,
22/08/2014
Poesia

Quartilles estiuenques

(Reunió de contraris)

ferotgia de dentellades cubistes, 

després de certes bromes i espurnes

més o menys erudites, 

en terrenys neutres, 

eludint la topada.

l'ambre llanterna desmodada 

- parpelleig tartamut-
d'una habitació barata d'hostal

amb dret a escarabats kafkians

-les urgències ajornen 

els rogencs oripells 

dels tardets venecians-
i amb bitllets de tren 

en direccions oposades.

al desdejuni - submarina cortesia 

amb ressaca 

i desgana a contrapèl-
ja érem novament enemics.

la dita reunió de contraris 

presenta concessions, desmais o treves,

o té ganes de burlar-se'n 

del grotesc titellam pretensiós

amb un bon raig de xarop

de primarisme desfermat. 

* * *

( Amposta, 7 d'agost) 

Passejada feinera. Calorada deshidratant. La refrigeració de l'oficina bancària. 

Faig el tràmit. La signatura en un paperet, amb esfumat del calc, podria ser la 

rúbrica d'un àrab, però fa les funcions de ser la meua. L'oficinista no n'emet 

ni mitja en l'idioma del país. A l'estanc, els petits vicis del suïcidi a terminis. 

A un home bru li tornen l'import d'una loteria ràpida i el reinverteix en un nou 

bitllet. En la llibreria de confiança, mentre fem volar coloms de bromes i veres 

amb la llibretera, faig fira d'un calaixó amb volums rebaixats: un Chandler, dels 

plens de solitaris en carrers solitaris, foscos i humits, o habitacions tèrboles 

també amb el paper pintat de la soledat perplexa; també cullo els diaris de 

l'Anaïs Nin dels anys en els quals es deixava maltractar pel tanoca fatxenda 

de Henry Miller. Desfaig la via cap al despatxet, amb aturada necessària per 

ingerir una cervesa sense alcohol per evitar l'assedegada i la fossilització de 

les quatre neurones que ens subjecten. El bar és madridista fins al moll de 

l'os, però la cambrera em somriu relaxada -ens hem vist en algun lloc que 

no aconsegueixo recordar. Bancària amb castellanisme diria que conscient, 

militant. Una cafeteria amb fotos de Ramos i altres llumeneres amb domicili al 

Bernabeu de les oligarquies arrapades als ferros de l'estat. Les realitats del sud 

del nord, barrejades, contradictòries, vívides.

* * *

(Llegenda)

La matinada. La mitja emboirada. Dos cafès amb llet, tot fent una ullada al 

diàleg, que se sabia de sobres i com interpretar-lo al gust del director, sense 

deixar de posar-hi el seu toc personal. Temps per fer una mica de mitja, per 

llegir unes pàgines més de la novel.la -- edició en tapa blana-- que portava 

a la bossa amplosa. Les bromes i alguna cautela amb els companys i equip. 

Una cigarreta llarga. Retocs del maquillatge i el vestuari. Quan és requerida 

compleix amb escreix. Quatre preses. La que trie en el muntatge final el 

director serà la que un dia --el dia gros de les lloances i els penjaments-- 

segurament empraran de material de recurs els noticiaris. La pensada travessa 

entre temples, una ombra prima, uns segons, per deixar pas a la preocupació 

pels rosers i pel pastís d'ametlla casolà que portarà a la reunió d'amics de 

dissabte.

* * *

(Fent- o desfent-dissabte)

Rigorosament vigilats? Informes de taca-taca policial per aquestes i altres (e)

jaculatòries? Paranoia, com sues! El delator anònim: pràctica apreciada pels 

endins dels molls més podrits de la nostra cultura.

Quatre amb cinc el paquet de nicotinats (me'n pose un parell, senyora 

estanquera), perserverança de la bojada, lliure arbitri en les destruccions (no 

ens lloguen de figurants al còctels que tallen bacallà; ens podem permetre 

taques al cutis facial).

Festa major en uns carrers suburbans; no m'hi sento convocat; algunes 

caricatures, que han ajudat a quallar certs segregadors de productets culturals, 

de com som i hem de ser al sud del nord - els naturals i els adoptats-, m'irriten 

soberanament; en temps d'ull ciborg al triangle neuronal, entre altres regirades 

i quallats pòsits interessants o perillosos de desdibuixada, arrapar-se a la borra 

de la boina de conformismes agrobonhomiosos és fer trampa, un pèssim servei 

a un territori amenaçat per terra, mar, aire, furs i pensada.

Descalç pels diaris de l'Anaïs, quan feia trio amorós amb el matrimoni Miller; 

cascú necessita o s'ajusta a la recepta que li cal en una provisionalitat 

concreta. Lector descalç, "voyeur" de dos cadàvers exquisits, la June i la Nin 

en tèbia fosa cadenciosa, ofertes en espectacle de proximitat al "voyeur"- 

també ja només en memòria de paper- del rude testosterònic de Henry Miller.

Dissabte flonx, després d'acaronar el llom esvelt del dret a la joia sense tributs. 

Ganes d'acabar amb les fugides en cercles; i també de mirar de rematar uns 

versos, unes proses; guanyar més marges insubornables; trenar l'arc 

d'enramada de respir verd on passar els tres propers sobreviures.

Rigorosament vigilats? ¿Informes de taca-taca policial dels veïnats mesquins, 

oferts com a delators subterranis de mala llet reconcentrada? No coneixen ni 

de lluny, no la conceben, la cara fosca de la lluna on parem l'ombra blava i 

esperem a Godot, el ciclista que mai no ha volgut guanyar cap carrera.

Trepitjant correctament per damunt dels fulls de diari del fregat; vessant-se les 

Goldberg en la lectura remugada de Glen Gould. Un bon pacte de sordines 

horizontals amb el dolor i els xantatges. Apartant el suborn de les 

compensacions per les gratades roents. Llegint un paperet de repertori, en 

l'aturada dels materials propis, sobre les llàgrimes de sant Llorenç, esteles 

fugaces com reflex de les nostres fugacitats.

* * *

( Un pregó. Amposta,10 d’agost)

Sent-ne un més del seu poblat club de fans, no podíem faltar a la pregonada de 

la festa major ampostina de la nostra bibliotecària, Joana Serret, personalitat 

d'arrels fondes que no renuncia a la volada nigromàntica per encomanar 

alegria, l'alegria de compartir l'aventura inesgotable de voler saber i d'explicar-
nos històries.

En el reialme entusiasta de la criatura pregonant, les pàgines adormides 

en algun dels prestatges dels que custodia amorosament, arran de riu, al si 

del solar aixopluc de la Sebastià Juan Arbó, que ha dinamitzat emb encert i 

obertura de compàs, surten a dansar buscant els cors i els esperits. Retorna 

l'entusiasta, una i altra vegada, la vida que genera la lletra al concert de la vida, 

i la llibresca retroba el ple sentit.

En el brou del discurs d'anit, com qui no vol la cosa, oferí tot un programa 

ètic, begut de distintes tradicions, però totes desembocant en l'aposta per 

l'humanisme i el dret a la ciutadania conscient.

Una estona agradosa a la fresca del parc dels Xiribecs, amb el camafeu de la 

lluna afegint-se a l'escenografia de la cerimònia del miracle de la paraula viva.

La seua amistat ens acompanya i encoratja positivament. Hem tingut sorteta. A 

vegades els déus s'enrotllen bé.

* * *

(One more time)

Un quart d'una. Massa estiu per buscar en la rebotiga dels mals endreços el 

trineu del propi Rosebud. Massa arbres sacsejats pel vendaval de l'absència, 

com per provar de calmar la gotera del pit a còpia de puerils receptes 

directes de coloraines efervescents- freginada de revetlles i ecos de veus 

en el frontó del cansament- entre el sòrdid mecanisme concèntric i la postal 

de cames llargues que l'entelada parpella mascle recrea en l'adolorida de 

l'ajornada. Un quart d'una. Nocturn a contrapeu. Assajant l'escatada de 

ressentits desconcerts, ajustant la precaució de no reservar res que puga 

cremar en l'ofrena que t'exigeix negar-te coratjosament a cedir one more time a 

la temptació del fracàs.

* * *

(Carretera de músics)

Rogenca lluna d'agost, al confí

de l'asfalt que ens retorna a casa,

havent-hi destrenat la ballaruca del serpentí

en noble i fraternal tremp de festassa.

Rencs de fugissers arbrats custodien la vigília

havent-hi mirat d'entonar en plausible clau d'alegria.

* * *

(Vies de fugida) 

Plovia amb força

i a la terrassa de l'hotel

un gat s'havia aixoplugat

sota una de les taules

de plàstic roig

amb grafisme blanc

( la ubiqüitat

del logo de la coca-cola).

Fumava distret,

afegia baf al vidre perlat,

pensava en com apedaçar

novament l'ànima esqueixada

- i si la magolada textura

aguantaria la nova costura.

Després de les rialles

i la temptació atesa

planava pel silenci desconegut

la repetició

d'una recepta coneguda:

un infern gris

en còmodes terminis

discretament deslleials.

El gat escrutava

- prudència somnolent-
les vies de fugida

de l'aigüat. Jo - un jo de baf

i acrimònia- també.

 

* * *

 

(De lluny, de prop) 

De lluny semblava que fer-se el tonto formava part de certa construcció del 

personatge. De prop t'adones que no hi ha tal esforç actoral. 

* * *

(Bucòlics) 

Es posen bucòlics i lloen uns temps de reforma agrària sempre ajornada i 

de ferum feudal. La nostàlgia és un error, i expressada a còpia de folklore 

conformat, una bona forma de no entendre res i anar reiterant errades per pura 

inèrcia peresosa. 

* * *

(Ritual. 18 d’agost)

al mineral de l’hermètic silenci

dels qui escapen fins a l’audàcia imaginativa,

poses la falç bonyeguda de la lluna minvant,

els acords bruns d’una cançó lorquiana,

el perfum mat d’uns branquillons de romer,

i bandeges les preguntes atàviques,

com si el joc fos el sentit més plausible

i la serenor la conducció més reparadora.

* * *

(Maleficis) 

- Xiquet, porto una ratxa amb tot dolent, em penso que m'han tirat algun 

malefici. Tu que saps tantes coses...¿coneixes algun remei per parar maleficis?

- Només sóc especialista en les meues pròpies supersticions, però diria que 

n'hi ha un de bo: no creure en maleficis.

* * *

(Hi crec)

I believe in you.

Exagero? Sobrevaloro, un cop més?

Sense multiplicada arbitrària

no hi ha possibilitat de miracle.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Josep Igual ha publicat una vintena llarga de llibres: poesia, narrativa, dietari i assaig.En íntima relació amb la seua obra literària, musica textos propis i aliens com a cantautor, i ha fet diversos enregistraments i nombrosos recitals arreu dels nostres països.

02/07/2015
                                              NOTES D’UN DIARI                       
27/05/2015
                        
01/04/2015
CRÒNIQUES TRANSEÜNTS Josep Igual                                                             BESLLUMS    
14/02/2015
CRÒNIQUES TRANSEÜNTS Josep Igual                                                                                                                                                                   ABADEJO DESMOLLAT  
30/12/2014
¿Qui és aqueix jo que des del domini central del cervell es posa a improvisar a darrera hora sobre alguna cosa que portàvem ben meditada? ***
27/11/2014
(Incendi al dilluns del perdedor)   dius aigua tèbia i dius que la pense aplicada on em vinga de gust. dius sonet i l’emplenes de fanalets d’envelat,  com gronxats per l’atmosfera 
26/10/2014
Sentit comú Aquest és el país on la més perfecta ignorància, ben orgullosa de ser-ho, passa per sentit comú. Sortosament