lesques, que no ens
abelleix incórrer en la redundància.
***
Et voldrien dir egocèntric, però escriuen megalòman. No en saben més.
Per sort, tenim altres detractors més espaviladets i precisos, que ens estalvien
pensar, en un moment de debilitat, si es que en realitat ens mereixem els
altres.
***
La rivalitat, en pràctiques que no atenen pesos i mesures, ni arbitratges
de cronòmetres, és més que ridícula.
***
(Escacs)
En l'alterada espiral
de l'amar desbocat,
et creies, il·lús, que l'impossible
-cort negra-
et proposava taules.
Massa revellit per creure’t
poder inquietar absoluts.
***
Hagués estat bé que David hagués narcotitzat a còpia d’arpegis d’arpa el
gegant Goliat. Però, sempre hi ha una fona i un pedrot que desfà la blancor del
conte.
***
La meua fe és de paper. I, quan plou, no sempre queda arrecerada. De
tant porosa, segurament no ho deu ser, de fe.
***
(Sostens el llumí o la trèmula candela...)
rates sigiloses que no mouen l’herba
en els interregnes humits de la nit
sostens el llumí o la trèmula candela
que has agrumollat
en la lectura pròpia de tot l’heretat...
intuïtiva llambregada, tribut de soledat moral,
que permet, si més no, saber-ne el gruix
de la polpa fosca que mai no resoldrem del tot.
la voluntat del cant promet encara
la llicència per a l’esperança...
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.
Josep Igual ha publicat una vintena llarga de llibres: poesia, narrativa, dietari i assaig.En íntima relació amb la seua obra literària, musica textos propis i aliens com a cantautor, i ha fet diversos enregistraments i nombrosos recitals arreu dels nostres països.
23/09/2014
“Creus en la raó com si la raó fóra raonable”. Edmond Jabès.
* * *
(Per descomptat)
22/08/2014
(Reunió de contraris)
ferotgia de dentellades cubistes,
després de certes bromes i espurnes
més o menys erudites,
en terrenys neutres,
eludint la topada.
l'ambre llanterna desmodada
30/07/2014
Darrera una sola pregunta: el sentit del full de ruta servit en blanc. Hi ha altre tema amb el què bregar rodant la torre? A vore si ho recordo quan em pregunten quins temes toco en l’escriptura i les cançons.
10/07/2014
“Hoy és siempre todavía”. Antonio Machado (“Proverbios y cantares”).
* * *
( Direcció única)
Condició de sentenciats.
La direcció és única.
Totes les vegades
que som capaços d’oblidar
12/06/2014
A poc més d'un mes per una nova edició del festival Deltebre Dansa (la 10a!!), es presenta l'espot perquè anem calentant motors.
03/06/2014
És una errada. Una errada greu. Surten del seu centre del món –que
passa per la taula de la seua cafeteria de capçalera del passeig de Gràcia- i
30/05/2014
Fa uns mesos la coneixiem en primera persona en una entrevis
- ‹ anterior
- 2 of 6
- següent ›
